Resultats de la cerca
Es mostren 4051 resultats
comtat d’Oxford
Història
Títol nobiliari portat per diferents famílies nobles angleses.
Aubrey de Vere 1120-94 rebé aquest títol el 1147 El novè comte, Robert de Vere 1362-92, obtingué el ducat d’Irlanda per les seves campanyes en aquell país El tretzè comte, John de Vere 1443-1512, lluità a favor dels Lancaster a la guerra de les Dues Roses i ajudà Eduard VII Tudor a assolir el tron El dissetè comte, Edward de Vere 1550-1604, fou un dels comissaris del procés de Maria I d’Escòcia Aubrey de Vere 1626-1703 fou el darrer comte d’Oxford pertanyent a la família de Vere Aquest títol fou novament concedit el 1711 a Robert Harley fins que el 1853 s’extingí juntament amb la família Al s…
comtat d’Olzinelles
Història
Títol concedit pel papa Lleó XIII, el 1883, a Hermenegild d’Olzinelles i de Tos, únic titular.
comtat d’Olocau
Història
Títol concedit el 1628 a Alfons Sanç de Vilaragut (òlim de Vilaragut i de Vilanova), senyor de la vall i baronia d’Olocau (de Carraixet), cavaller de Calatrava.
Passà als Fenollet, senyors del Genovès, que es cognomenaren Sanç de Vilaragut, als Crespí de Valldaura, als Safortesa i als Puigdorfila La vall i baronia d’Olocau havia estat concedida a Antoni de Vilaragut i Visconti , que la vinculà el 1398, i passà als Sanç, senyors de Llanera
comtat d’Oliveto
Història
Títol concedit el 1507 en el regne de Nàpols a Pedro Navarro
, a qui fou confiscat, i el 1515 a Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens
, baró de Bellpuig.
El 1568 passà als Osorio de Moscoso, marquesos d’Astorga, als Ruiz de Arana, comtes de Sevilla la Nueva, i als Bustos, marquesos de Corvera
comtat d’Oliva
Història
Títol concedit el 1449 a Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt
, senyor de les baronies de Nules i Oliva.
Passà als Borja, ducs de Gandia, als Pimentel, comtes ducs de Benavente, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, als Roca de Togores, marquesos d’Asprilles, i als Escrivà de Romaní
comtat d’Ofalia
Història
Títol concedit el 1776 al general Bernardo O’Connor y O’Phaly
.
Passà als O'Brien i als Salabert, marquesos de la Torrecilla La darrera descendent dels Salabert es casà amb Narciso de Heredia y Begines de los Ríos, segon comte d’Heredia-Spinola i primer marquès d’Heredia No tingueren fills i el títol passà als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli, i als Medina
comtat d’Edessa
Geografia històrica
Primer estat llatí creat com a conseqüència de la primera croada en conquerir Balduí de Boulogne (Balduí I) la ciutat d’Edessa el 1098.
Balduí I fou elegit rei de Jerusalem el 1100, i el succeí com a comte d’Edessa el seu cosí Balduí II du Bourg 1100-18, el qual, en esdevenir també rei de Jerusalem, el cedí al seu cosí Joselí o Joscelí I de Courtenay 1118-31 i al seu fill Joscelí II 1131-44 El 1144 fou conquerit pel soldà de Mossul ‘Imād-al-Dīn Zinkī
comtat de Dunois
Geografia històrica
Territori feudal francès ja existent al segle X sobre el pagus del mateix nom.
Estigué en poder dels Châtillon-Saint Pol, fins que fou venut al duc Lluís d’Orleans i als seus descendents, els comtes i ducs de Longueville, els quals el feren erigir en ducat-pairia de Dunois el 1525
comtat de Dénia
Geografia històrica
Jurisdicció feudal concedida el 1356 a Alfons de Gandia i de Foix (Alfons I de Gandia), senyor de Dénia.
A la mort 1424/25 del seu fill, Alfons de Gandia i d’Arenós Alfons II de Gandia, passà a la corona Alfons IV l’atorgà de nou al seu germà l’infant Joan, rei de Navarra, el qual el cedí 1431 al seu preceptor Diego Gómez de Sandoval y Rojas mort el 1454, qui el passà al seu fill Fernando mort el 1474, i aquest al seu fill Diego, moment en que fou erigit el marquesat de Dénia
comtat d’Eu
Geografia històrica
Territori feudal francès erigit el 996 per a Jofre I, comte de Brionne.
El 1186 passà als Lusignan-Issaudoun, i el 1249 als Brienne, fins el 1350, que passà a la corona El 1352 fou donat a Joan d’Artois, i passà successivament als Nevers 1472, als Cleve-La-Marck 1491, als Guisa 1640, als Orléans 1660, que el vengueren 1682 al duc del Maine, i, per enllaç, de nou als Orléans 1793 El darrer a portar el títol fou Gastó d’Orléans mort el 1922, net del rei Lluís Felip I
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina