Resultats de la cerca
Es mostren 1094 resultats
la Tor de Querol
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la vall de Querol (des d’aigua avall de Cortvassill fins aigua amunt de la Vinyola), al límit amb la Baixa Cerdanya (municipi de Guils de Cerdanya).
El sector nord-oriental és accidentat pels contraforts meridionals del Carlit pic de Bena, sota el qual s’obre el coll de Bena, per on passa el camí que comunica la Solana amb la vall de Querol La població i els conreus es concentren principalment al fons de la vall, al llarg del riu d’Aravó Al límit amb el municipi d’Enveig, hi ha l' estació de la Tor de Querol , internacional, on s’inicien les línies de ferrocarril a Barcelona per Puigcerdà i a Tolosa per Foix, a més del ferrocarril de via estreta de la Cerdanya a Perpinyà És un centre tradicional de negociants i de tractants de bestiar Més…
Targasona
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, estès entre el roc de la Calm (2 137 m alt al pic dels Moros) i l’enclavament de Llívia (Baixa Cerdanya).
Comprèn dues valls a ponent, la que domina el poble de Vilalta a llevant, la que centra el poble de Targasona, sector més baix de la coma de Mollet, drenada pel rec de Rivals al SE, encara en un petit sector de la vall d’Èguet, hi ha el mas i antic lloc de Palmanill La ramaderia és la principal activitat econòmica i fins i tot condiciona l’agricultura 242 ha conreades, 188 de les quals de prats i farratge, 37 de cereals i 4 d’hortalisses Hi ha 714 caps de bestiar boví, 433 d’oví i algunes cabres Dins el terme, hom ha construït la central elèctrica solar de Thémis 1983, explotada…
Sureda
Vista de conjunt de Sureda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, situat al sector més baix de la comarca, que s’estén des del cim de la serra de l’Albera (puig Neulós, 1 256m alt; pic dels Pradets, 1 175 m alt; pic dels Quatre Termes, 1 156 m alt) fins a la plana al·luvial de la dreta del Tec.
Comprèn la vall alta i mitjana de la riera de Sureda o riera de Sant Andreu dita vall de Sureda , que s’obre a la plana després de les gorges de la farga de Sureda i la vall de Montbram vall de capçalera de la riera de la Maçana, que es dirigeix vers Argelers, a la mar, aigua avall de les gorges de la Vall Damunt la serra que divideix les dues valls s’alça, dins el terme, el castell d'Oltrera al límit amb el terme d’Argelers…
Serrallonga
Municipi
Municipi del Vallespir, que comprèn la part baixa de la vall de Galdares.
S'estén entre el Montnegre 1 425 m alt, al S, límit amb l’Alt Empordà pla de la Muga, serra Llobera, coll de Maçanes, i l’aiguabarreig de la riera de la Menera amb el Tec, al N A més de l’esmentada riera, drenen el terme els seus afluents per la dreta, les rieres del Castell i dels Cortals més a l’E de la gran masia de Falgós, situada en un altiplà al S del terme, el municipi comprèn la capçalera de la riera de Falgós, tributària de la de Sant Llorenç de Cerdans aquesta masia centra el gran bosc de Falgós, que ocupa els vessants del massís del Montnegre La superfície agrícola censada és només…
Saorra
Saorra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, que comprèn la vall mitjana del riu de Saorra, afluent per la dreta de la Tet, que neix al vessant septentrional del pic de la Mort de l’Escolà, al massís de Costabona, i que s’uneix al seu col·lector aigua amunt de Vilafranca de Conflent (la vall de Saorra o de Fullà comprèn la vall d’aquest riu, aigua avall de les Gorges de Pi o de Bardiner, amb els municipis de Saorra i Fullà).
El terme, excepte la petita plana alluvial del sector septentrional, és accidentat pels contraforts septentrionals del massís del Canigó el puig de les Tres Estelles 2 099 m alt, al SW, i la cresta que uneix el coll de Jou i el puig de la Falguerosa i que culmina a 1 268 m, a la torre de Goà, a l’E La fruita 42 ha de pomeres, 9 de presseguers, 3 de pereres i també albercoquers i cirerers, les hortalisses 1 ha, la vinya 3 ha, i els cereals 1 ha són els productes agrícoles més importants, que aprofiten els regadius dels canals de Saorra i de Torèn la ramaderia 144 caps de bestiar boví…
Oleta
Oleta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent al sector alt de la comarca, estès al fons de la vall de la Tet i, des de la integració el 1827 del municipi d’Évol, a la confluent vall d’Évol, compresa a les Garrotxes de Conflent.
A la capçalera d’aquesta vall, als vessants meridionals del massís de Madres hi ha el Gorg Negre 2 082 m alt, que forma part dels gorgs de Noedes En aquesta part alta destaquen, a la serralada que separa les valls d’Évol i de Cabrils, el pic de la Pelada 2 370 m alt i el puig d’Escotor 2 292 m alt, i al límit amb la vall de Noedes, el Montcoronat 2 172 m alt Dins el municipi hi ha la més important fàbrica d’electricitat del Conflent, la central d’Oleta , que aprofita l’aigua conduïda de la Tet a 228 m d’altura, amb una potència installada de 12 kW i una producció mitjana de 43 milions de kW/h…
Oklahoma
Estat dels EUA, que limita al N amb Kansas, a l’W amb Nou Mèxic i Texas, al S amb Texas i a l’E amb Arkansas i Missouri.
La capital és Oklahoma City Pel que fa al relleu, predominen les planes i els altiplans sedimentaris, bé que a l’E s’alcen les Ozark Mountains, al S els monts Arbuckle i a l’W els monts Wichita La població 18 h/km 2 , principalment urbana 70%, és formada per blancs 88%, negres i asiàtics, i ha augmentat gairebé un 35% des del 1950 Les ciutats més importants són la capital i Tulsa, que sobrepassen els 300 000 h, seguides de Lawton i de Norman, amb més de 80 000 h Hi ha conreus de blat i de blat de moro, i també de cotó, amb baixos rendiments És estesa la cria de bestiar boví per a…
Ohio
Divisió administrativa
Estat dels EUA, dins la regió dels Grans Llacs.
La capital és Columbus Limita amb Michigan al N, Pennsilvània i Virgínia de l’Oest a l’E, Kentucky al S i Indiana a l’W Ocupa una regió plana que forma part de l’altiplà apalatxià i que comprèn la part dreta de la conca del riu Ohio És drenat per diversos rius Muskingum, Scioto, Miami, Sandusky, Maumee, etc Ocupa el sector oriental de l’actual Corn Belt, bé que, en l’activitat agropecuària, predomina la cria de bestiar boví de llet Té més importància l’activitat industrial, afavorida per l’existència de petroli i gas natural i també per la proximitat de conques hulleres així,…
Osseja
Osseja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya.
Comprèn un sector de la vall de la Llavanera, entre la masia de la Quera i Palau de Cerdanya pel vessant de l’esquerra s’estén per la vall del riu, fins al pla de Salines 2 205 m alt, vora el límit amb la vall de Ribes Ripollès al N comprèn encara un petit sector de la plana cerdana drenat pel Rigat que aflueix al Segre vers la Guingueta d’Ix L’agricultura és afavorida per dos canals d’irrigació que arriben fins al terme de Naüja Hi ha 308 ha conreades, de les quals 265 són per a prats i pastures La resta són dedicades als cereals 3 ha, a fruiters 3 ha de pereres i a hortalisses La ramaderia…
Museros
Museros
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, estès al sector septentrional de la comarca, a la plana al·luvial regada per la séquia de Montcada; el territori s’eleva suaument a l’W.
El regadiu un 90% dels conreus ha estat incrementat amb la perforació de nous pous l’horta tradicional és dedicada al conreu intensiu d’hortalisses, amb alguns sectors de tarongers, però als regadius nous aquest predomina totalment, fins a constituir una veritable monocultura El secà, en regressió, és dedicat a garrofers, oliveres i ametllers La terra és molt repartida, i el 89% és conreada directament pels propietaris La ramaderia, estabulada, és formada per bestiar boví i porcí La indústria ha pres un gran dinamisme amb la construcció d’un polígon industrial entre el poble i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina