Resultats de la cerca
Es mostren 571 resultats
Joan Rendé i Masdeu

Joan Rendé i Masdeu
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Estudià medicina i periodisme, i ha exercit aquesta professió en diversos mitjans Ha estat director de l’Escola d’escriptura de l’Ateneu barcelonès L’any 1982 rebé el Premi Ciutat de Barcelona de periodisme Com a escriptor l’ha preocupat fonamentalment l’evolució de l’estil, sempre a la recerca d’un llenguatge de descripció i colors rics, amb fins matisos d’ironia i una veritable emotivitat Els seus temes van del relat costumista a frec de l’esperpent a la nota breu amb solucions properes al realisme màgic Ha publicat els reculls Sumari d’homicida 1978, premi Víctor Català 1977, Llibre de…
,
Gonzalo Fernández de Córdoba y de Herrera
Història
Militar
Militar andalús.
Fill de Pedro, cinquè senyor d’Aguilar, i de Priego Lluità a favor d’Isabel la Catòlica contra Joana la Beltraneja Participà en la guerra contra Granada, i li fou confiat el comandament de la fortalesa d’Illora El 1495 passà a Itàlia, on lluità a favor de Ferran II de Catalunya-Aragó contra els francesos, que havien envaït el regne de Nàpols Hi introduí una nova concepció militar, basada en l’ús d’una infanteria mercenària nombrosa, en lloc de la formació medieval, basada en la cavalleria Tot i una derrota inicial a Seminara, rebutjà les forces franceses a Calàbria i assetjà…
Força de Naüja
Art romànic
El lloc de Naüja, emplaçat a la capçalera del riu Rigat, és esmentat freqüentment en la documentació a partir del segle XI En aquesta època i posteriorment, ja al segle XII, la senyoria de Naüja pertanyia a la nissaga dels Urtx, probablement sorgida de la casa vescomtal de Cerdanya-Conflent, i que havia pres el nom del poble d’Urtx En aquest sentit hi ha una referència que Galceran I d’Urtx, mort vers el 1173, era senyor de Naüja, d’Urtx i d’una part de Jóc D’aquest indret és originari un llinatge anomenat Naüja així, en un document datat el 1177, Arnau Bertran de Torrelles va vendre a Alfons…
Aina Maria Le Senne Pascual
Historiografia catalana
Historiadora, bibliotecària i documentalista.
Pèrita mercantil 1950, es llicencià en història a la Universitat de Barcelona 1976 i, posteriorment, obtingué el títol del Collegi de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya 1988 Catalogà la biblioteca donada per Estanislau de Kostka Aguiló a la Societat Arqueològica Lulliana 1978 i inicià l’inventari del fons de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País de l’Arxiu del Regne de Mallorca Fou la bibliotecària de la Societat Arqueològica Lulliana 1977-83 i, des del 1984, és arxivera bibliotecària del Parlament de les Illes Balears La seva tasca investigadora s’ha centrat en l’…
Güelfa
Literatura catalana
Protagonista femenina de la novel·la cavalleresca del s.XV Curial e Güelfa.
Vídua jove i rica que viu a la cort del seu germà, el marquès de Montferrat, veient-se sotmesa als «punyiments de la carn», decideix estimar secretament un valerós jove, de manera que dona «licència als hulls que mirassen bé tots aquells qui eren en casa de son frare» D’entre tots tria Curial, qui té la «virtut de proesa» però li manca la «riquesa» És per això que Güelfa decideix ajudar-lo econòmicament, car «no havent esguart a claretat de sanch ne a multitud de riqueses, entrels altres li plagué molt Curial, car veent-lo molt gentil de la persona, e assats gentil de cor, e molt savi segons…
literatura cavalleresca
Literatura
Conjunt d’obres literàries medievals o renaixentistes, els principals personatges de les quals pertanyen a la institució de la cavalleria.
banderola
Bandera petita, com la que hom sol posar al cim de l’asta de les llances dels soldats de cavalleria.
algara
Història
Militar
A l’edat mitjana, grup d’avantguarda de cavalleria que feia incursions pels territoris enemics a fi de saquejar-los.
orde de l’Esperit Sant
Història
Orde suprem de cavalleria del regne de França, fundat per Enric III el 1578 amb la divisa Duce et auspice
.
Constava de cent cavallers i requeria proves de noblesa i ésser cavaller de l’orde de Sant Miquel Abolit el 1792 i restaurat el 1814, fou definitivament suprimit el 1831
orde dels Portaespases
Història
Orde de cavalleria alemany creat l’any 1202 per comandar l’expedició contra la pagesia pagana de Livònia i Letònia.
Provinent d’una congregació religiosa de Bremen 1197, més tard convertida en l’orde militar dels Germans de la Milícia de Crist, fou conegut ordinàriament pel dels Portaespases Es fusionà amb l’Orde Teutònic 1237 i declinà amb ell
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina