Resultats de la cerca

Exercí de professor de dret a la Universitat Catòlica d’Angers Les seves novelles, de caràcter moralitzador, exalten la tradició i la pàtria Stéphanette 1884, Une tache d’encre 1888, La terre qui meurt 1899, Les Oberlé 1901, etc El 1904 ingressà a l’Académie Française

Patrioter, triomfalista i d’una religiositat exaltada, publicà novelles, assaigs i poesia Lira de bronce 1901, Casta de hidalgos 1908, El amor de los amores 1910, Bajo el yugo de los bárbaros 1932, i Roja y gualda 1934 Fou membre de la Real Academia Española 1915

Ha publicat, entre d’altres, les novelles B comme Barrabas 1967, L’irrévolution 1971, La dentellière 1974, premi Goncourt, Terre des ombres 1982 i Plutôt deux fois qu'une 1985 Algunes de les seves obres han estat portades al cinema La dentellière , per C Goretta, etc

Deixebla de Weierstrass i dotada d’un gran talent, es dedicà sobretot a l’anàlisi matemàtica, on féu notables aportacions a l’estudi de les equacions en derivades parcials i mostrà com la teoria de funcions pot ésser aplicada a problemes de física Escriví també algunes novelles

Escriví biografies — Villiers de l’Isle-Adam 1891— i féu crítica literària — Ames modernes 1894—, però, sobretot, novelles Le pays natal 1900, La peur de vivre 1902, La maison 1913, La fille du prisonnier 1954, etc Defensà la integritat de la família, les tradicions i la religió

Cofundador de la revista Cosmópolis 1894, conreà sobretot el conte i la novella d’ambient crioll inicialment bucòlic, derivà més tard cap a un realisme del tipus d’ÉZola De les seves novelles cal destacar En este país 1916 i La casa de las cuatro pencas 1937

Conreà una poesia de caràcter popular, com el Libro de los cantares 1851 i Libro de las montañas 1867, i en les novelles i contes destaca per les descripcions de costums i paisatges de la seva terra Cuentos de color de rosa 1859, Cuentos campesinos 1860, etc

Aconseguí un gran èxit popular amb novelles de caràcter històric, entre les quals destaquen Anthony Adverse 1933 i la trilogia The City in the Dawn 1950 És autor de balades, amb les quals intenta de renovar el gènere, i d' Israfel 1926, biografia d’Edgar Allan Poe

Escriví novelles d’entreteniment segons els models francesos Autor de teatre històric de tendència naturalista La finalitat didàctica de les seves obres fa que hom el consideri promotor del moviment dels Joves Turcs De fet, fou desterrat diverses vegades com a pertanyent a l’esmentat moviment

Formà part del grup d’escriptors dedicats a la sàtira social Els seus primers drames reflecteixen la influència d’Ibsen Drei ‘Tres’, 1892, Winterschlaf ‘Son d’hivern’, 1895, Der Probenkandidat ‘El passant’, 1899 Entre les seves novelles cal citar Der siegende Wald ‘El bosc victoriós’, 1926