Resultats de la cerca
Es mostren 4293 resultats
vall de Ribes
Paisatge de la vall de Ribes
© Fototeca.cat
Vall de l’alt Ripollès, que constitueix la seva meitat occidental, entre el Conflent, al N, i el baix Ripollès, al S, i entre la vall de Camprodon, a l’E, i la Baixa Cerdanya, a l’W.
Coincideix amb la conca alta i mitjana del Freser, encaixada al Pirineu axial, motiu pel qual el rocam és resistent esquists silurians i calcàries devonianes bàsicament, que formen la línia de crestes divisòria entre les conques de la Tet i el Segre amb la del Freser A la meitat de la vall el riu de Núria i el Freser s’engorgen prop de l’aiguabarreig, i aigua avall la vall del Freser rep el Rigard i s’eixampla Apareix una faixa de Permotriàsic i alguns períodes secundaris que indiquen la proximitat de l’Eocè prepirinenc, visible per una gran falla E-W amb encavalcament Ací les…
Almonte
Riu
Riu d’Extremadura, afluent del Tajo per l’esquerra (160 km).
Neix a la serralada de Guadalupe, flueix en direcció E-W per una vall encaixada i desemboca prop de Garrovillas Recorre la província de Càceres Té un cabal irregular
estanys de Pigadèr
Petit circ lacustre de la Vall d’Aran, dins el terme de Salardú, tributari, per l’esquerra, del riu de Ruda.
És dominat, per l’W, pel tuc de Pigadèr 2 537 m alt, cim de la línia de crestes que separa les valls de Ruda i de l’Aiguamòg
riu Mbini
Riu
Riu de l’Àfrica equatorial (270 km).
Neix al Gabon, flueix en direcció E-W i entra a la Guinea Equatorial, prop de la localitat d’Asoc Desemboca a l’oceà Atlàntic, per un ampli estuari
Pájara
Municipi
Municipi de la província de Las Palmas, Canàries, que abasta pa rt del relleu muntanyós del centre de l’illa de Fuerteventura i tota la península de Jandía.
L’agricultura és el principal recurs econòmic alfals, tomàquets i cereals Hi destaca la platja de Barlovento Pared, a l’W de l’istme de la península de Jandía
Valauri
Ciutat
Ciutat de la Provença, Occitània, al departament dels Alps Marítims, França.
Situada a la Costa Blava, a l’W del cap d’Antíbol, s’ha convertit en un centre important de ceràmica, impulsat per Picasso, que en decorà l’església
escola de la Haia
Munyir de vaques sota el salze (aprox. 1850-1900), de Jan Hendrik Weissenbruch
Art
Pintura
Escola pictòrica (1870-80), inspirada en l’escola de Barbizon i en les primeres conquestes de l’impressionisme.
En fou el precursor Johannes Bosboom, i l’integrant principal, Josef Israels Els continuadors foren Hendrick W Mesdag, Anton Mauve, Hendrick i Johannes Weissenbruch, Jacob Matthijs i Willem Maris
Yinshan
Serralada
Conjunt de muntanyes de la Mongòlia Interior (Xina), situades entre el desert de Gobi, al N, i la corba del Huang He, al S, que les separa del desert dels Ordos.
Comprèn, d’W a E, els monts Daqing Shan, Sheiten Ula, Wulashan i Langshan Els cims més alts de 2000 a 2500 m són al SE dels Daqing Shan
siboc
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caprimulgiformes, de la família dels caprimúlgids, de 30 cm, que és semblant a l’enganyapastors, però més clar, amb una grossa taca blanca a la gorja i un collar roig daurat.
Habita en pinedes i garrigues del nord d’Àfrica, a tot el centre i S de la península Ibèrica, al País Valencià i al S i l’W del Principat
Xampanya
Regió del NE de França, limitada al N per les Ardenes, a l’E per la Lorena i el Franc Comtat, al S per la Borgonya, el Nivernès i l’Orleanès i a l’W per l’Illa de França i la Picardia.
La geografia És una planura calcària, lleugerament més elevada en les seves àrees perifèriques, travessada en direcció SE-NW pels rius que pertanyen a la conca del Sena l’Aisne, el Marne, l’Aube, el Sena i el Yonne D’W a E s’hi distingeixen tres subregions l’àrea de les cuestas de l’Illa de França, coberta en part pel bosc i amb la vinya com a conreu principal la Xampanya anomenada pobra , país tradicionalment despullat i sec, però darrerament repoblat pins i millorat amb adobs conreu de cereals, bleda-raves i farratge, base de l’alimentació de bestiar de llana i la Xampanya…