Resultats de la cerca
Es mostren 4223 resultats
vall de les Camposines
Vall drenada pel riu Sec, que davalla de Gandesa a Móra d’Ebre, situada al terme de la Fatarella (Terra Alta).
Vora el riu Sec, a l’encreuament de la carretera general de Tarragona a Alcanyís amb les que es dirigeixen a Flix pel coll de les Camposines , damunt la serralada que separa la vall de les Camposines del terme d’Ascó i a la Fatarella hi ha l’important hostal de les Camposines i, a menys d’un km, al nord, l’antiga església de Sant Bartomeu, romànica El terme pertanyia als hospitalers Durant la guerra civil de 1936-39, fou installat prop de l’hostal el comandament de les forces republicanes que participaren en la batalla de l'Ebre des de l’agost fins a l’octubre del 1938
el Segre
el Segre en passar per Bellver de Cerdanya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Principat de Catalunya, a la regió de la Seu d’Urgell i de Lleida, important afluent per l’esquerra de l’Ebre.
Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels…
aigües tranquil·les

Pràctica de piragüisme en aigües tranquil·les al delta de l’Ebre
© C.I.C.-Moià
Esport
Massa d’aigua caracteritzada per l’absència de corrents i d’obstacles naturals i artificials, on es fan curses de piragüisme.
Alcubierre
Serra de la península Ibèrica, a l’Aragó, esquena d’ase dels Monegros, partió d’aigües entre el Flumen i l’Alcanadre, al NE, i el Gállego i l’Ebre al SW.
És un relleu tabular, disposat en plataformes escalonades, que culmina al pic de San Caprasio 811 m, punt més alt de la depressió estricta de l’Ebre coronen aquesta serra calcàries pontianes hi predomina l’estepa i hi ha alzines i pi blanc a la part solana
Tortosa

Vista panoràmica de Tortosa
santiago lopez-pastor (CC BY-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Ebre, a la vall baixa del riu.
Situació i presentació Durant la dècada de 1960 i part de la dècada de 1970 el terme municipal de Tortosa era, amb 424,3 km 2 , un dels més grans de Catalunya Amb les segregacions de Deltebre 1977, Camarles 1978, Sant Jaume d’Enveja 1978 i l’Aldea 1983, la seva extensió ha disminuït considerablement, tot i que continua essent un municipi de dimensions importants, amb 218,49 km 2 Confronta a llevant amb els termes del Perelló i Camarles, al SE amb l’Aldea, a migjorn amb Amposta amb aquest municipi termeneja pel llit de l’Ebre, Masdenverge i Santa Bàrbara, a ponent amb Roquetes i a tramuntana…
illa de Gènova
Illa
Nom donat a l’illa de l’Ebre, dita també illa de Sant Llorenç, que hi havia davant Tortosa, on actualment hi ha el barri de Ferreries
.
El 1149 Ramon Berenguer IV, com a compensació a l’ajuda rebuda dels genovesos en la seva conquesta, els donà una tercera part de Tortosa i dues terceres parts de l’illa al capítol de San Lorenzo de Gènova L’any següent els genovesos donaren a llur catedral l’altra tercera part que els correspongué i el 1289 el bisbe de Tortosa comprà l’illa al capítol de Gènova El capítol genovès poblà l’illa i hi fou creada la parròquia de Gènova A la fi de l’edat mitjana l’illa restà unida a la vora dreta de l’Ebre
Camarles
Camarles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre, a l’extrem nord-occidental del delta.
Situació i presentació El municipi de Camarles, de 25,16 km 2 d’extensió, fou creat el 1978 per la segregació del terme del poble de Camarles, fins aleshores integrat en el gran municipi de Tortosa Marca el límit NE del terme el torrent de la Fullola, o de Camarles amb el terme del Perelló el SE, la Sèquia Sanitària amb la partida de Jesús i Maria de Deltebre el SW, el barranc del Mas Roig amb el terme de l’Aldea, i el NW, la Carretera Vella de Tortosa al Perelló amb el terme de Tortosa A més de Camarles, cap de municipi, el terme comprèn les caseries del Lligallo del Roig i el Lligallo del…
Edmon Gimeno i Font
Política
Activista social.
Fill del secretari de l’Ajuntament de Caseres, el 1939 fugí amb la seva família a França, on formà part de la Resistència contra els nazis en esclatar la Segona Guerra Mundial Capturat el 1943, després d’ésser empresonat a Tolosa, Biarritz i Bordeus, del gener del 1944 a l’abril del 1945 fou successivament internat als camps de concentració de Buchenwald, Mittelbau-Dora i Bergen-Belsen Després de recuperar-se a Perpinyà, estudià geografia a la Universitat de Montpeller El 1952 tornà a Catalunya, on treballà en una editorial El seu pare, que també sobrevisqué, fou represaliat per la dictadura…
Josep Prat Ferrando

Josep Prat Ferrando
MUSEU COLET
Rem
Remer.
Membre del Reial Club Nàutic RCN de Tarragona 1923-43, aconseguí 37 títols d’Espanya i de Catalunya i 18 subcampionats, en esquif, outriggers i iols de quatre i de vuit El seu gran èxit fou el títol d’Europa d’esquif 1930 Participà també en dos Campionats d’Europa 1931, 1935 i guanyà el Campionat Ibèric Internacional en la categoria de vuit amb timoner 1943 Un cop retirat, fou entrenador i aconseguí diversos títols estatals També fou directiu de l’RCN Tarragona els anys cinquanta Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997
Ernest Domínguez Hernández
Futbol
Futbolista.
Davanter iniciat a les files del CD Condal 1959-60, seguidament fitxà pel RCD Espanyol 1960-62, on debutà a la primera divisió Després passà al Llevant, on jugà quatre temporades 1962-66 i posteriorment al Mallorca, cinc temporades més 1966-71 En total jugà 148 partits a primera i marcà 36 gols El 1960 disputà un partit amb la selecció catalana a Lisboa Fou internacional juvenil espanyol en quatre ocasions i amb la selecció absoluta en un partit
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina