Resultats de la cerca

Anà a Mallorca per ocupar-se de les salines de Santanyí Publicà un Mapa geológico de la isla de Mallorca 1883, a escala 1/150 000, i Anotaciones físicas y geológicas de la isla de Mallorca 1884, on descriví els minerals aprofitables existents a Mallorca

Estudià a Zuric, i residí a Suïssa fins el 1925, que se n'anà als EUA Fou professor al California Institut of Technology, i investigà sobretot les galàxies, la matèria intergalàctica i les supernoves, treballs que efectuà a l’observatori de Mount Palomar

El seu estil anà derivant cap a l’Art Nouveau al decenni del 1890 Fou l’artífex més destacat de la joieria d’aquest estil a Bèlgica fins cap al 1905 Fou l’introductor del vori del Congo en la joieria modernista

El seu iniciador fou Isaak Thomas Hecker 1819-1888 Posava el seu accent en les virtuts actives sobre les virtuts passives i la contemplació En la carta apostòlica Testem Benevolentiae 1899 adreçada al cardenal Gibbons, Lleó XIII condemnà aquesta tendència, que anà desapareixent

Participà amb Girbal a les exploracions de la conca superior del Marañón Seguí el riu Santa Ana i Cocabambilla 1799-1807, i escriví un Diario de la expedición Morí quan acompanyava l’expedició científica francesa del comte de Castelnau pel riu Urubamba

Franciscà 1569 i sacerdot 1576, se n'anà a Tucumán 1589, on actuà com a doctriner Recorregué gran part de l’Amèrica del Sud com a missioner i finalment 1605 s’installà a Lima Home virtuós i infatigable missioner, fou canonitzat el 1726

Fou superintendent de totes les activitats artístiques durant el pontificat de Pau V El 1617 anà a Madrid Treballà amb A Carbonell al panteó dels reis 1654 d’El Escorial i se n'encarregà de la decoració, que fou executada per bronzistes italians

De jove anà a residir al Brasil, on fou ordenat de sacerdot el 1869 Fou bisbe d’Olinda 1892-94 i arquebisbe de Rio de Janeiro 1894-97 Publicà estudis de tema religiós i redactà pastorals, preocupat per les desigualtats socials del Brasil

El 1519 sostingué a Leipzig una famosa disputa pública amb Luter Anà a Roma, on influí en la condemna papal d’aquest Exsurge Domine, 1520 Intervingué en la dieta d’Augsburg i en la redacció de la resposta a la Confessió d'Augsburg

Fill de Ramon de Vilanova i Maria Lladró de Vidaure i net de Vidal de Vilanova Educat a la cort, fou conseller, camarlenc i algutzir de Pere III de Catalunya-Aragó, i actuà com a missatger entre el seu avi, malalt, i el rei durant les qüestions de la Unió valenciana 1347 Prengué part en la batalla de Mislata 1348 Anà en ajut d’Alfons XI de Castella al setge de Gibraltar 1349, però, descontent, en tornà Alfons es queixà d’ell i Pere III el feu empresonar, sense greus conseqüències Anà amb el rei a Sardenya 1354-55 Durant la guerra de Castella aconseguí de trencar el bloqueig castellà de…