Resultats de la cerca

Fou capità de granaders en temps de Napoleó III era, però, d’idees republicanes Amb les seves poesies obtingué nombrosos premis Conreà la poesia bucòlica, eròtica i política Solferinoko itsua ‘El cec de Solferino’ Escriví Piarres Adame, novelleta inacabada

El 1903 anà a París, on estudià a fons les obres de Cézanne, Van Gogh i Gauguin Excellí en l’art de la natura morta i del retrat Don Miguel de Unamuno, Valle-Inclán

Lluità contra els carlins en la guerra de 1833-39, i el 1854 participà en l’alçament de Vicálvaro Fou capità general de València 1856-57 i 1858-60 i de Catalunya 1865, i fou creat comte del Serrallo El 1868 conspirà contra Isabel II i fou deportat a les Canàries retornà amb la Revolució de Setembre, i es distingí en la tercera guerra Carlina

Apologista gairebé místic de la llengua durant l’època romàntica del renaixement literari i que ha tingut seguidors fins als nostres dies Les seves obres són escrites en castellà

Catedràtic a les universitats de Salamanca 1969-69 i Autónoma de Madrid des del 1960, se centrà sobretot en l’estudi tant de l’Antic Règim com dels orígens, la configuració i el caràcter del liberalisme espanyol Los afrancesados 1953, La España de Fernando VII 1968, La burguesía revolucionaria 1974, Los ferrocarriles en España 1844-1943 1978, Antiguo Régimen y revolución liberal 1979, El modelo constitucional español del siglo XIX 1979, La hacienda del Antiguo Régimen 1982, La monarquia española 1999, Vidas en tiempo de crisis 1999 i  Las Cortes de Cádiz 2003 Dirigí diverses obres collectives…

L’any 1902 s’installà a París Hi romangué tres anys, i després viatjà per Itàlia i retornà a Bilbao, on dirigí el nou museu d’Art Modern 1924-27 A conseqüència de la guerra civil s’exilià a França i a Mèxic Es dedicà preferentment a la pintura mural La seva producció evolucionà des d’un cloisonnisme proper al de Xavier Gosé fins a un realisme social de profunda arrel ètnica, emparentat estilísticament amb el fauvisme i el cubisme frescs del Banco de Bilbao de Madrid, 1921 Hombres del mar, al Museo de Arte Contemporáneo de Madrid, 1932, etc

L’any 1927 entrà a la Companyia de Jesús i el 1965 en fou designat Prepòsit General És remarcable el seu esforç per a fer aplicar les directrius del Concili Vaticà II Són notables els seus documents sobre la promoció del proletariat i la integració racial, especialment la lletra als superiors majors de l’Amèrica Llatina 1966, la lletra als jesuïtes nord-americans 1967 i la lletra signada conjuntament amb els provincials jesuïtes de l’Amèrica Llatina 1968 Havent presentat la renúncia del càrrec el 1980, el deixà definitivament per malaltia el 1981

Vida Des de la seva infantesa demostrà grans habilitats envers la música i ben aviat començà a tocar el violí i a compondre El seu pare intentà per tots els mitjans d’obtenir una beca per tal que el seu fill pogués anar a París a completar els estudis musicals, però mai no va aconseguir cap ajut Encara a Bilbao compongué un assaig d’octet, Nada y Mucho , Obertura Nonetto i un Tema variado per a dos violins, viola i violoncel i, a catorze anys, escriví la seva única òpera, Los esclavos felices 1820, amb text de Llucià Comella El 1821 viatjà a París per a estudiar al conservatori de la capital…

Catedràtic de matèria farmacèutica del Real Colegio de San Fernando de Madrid 1829, apotecari de cambra de la reina regent 1835, substitut de càtedra i secretari interí del Reial Collegi de Sant Victorià de Barcelona 1841, titular de la càtedra de mineralogia i zoologia 1845 i degà de la facultat de farmàcia de Barcelona 1857-65 Fou un dels principals redactors del Repertorio médico-farmacéutico 1842

Professor a la Universitat d’Amsterdam 1892 i de Leiden 1899-1926, publicà estudis sobre lingüística indoeuropea, sobre el basc Beiträge zu einer vergleichenden Lautlehre der baskischen Dialecte , ‘Contribucions a una fonètica comparada dels dialectes bascs’, 1903 De oudere lagen van de Baskische-Woordenschat , ‘Els estrats antics del lèxic basc’, 1942, i Gestaafde en vermeende affiniteiten van het Baskisch , ‘Afinitats segures i suposades del basc’, 1946 i sobre llengües americanes, com l’esquimal i l’algonquí