Resultats de la cerca

Es formà inicialment a la ciutat de Lleida fins que el 1918 es traslladà a Barcelona, on estudià orgue amb Robert Goberna i composició amb A Cuscó, E Morera i A Massana Ingressà ben aviat al món radiofònic i fou responsable de l’àrea musical a les emissores de Ràdio Catalana, Ràdio Associació i Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona Gran divulgador del fet musical, és autor de música instrumental, música religiosa, cançons i sardanes Entre aquestes darreres cal destacar No em deixis sol

Membre del consell directiu del Centre Excursionista de Catalunya CEC, al setembre del 1905 cofundà la Societat de Ciències Naturals de Barcelona Club Muntanyenc En fou el primer president i formà part del seu consell directiu fins a la seva mort Al gener del 1920 redactà, juntament amb Agustí Duran i Josep Maria Co de Triola, les bases d’una federació d’entitats excursionistes, i constituí la Lliga de les Societats Excursionistes de Catalunya, embrió de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC De la seva nombrosa activitat espeleològica, cal destacar la primera exploració de…

S’inicià amb la Penya Ciclista Bonavista en la categoria juvenil Com a amateur obtingué el triomf a la Volta a la Cerdanya, la Volta a Girona i el Gran Premi d’Amposta L’any 1987, installat a Bescanó, participà en el projecte de l’equip Cesadent, ocupant el càrrec de director Parallelament, competí en la categoria de veterans acumulant èxits com el Campionat d’Espanya de fons 2002 i diverses competicions de BTT El 1993 creà el Club Ciclista Sport Ter, d’on sorgiren ciclistes com Isaac Gálvez, Joan Horrach, Rafael Milà i Israel Núñez El 2000 fou nomenat seleccionador de les categories d’elit i…

Campió d’Espanya sènior en la modalitat estàndard amb Isabel Baldrich 1997, 1999

Aficionat al motociclisme de muntanya, el 1966 organitzà el I Trofeu Ramon Monsonís, en memòria del seu fill desaparegut en accident de moto Aquesta competició de motocròs tingué lloc al circuit El Cluet, els primers anys en la categoria de 250 cc i, a partir del 1973, en la de 125 cc, i fou puntuable per al Campionat de Catalunya 1967, el Campionat d’Espanya 1969-72, el Campionat d’Europa 1973-74 i el Campionat del Món 1975-86 L’any 1969 participà en la creació del Moto Club Segre, que presidí 1969-91

Membre del Club de Bitlles Palou, competí entre el 1994 i el 2011, i fou subcampió de Catalunya individual 2009 Formà part de la selecció catalana en el II Gran Premi Catalunya 2010

S’inicià al Club Nàutic Mig Segre de Ponts Aviat ingressà al Centre de Tecnificació de la Seu d’Urgell i amb Daniel Marzo s’especialitzà en la modalitat de canoa doble, amb el qual passà a formar part de l’equip estatal, i participà en Campionats del Món i d’Europa juvenils En categoria sènior, participà també en el Campionat del Món 2011 i el d’Europa 2012 i fou quart en una prova de la Copa del Món celebrada a la Seu d’Urgell 2012, sempre en la modalitat olímpica d’eslàlom Ha estat campió de Catalunya i Campió d’Espanya en diverses ocasions

S’inicià al Club Nàutic Mig Segre l’any 1998 Competí en eslàlom, tant en canoa simple com en canoa doble, tot i que els seus millors resultats foren amb canoa doble Es proclamà tres vegades campió de Catalunya 2001, 2002, 2003 i una d’Espanya 2002 de l’especialitat, i també fou subcampió estatal per equips 2002 Deixà la competició d’alt nivell el 2007

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona 1980 i doctora en dret canònic per la Universitat Pontifícia de Salamanca 1998, des del 2000 és Defensora del Vincle del Tribunal Eclesiàstic de Lleida Professora de dret canònic a l’Institut de Ciències Religioses de Lleida IREL i consellera a l’Institut d’Estudis Ilerdenses, fou coordinadora territorial de Formació d’Adults a Lleida en el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya 1994-2010 Collabora en el programa Index Actorum Romanorum Pontificum de la Biblioteca Vaticana sobre butlles pontifícies d’Espanya a l’edat…

Autodidacte Es traslladà a Barcelona 1901, on estudià a l’Ateneu Obrer i entrà a treballar al taller de l’escultor decorador Dídac Massana Féu una exposició individual a la Sala Parés, apadrinat per IIglésias i JPous i Pagès L’any següent exposà a la Paeria de Lleida Els seus dibuixos i pintures, preferentment paisatges i notes de petit format, s’inscriuen en l’àmbit del postmodernisme El Museu Morera de Lleida en posseeix una mostra representativa També fou autor de l’obra teatral Un punt lluminós