Resultats de la cerca

Es formà als seminaris de Solsona i Tarragona i d’ençà del 1915 fou curador de l’Arxiu Capitular de Lleida Publicà diversos llibres d’història eclesiàstica relacionats amb Lleida com Alfonso de Borja en Lérida 1408-1423 1929 i El Beato Antonio M Claret en Lérida 1934

N'aparegueren 11 números, amb capçalera d’Enric Pertegàs, retrats i dibuixos Dirigida per Robert Blanquer, hi collaboraven escriptors dels Països Catalans MASalvà, EGuanyabens, Santiago Cebrian, Eladi Homs, FPuig i Espert, MFerrandis i Agulló, Brauli Solsona, Costa i Llobera, Pere Coromines, Jacint MMustieles, FHernández i Casajuana, entre altres

Antecedents Mapa de la comarca del Solsonès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca del Solsonès és rica en troballes arqueològiques, sobretot de l’edat del bronze El motiu és doble D’una banda, el fet d’haver-se conservat els jaciments, sobretot els anomenats dòlmens De l’altra, el més important, la gran tasca de recerca portada a terme per mossèn J Serra i Vilaró, que estudià vint-i-una coves sepulcrals, cent trenta sepultures prehistòriques i una mina de coure a Riner, la qual proporcionà un interessant conjunt de motlles de foneria Aquesta tasca…

N'és el centre l’antiga església parroquial de Sant Martí annexa a la de Sant Feliu de Lluelles, que s’alça a l’esquerra de la riera de Tentellatge afluent, per l’esquerra, de l’aigua d’Ora, que neix sota els cingles de Capolat, vora la carretera de Berga a Solsona

L’única referència que s’ha localitzat fins ara d’aquesta capella castellera, avui totalment desapareguda, data de l’any 1095, en què el comte d’Urgell, Ermengol V, la concedí a la canònica de Santa Maria de Solsona, conjuntament amb les esglésies que es bastissin en el futur dins el terme

La primera notícia històrica sobre aquest castell és de l’any 1061, en fer testament Pere Miró de Ponts, senyor o castlà de Puigverd Pere Miró determinà que, un cop morta la seva muller Sicarda, aquest castell passés a llur fill Arnau, juntament amb els de Ponts, Solsona, Agramunt, Almenara i Oliola En el cas que Arnau morís sense fills legítims aquests castells passarien al seu altre fill Bernat Si tant Bernat com Arnau morien sense fills legítims, després de la mort de la seva dona Sicarda, els castells es repartirien de la manera següent el seu germà Ramon es quedaria els castells de Ponts…

Solien acompanyar les caramelles, i participaven en la recepció de personatges, en la processó de Corpus, en la festa major, etc El 1940 la institució fou restablerta a la ciutat de Solsona Els membres porten el vestit de la pagesia del Solsonès del s XVIII, i els trabucs són fabricats a la mateixa ciutat

Doctor en dret Monjo benedictí, fou successivament abat d’Amer 1605-10, de Breda 1615-19 i de Cuixà 1619-27 Bisbe de Solsona 1630-34 i canceller reial del Principat i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Convocà dos sínodes morí durant la visita pastoral de la seva diòcesi Deixà publicades algunes cartes pastorals

Sorgida tardanament, arran de les turbulències feudals, era una important domus propietat de Guillem de Corts, el “marover” del castell de Biera, el qual la vengué el 1283 al cavaller Simó de Freixe, que l’adquirí amb part dels diners de la venda dels seus drets a la castlania de Freixe al paborde de Solsona

A l’acta de consagració de Sant Sadurní de Tavèrnoles, de l’any 1040, figura aquesta església de Lladurs entre els béns del monestir “ Sancti Michaelis qui est fundatus in villa Paliariensi ” Al principi del segle següent, el 31 de març de 1102, el comte d’Urgell Ermengol V confirmà a Santa Maria de Solsona la donació que havia rebut l’any anterior per part de Pere de Brocà de l’església de Santa Maria de Biosca ultra aquesta confirmació, donà a la mateixa canònica les esglésies de Sant Pere de Madrona —amb les seves sufragànies i annexes— i Sant Julià de Ceuró, i la parròquia de…