Resultats de la cerca

Depurat durant la dictadura franquista, fou empresonat 1939-41 i, posteriorment, desterrat És autor d’unes Narracions històriques de la vila de Montblanc , text mecanografiat de 730 pàgines, del qual existeix una còpia a l’Arxiu Comarcal de Montblanc i que fou utilitzat per Andreu Mayayo en el llibre La Conca de Barberà 1890-1939 De la crisi agrària a la guerra civil 1986

La jurisdicció fou de diversos senyors al s XIX era dels marquesos de Santa Maria de Barberà L’església parroquial és dedicada a sant Pere La població fou emmurallada Fou municipi independent fins el 1971, que s’uní al d’Artesa de Segre L’antic terme comprenia els pobles de Seró, Colldelrat, el despoblat de Grialó, l’antic terme de Tancalaporta i el santuari de Refet

Es tracta segurament de la primitiva capella del castell de Mediona, documentada per primera vegada l’any 1308, quan era propietat de Gispert de Barberà, castlà del terme És molt probable que hagués estat edificada en època romànica Desaparegué al final del segle XIV El 1371 consta que es concedí llicència per traslladar el culte d’aquesta capella a la parròquia de Santa Maria

Situació La tomba núm 3 de la Vinya del Guitarra, de forma força pisciforme J Barberà Aquesta necròpoli es localitza ben a la vora de l’estació arqueològica de Cal Garrifes, puix que solament les separa una distància d’uns 200 m Long 1°41’00” - Lat 41°53’03” A uns 500 m d’haver deixat Cal Garrifes s’ha d’agafar un caminet que anant vers llevant, com si s’anés al proper castell de Torroella, conduirà a una zona encinglerada, enmig d’un bosc, on hi ha les sepultures Necròpoli Aquest nou conjunt funerari, també excavat a la roca, presenta un total de cinc enterraments Llevat del…

Fou fundat el 2016 pels germans Pere, Joan, Ignasi i Mònica Weisz, Xavi Garcia, Mònica Martínez, Joan Barberà i Alex Menéndez Té la seu a l’Espai Emprius de Sabadell i l’equipament combina els colors verd, groc i blanc Té una cinquantena de socis i jugadors, i escola de tennis de taula per a nens a partir de 6 anys Socis del Club Tennis Taula Sabadell Arxiu CTTS

Residí a Sarral Conca de Barberà Per encàrrec de la generalitat de Catalunya féu les columnes del Pati dels Tarongers del palau de la Generalitat de Catalunya, exemple pur de la influència del Renaixement florentí 1537-47 Treballà també a Perpinyà, i és autor de les imatges de la Mare de Déu i de Sant Cristòfor de la parròquia barcelonina de Sant Miquel Museu Nacional d’Art de Catalunya

Afincada a Catalunya des del 2006, és membre del Club d’Escacs Barberà El mateix any obtingué la norma de Mestra Internacional i es proclamà campiona de Catalunya Anteriorment, assolí diversos títols mundials i europeus en categories inferiors Com a sènior, entre altres tornejos internacionals, guanyà el Torneig Internacional Femení de Benidorm 2011 Fou una de les fundadores de l’associació solidària escaquista Chess-a Peace Ambassador , de la qual també fou la presidenta

Format als Escolapis de Sabadell, debutà a la divisió d’honor la temporada 1960-61 amb el CE Arrahona La següent temporada fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola Després jugà una temporada al CP Voltregà, amb el qual guanyà la Copa d’Europa 1966, tres al Cerdanyola CH en la màxima categoria 1966-69 i posteriorment anà al CE Sabadell i al CH Barberà Fou dues vegades internacional absolut amb la selecció espanyola

Començà practicant la gimnàstica artística i guanyà diversos trofeus en categories inferiors El 1997 s’inicià en aeròbic al gimnàs Bunkai de Barberà del Vallès i al Cos Master de Molins de Rei Aconseguí diversos títols de Catalunya i d’Espanya, i amb la selecció estatal participà en Oberts internacionals com el de Portugal, Alemanya, Itàlia, França, Bulgària o el Japó Destacà la seva actuació al Campionat d’Europa 2005 i als Jocs Mundials 2005 Es retirà poc després

Al començament del s XV passà per raó de matrimoni als Ballester, barons de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts, que es cognomenaren Bellera, així com llurs successors, els Luna A mitjan s XVI passà als Ansa, senyors de la Cirera, i al començament del s XVII als Ivorra, castellans de Corbins, dels quals passà als Copons de la Manresana vers el 1716, als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra