Resultats de la cerca

És l’estirp d’aquest llinatge el ric home Ramón Pérez, senyor de Figueroa, mort en la batalla d’Alarcos 1195 Establerts a Extremadura, els Figueroa adquiriren una gran prepotència El net de l’estirp, Ferrán Ruiz de Figueroa , conqueridor d’Écija 1240, fou el primer a emprar aquest cognom, i el seu besnet, Lorenzo Suárez de Figueroa y López de Córdoba , fou mestre de Sant Jaume 1387-1410 En foren fills Lorenzo Suárez de Figueroa y de Mesía , bisbe de Barcelona, i Gómez Suárez de Figueroa y de Mesía , primer senyor de Feria i Zafra El 1460, el fill d’aquest darrer, Lorenzo Suárez de Figueroa y…

Ingressà en el cos diplomàtic, viatjà per tot Europa i Amèrica i residí diverses temporades a Madrid, on ocupà també càrrecs polítics diputat, senador i sotssecretari d’estat Conreà tots els genères literaris, des de la traducció fins a la crítica, especialment estudis sobre literatura, crítica literària, assaigs sobre religió, filosofia, estudis sobre política i història la narració breu, el conte, el teatre i, sobretot, la novella, gènere al qual s’incorporà tardanament i en el qual excellí d’una manera notable Fou contrari a la novella naturalista i defensà la tesi que la novella és una…

El mateix Alfons IV navegava amb l’estol, amb els seus germans Joan i Enric i un centenar de nobles L’estol català, excessivament confiat davant les naus enemigues, aparentment feixugues, fou desfet llevat de dues galeres que fugiren el rei, els infants i els altres efectius catalans foren duts a Gènova i d’allí a Milà, en poder de Felip Maria I de Milà, aliat dels genovesos Malgrat la consternació que aquests fets produïren a Catalunya —la reina Maria cuità a fer gestions per a alliberar els captius—, el resultat fou inesperadament favorable el duc de Milà alliberà Alfons IV i els seus,…

Vida i obra Baltasar Escrivà de Romaní i Senna, baró de Beniparrell, fill d’Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní Escrivà , virrei de Sardenya, residí un temps a Sardenya i Nàpols, i circulà per la cort dels ducs de Calàbria És l’autor de l’edició i traducció de l’obra poètica d’Ausiàs Marc, Las obras del famosísimo filósofo y poeta mossén Osías Marco València 1539, dedicada a Ferran d’Aragó, duc de Calàbria Aquest destinatari i, més probablement, la seva esposa, Mencía de Mendoza, potser expliquen la traducció al castellà dels versos marquians L’obra comprèn, en edició bilingüe,…

La revaloració dels productes agrícoles i ramaders de l’estuari, la pressió anglesa sobre el port de Buenos Aires i la competència amb Portugal sobre la banda oriental decidiren la divisió del virregnat del Perú El del Río de la Plata abastà les governacions de Buenos Aires, Paraguai, Santa Cruz de la Sierra i Tucumán, el districte de l’audiència de Charcas i els territoris sota la jurisdicció dels cabildos de Mendoza i San Juan de Pico amb un màxim de 800000 habitants L’etapa virregnal coincidí —i la motivà en gran part— amb una forta expansió econòmica i cultural Els cereals i…

És situada a la riba esquerra de l'Odiel, vora l'estuari que forma aquest riu juntament amb el Tinto L'explotació intensiva de les mines de coure i de pirita de Riotinto i Tharsis i altres centres miners, ultra provocar una obligada adequació del port, n'ha originat el creixement urbà i el desenvolupament industrial En el decurs del segle la població es quintuplicà, i només entre el 1960 i el 1970 augmentà el 35% 74823 h el 1960 Les seves funcions van estretament unides a les funcions portuàries com a port comercial i port pesquer El volum del moviment portuari situa Huelva com a primer port…

Valldellou fou conquerit pels vescomtes d’Àger abans del 1090 La incor poració al vescomtat fou fruit de les campanyes militars del vescomte Guerau Ponç II de Cabrera, conqueridor de totes aquestes contrades, des de Casserres fins a Pinyana, en nom dels comtes de Barcelona Aquest vescomte lliurà al cavaller Arnau Pere de Girbeta una alberga a Valldellou Ja a la fi del segle XII les tropes reials assetjaren el castell de Valldellou 1191 Sovint el castell de Valldellou fou lliurat en esponsalici a les vescomtesses d’Àger, com ara Estefania 1092, Marquesa d’Urgell 1194, 1204 i Elo de Castre 1205…

Velluter d’ofici Encarnà i dirigí la política intransigent i violenta de la segona etapa del moviment Germanies Lloctinent del capità de la host agermanada comandada per Esteve Urgellès, en ésser aquest ferit de mort durant el setge del castell de Xàtiva juny del 1521 el substituí en el comandament militar i aconseguí la capitulació del castell Derrotà després a Gandia, amb un exèrcit d’uns 8 000 homes, l’exèrcit del lloctinent general Diego de Mendoza, i el forçà a refugiar-se a Dénia Entrà triomfador a Gandia, manà batejar els moros de la vila i d’altres llocs del comtat i del marquesat de…

Notari El 1517 el consell municipal d’Oriola el nomenà, juntament amb Pere Palomares, síndic prop del rei Carles I a Galícia per a demanar la creació del bisbat d’Oriola Fou el 1520, ensems també amb Palomares, un dels promotors de la Germania a Oriola elegit síndic del poble, a mà armada notificà als oficials reials i als cavallers la rebellió, i a costa seva, amb d’altres a València, on s’agermanaren amb els de la capital, comprà banderes i tambors Propagà la rebellió a part del regne de Múrcia i marquesat de Villena Sembla que fou marginat per una fracció d’agermanats i fou forçat a deixar…

Cursà estudis de mediciana a la Universitat de Barcelona Més tard exercí com a professor d’anatomia a la Facultat de Medicina d’aquesta universitat i també a l’Escola Oficial de Practicants de Barcelona Durant la guerra civil dirigír a Sarinyena I'àrea sanitària del que després seria el II Cos de l’Exèrcit Després d’intervenir directament en el conflicte, fou nomenat general de Defensa Civil El 1939 s’exilià a França, on fou cap de sanitat al camp de concentració d’Argelers, al Rosselló S'embarcà cap a Amèrica i, després d’haver estat a l’Argentina Mendoza, Bolívia i Xile, s’…