Resultats de la cerca

Marquès de La Pezuela 1852 i comte de Xest 1864 Es distingí a la primera guerra Carlina, fou diputat pel partit moderat 1843, ministre de marina 1846 i capità general de Madrid 1848, Puerto Rico 1849 i Cuba 1853 Home de confiança d’Isabel II, fou capità general de Catalunya 1867-69 En iniciar-se la Revolució de Setembre 1868, publicà un ban en castellà i català traduït per Frederic Soler per convèncer els catalans que la revolució no triomfaria Després de la restauració borbònica fou president de l’Academia Española 1875-1907 Deixà diverses obres literàries i traduccions

El 1871 es llicencià en dret Vinculat a empreses financeres, presidí la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona i el Banc Hispanocolonial El papa Lleó XIII li concedí el marquesat de Robert 1888 i la reina regent el féu comte de Serra i Sant-Iscle 1891 Fou diputat per Torroella de Montgrí en 1891-92 i entre el 1901 i el 1907, que cessà en guanyar la Solidaritat Catalana i senador per Girona 1893-98 i vitalici des del 1907, any en què rebé el comtat de Torroella de Montgrí amb grandesa d’Espanya El seu germà, Agustí Robert i Surís Barcelona 1860 — 1913, pintor, treballà a Roma…

Fou conseller d’Enric III i d’Enric IV Pot ésser considerat el fundador de l’àlgebra moderna estudià les equacions i els mètodes per a l’extracció d’arrels, introduí nombrosos símbols matemàtics, calculà el nombre π amb una gran exactitud, analitzà les funcions angulars, la trigonometria i la resolució de triangles Publicà Canon mathematicien 1579, Supplementum geometriae 1593 i In artem analyticam Isagoge 1591

La moneda urgellesa tingué llei de 4 diners, o sigui de quatern, que es mantingué fins a Ermengol X, després del qual sembla que minvà Hom creu que les encunyacions van des del s XII fins al XV, és a dir, des dels comtes Ermengol VI fins a Pere II d’Urgell 1347-1408 Les del comte Pere foren encunyades les unes a Agramunt i les altres possiblement a Barcelona

Era a la cort del comte Sanç Garcia de Castella, parent seu, quan fou cridat a governar el comtat per la seva tia Toda, en restar vídua del comte Sunyer I de Pallars, vers el 1011 Fou assassinat pels aranesos Ribagorça a l’últim caigué en mans de Sanç III de Pamplona

Governà conjuntament amb el seu germà Unifred I, segurament més gran que ell L’any 915 ja fou anomenat comte en vida del seu pare Ramon I de Pallars i Ribagorça, a qui succeí poc després del 920 Sembla que li correspongué especialment l’administració de la part oriental del comtat Vers el 949, a la mort del bisbe Ató de Pallars i Ribagorça, mantingué amb el seu germà la independència eclesiàstica de Ribagorça respecte a Urgell i féu erigir Oriolf com a bisbe privatiu Estigué casat amb Gemona El seu fill Guillem actuà ja com a comte en vida d’ell, almenys des del 947

Les seves investigacions aclariren el paper dels bacteris dins el cicle del nitrogen i contribuïren al millor coneixement de fenòmens agrícoles relacionats especialment amb el sòl conreat

Segon fill d’Antoni de Cardona i de Luna, virrei de Sicília, i d’Elionor de Villena Amb el seu germà Pere, comte de Collessano, serví el rei Alfons IV a Itàlia Tots dos caigueren presoners a Ponça, juntament amb el sobirà 1435 Més tard es distingí a la batalla de Sessano 1444 Establert a Sicília, s’hi casà amb Caterina de Peralta, baronessa de Chiusa Fou fet comte de Reggio i mestre justicier de Sicília 1451-52 El seu llinatge fou continuat pel seu fill Antoni de Cardona i de Peralta Lleonard de Sors li dedicà una llarga composició elogiosa

Fill del comte Bernat I de Carcassona, senyor de Foix, i de la comtessa Garsenda de Bigorra La plena possessió dels territoris, l’obtingué només després de la mort 1050/51 del seu oncle el comte Pere I de Carcassona, bisbe de Girona i germà d’Ermessenda, esposa de Ramon Borrell I de Barcelona, el qual, en virtut del testament del seu pare el comte Roger I de Carcassona, dit el Vell mort ~1012, i del conveni celebrat amb el nebot 1034/35, compartí amb ell el domini dels comtats de Carcassona i de Foix, el darrer fins aleshores encara no ben delimitat De…

Fill del comte Donat I i de Fàquilo, succeí el seu germà Dató I Possiblement fou pare del comte Ramon I de Pallars i Ribagorça i de Dadilda, muller del rei SançI de Pamplona El succeí el seu fill Dató II