Resultats de la cerca
Es mostren 2122 resultats
Joan Comes i Vidal
Cristianisme
Bisbe de Menorca (1890-96) i de Terol (1896-1906).
Ordenat sacerdot 1869, fou professor a Manresa, on fundà l’Acadèmia de la Joventut Catòlica, de la qual fou president fou també catedràtic de Sagrada Escriptura al seminari tarragoní Essent bisbe, tant a Menorca com a Terol, s’ocupà de la restauració artística d’edificis eclesiàstics i propagà algunes congregacions religioses
Antoni Mir i Casases
Metge.
Doctor en medicina i cirurgia, fou catedràtic d’història natural de l’institut de Tarragona 1869 i metge militar Autor de Topografia mèdica de Tarragona , d’una Monografía de la fidelísima villa de Tremp 1883, de Pintura mural bizantina del castillo de Marmellá 1888 i articles de tema mèdic i històric
Joan Llach i Soliva
Frenòleg.
Catedràtic de física i química de l’institut de Girona Collaborà amb Marià Cubí a La Antorcha , i fou redactor de l’ Eco de la Frenología i de la revista La Madre de Familia Publicà algunes obres religioses, com Instrucciones cristianas 1847, i un manual de química, Nociones de química 1847
Vicent Belloch i Montesinos
Medicina
Metge i químic.
Es doctorà el 1922 amb una tesi sobre la reacció de fixació del complement a la tuberculosi Fou catedràtic de terapèutica de la Universitat de Valladolid 1925 i més tard de farmacologia de la de València, de la qual fou vicerector És autor d’un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat
Marià Batlles i Bertran de Lis
Història
Política
Medicina
Metge i polític, fill de Marià Batlles i Torres-Amat.
Fou catedràtic d’anatomia a les universitats de Granada 1878 i de Barcelona 1879 De tendència conservadora, fou tinent d’alcalde de Barcelona 1890 i diputat provincial 1898, dues vegades governador civil interí i delegat d’instrucció pública a la mateixa ciutat És autor d’un Atlas completo de anatomía humana descriptiva 1897
Alfred Clebsch
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Catedràtic de mecànica teòrica del politècnic de Karlsruhe 1858, es dedicà en especial a l’estudi de l’àlgebra i la geometria i donà treballs notables en el camp de la física matemàtica El 1867, fundà, amb Carl Neumann, la publicació Mathematische Annalen , que es convertí en la plataforma dels nous mètodes algebricogeomètrics
Gonzalo Correas
Lingüística i sociolingüística
Filòleg.
Catedràtic de grec i d’hebreu a Salamanca Continuador de l’obra de Nebrija, és autor de Trilingüe de tres artes de las lenguas castellana, latina y griega 1627, Ortografía castellana, nueva y perfecta 1630 i Arte de la lengua española castellana , inèdita fins el 1903, obra didàctica i d’erudició filològica
Julián Casaña Leonardo

Julián Casaña Leonardo
© Fototeca.cat
Biologia
Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències naturals.
Catedràtic de química orgànica de la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1860-96, de la qual fou rector 1876-96 La seva intervenció fou decisiva per a finalitzar la construcció de l’edifici de la universitat i per a iniciar la de l’Hospital Clínic i facultat de medicina
Vicent Nadal i Sanxo
Cristianisme
Eclesiàstic.
Sacerdot i catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València, entrà en l’orde dominicà 1604 Escriví diversos treballs sobre la història de l’orde i de l’Església se'n conserva només un Tratado de geografía i dues Praedicatorii ordinis chronologia , una de les quals 1619 comprèn del 1170 al 1220
Eduard Reyes i Pròsper
Botànica
Botànic.
Estudià ciències i belles arts a València Doctorat en ciències naturals i exactes, fou a Madrid catedràtic de fitografia i geografia botànica i director del Jardí Botànic Publicà nombroses obres, entre les quals cal destacar Las carófitas en España 1901 i un estudi sobre Las estepas de España y su vegetación 1915
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina