Resultats de la cerca
Es mostren 864 resultats
clavell de pom
Clavell de pom
Erick Munro (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de 30 a 60 cm d’alçària, de fulles lanceolades i breument peciolades i de flors vermelles o porprades, amb cinc pètals lleugerament dentats i un calicle d’esquames ovades i arestades.
Les flors són agrupades en glomèruls multiflors guarnits amb bràctees llargues i reflexes Creix en prats i boscs dels Pirineus També és planta de jardí, molt estesa i amb moltes cultivars Les seves flors, tallades, gaudeixen de molta estima
Westerwald
Massís
Massís muntanyós d’Alemanya, un dels quatre blocs en què és dividit el massís esquistós Renà.
És situat al N del Taunus, del qual el separa la vall del Lahn, i continua vers el N pels relleus de Sauerland L’altitud màxima és el Fuchskaute 657 m És una regió de boscs i de ramaderia
cotoliu
Cotoliu
© Jan Svetlík
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels alàudids, molt similar a l’alosa, de la qual es distingeix per les dimensions, més reduïdes, i per la cua, més curta, que no té les timoneres externes blanques.
Com l’alosa, és d’un color terrós, ratllat de negre, i té una petita cresta És un ocell essencialment terrícola que habita sedentàriament a la vora dels boscs, als vessants on hi ha arbres i a les brugueres
espunyidera
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes o anuals, de la família de les rubiàcies, amb verticils de 4 a 10 fulles i amb flors petites, disposades en cimes.
El fruit és format per dos aquenis separables L’ espunyidera blanca Gmollugo , de flors blanques, creix en bardissars, boscs clars i llocs frescals L’ espunyidera groga o quallallet Gverum , de flors grogues, es fa en prats, tanques i herbassars
golut
Golut
Finnish Tourist Board
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors fissípedes, el més gran de la família dels mustèlids.
De pell brunenca i proporcions massisses fins a 1 m de longitud llevat de la cua, i 45 cm d’alçada, viu als boscs boreals Omnívor i solitari, és molt agressiu i voraç Les glàndules anals desprenen una forta olor
Odenwald
Regió
Regió boscosa d’Alemanya, a la dreta del Rin, entre els länder de Hessen i Baden-Württemberg i entre els rius Neckar i Main.
Té una superfície aproximada de 4 520 km 2 Hi prosperen els boscs de fronda principalment a l’oest i els de coníferes, i hi ha bons conreus en els fondals El punt més alt és el Katzenbuckel 626 m
moixera de guilla
Moixera de guilla
© Fototeca.cat
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 10 m d’alçària, de fulles imparipinnades, de flors blanques, aplegades en inflorescències corimboses, i de fruits pomacis vermells.
Es fa en boscs, als Pirineus i al Montseny, entre 1400 a 2600 m d’altitud El fruit en estat fresc és amarg però molt sovint se’n fa melmelades molt apreciades Detall d’una moixera de guilla © Xevi Varela
rei dels zopilots
rei dels zopilots
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes
, de la família dels catàrtids, de 80 cm, que és de color blanquinós, llevat de la cua i les rèmiges primàries i secundàries, que són negres, i la base del coll, que és de color gris fosc.
El bec, amb carúncula, la cara i la pell del coll són de color taronja rogenc brillant, i la part superior del cap és negrenca Habita en selves, boscs i terrenys oberts des de Mèxic fins al nord de l’Argentina
punan
Etnologia
Individu d’un grup de pobles, d’origen mongoloide, que viuen al centre de l’illa de Borneo.
Tradicionalment nòmades, vivien als boscs, a les àrees muntanyoses, i prop dels grans rius Construïen senzills aixopluces i vivien dels productes de la selva i de la cacera Actualment són quasi tots agricultors El 1960 eren uns 5 000 individus
Selva de Bohèmia
Massís
Sistema muntanyós situat entre Baviera i Bohèmia i que constitueix un dels quatre massissos que voregen el quadrilàter de Bohèmia.
D’uns 250 km de longitud i amb una altitud màxima de 1457 m a l’Arber, i coberta per un dels boscs més espessos d’Europa, és la partió d’aigües entre les conques del Danubi i de l’Elba