Resultats de la cerca

Fundada l’any 1984, recull bona part de la tasca realitzada pels investigadors del mateix centre Entre els autors que hi collaboren cal esmentar Anna Cabré, Isabel Pujadas, Àngels Torrents, Enric Mendizàbal, Andreu Domingo, Daniel Devolder, Montserrat Solsona, Julio Pérez, Juan Antonio Módenes, Rocío Treviño i Socors Sancho

N'aparegueren 11 números, amb capçalera d’Enric Pertegàs, retrats i dibuixos Dirigida per Robert Blanquer, hi collaboraven escriptors dels Països Catalans MASalvà, EGuanyabens, Santiago Cebrian, Eladi Homs, FPuig i Espert, MFerrandis i Agulló, Brauli Solsona, Costa i Llobera, Pere Coromines, Jacint MMustieles, FHernández i Casajuana, entre altres

Es formà als seminaris de Solsona i Tarragona i d’ençà del 1915 fou curador de l’Arxiu Capitular de Lleida Publicà diversos llibres d’història eclesiàstica relacionats amb Lleida com Alfonso de Borja en Lérida 1408-1423 1929 i El Beato Antonio M Claret en Lérida 1934

A l’acta de consagració de Sant Sadurní de Tavèrnoles, de l’any 1040, figura aquesta església de Lladurs entre els bénsdel monestir “ Sancti Michaelis qui est fundatus in villa Paliariensi ” Al principi del segle següent, el 31 de març de 1102, el comte d’Urgell Ermengol V confirmà a Santa Maria de Solsona la donació que havia rebut l’any anterior per part de Pere de Brocà de l’església de Santa Maria de Biosca ultra aquesta confirmació, donà a la mateixa canònica les esglésies de Sant Pere de Madrona —amb les seves sufragànies i annexes— i Sant Julià de Ceuró, i la parròquia de…

L’antic lloc de l’Ofegat, amb les restes del castell i de l’església, és situat dalt d’un petit turó al sud-est del poble d’Altet Al segle XII l’església de Sant Miquel de l’Ofegat consta com a parròquia del bisbat d’Urgell L’any 1121, la canònica de Santa Maria de Solsona posseïa terres i vinyes dins el terme de l’Ofegat i, de fet, l’església va passar a dependre d’aquesta així, en la butlla de confirmació de béns que el papa Eugeni III concedí a la canònica solsonina, de l’any 1151, hi consta com a propietat seva l’església de l’Ofegat També és consignada com a possessió de l’…

Segurament el primer esment del castell o la fortificació de Comabella és de l’any 1064, en què Ramon, fill de Miró, i la seva muller van donar al seu vassall Ermengol Bernat l’alou que tenien al comtat d’Urgell, al lloc de Comabella, amb la vuitena part de la torre que hi havia i el delme L’any 1069 Ermengol Bernat donà al seu parent Berenguer Ramon i a la seva esposa Rialena tot el que tenia a Comabella, amb la vuitena part de la torre i el delme A la darreria del segle XII, el 1174, Pere Sanç de Llobera i el seu fill Pere empenyoraren a Elisenda “ ipsum castrum de Comabella ”, amb totes…

Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant L Prat Situació Dins un dels pocs nuclis d’habitatges d’aquesta comarca del Solsonès, al vessant d’aigües del Segre, hi ha aquesta església parroquial, del poble de Sant Climenç —segons la parla popular—, dedicada a sant Climent Mapa 329M781 Situació 31TCG690458 De la mateixa ciutat de Solsona arrenca una carretera en direcció a la falda del Castellvell i pujant cap a la Torregassa, el punt més alt d’aquest indret Al punt quilomètric 10,300, a mà esquerra, hi ha una nova carretera que porta directament al poble de…

Situació El llogaret de Torredenegó és situat al costat sudoriental del terme municipal de Llobera de Solsonès, i per anar-hi, des de Solsona estant, s’ha d’agafar la carretera de Torà fins al trencall del Miracle 7 km A partir d’aquesta cruïlla, cal seguir la carretera que va al santuari del Miracle durant 3,200 km, punt en el qual, a mà dreta, és indicat el camí que porta a Torredenegó 1 km Una vista de l’exterior de l’església, amb la capçalera L Prat Una vista exterior de l’església des de llevant, amb l’absis a primer terme, el qual mostra l’aparellat del seu mur L Prat Mapa 330M781…

N'és el centre l’antiga església parroquial de Sant Martí annexa a la de Sant Feliu de Lluelles, que s’alça a l’esquerra de la riera de Tentellatge afluent, per l’esquerra, de l’aigua d’Ora, que neix sota els cingles de Capolat, vora la carretera de Berga a Solsona

L’única referència que s’ha localitzat fins ara d’aquesta capella castellera, avui totalment desapareguda, data de l’any 1095, en què el comte d’Urgell, Ermengol V, la concedí a la canònica de Santa Maria de Solsona, conjuntament amb les esglésies que es bastissin en el futur dins el terme