Resultats de la cerca

Es formà com a infant de cor a la catedral d’El Burgo de Osma, i fou membre de la capella papal a Roma entre el 1562 i el 1611 L’any 1566 començà a entrar en contacte amb l’Oratori de Felip Neri i hi mantingué una estreta relació almenys fins el 1575, any en què s’ordenà de sacerdot i s’installà a Santa Maria in Vallicella El 1590 exercí com a mestre de capella interí al cor papal Escriví un nombre important de laudes espirituals per a la congregació de l’Oratori, que edità, conjuntament amb les d’altres compositors, en cinc volums antològics en 1583-98 També s’encarregà de l’edició pòstuma…

Era vicari general de Càors, quan fou designat bisbe d’Elna 1817 El seu nomenament es retardà encara per raons administratives fins el 1823 Li calgué reorganitzar la diòcesi, que havia passat vint-i-cinc anys sense bisbe Reagrupà les monges de Santa Clara que sobrevisqueren a la revolució 1825 i inicià la construcció del seminari 1826 Obligat a deixar la diòcesi el 1830, hi retornà poc després i fundà l’asil d’orfes del Bon Pastor 1839 i afavorí la congregació diocesana de religioses Sagramentàries per a tenir cura de l’ensenyament i d’hospicis civils Restaurà la catedral de Perpinyà i fundà…

Ingressà a la Congregació de la Missió el 1802, i acabada la carrera es lliurà a la predicació per tots els Països Catalans/> El 1828 fou nomenat superior de la casa de Barcelona del carrer de Tallers El govern se l’apropià, i ell en construí una de nova al carrer de la Reina Amàlia convertida en presó de dones després del 1835 Després de l’exclaustració 1835, es retirà a Carcassona, i més tard a Itàlia, on residí, i ensenyà teologia moral a Torí i Piacenza, i per fi fixà la residència a Roma, on tingué cura dels espanyols emigrats Deixà molts sermons escrits que han romàs inèdits, part…

Cursà estudis eclesiàstics als seminaris de Solsona i de Vic Sacerdot 1856, fou nomenat professor de llatí 1859 i de teologia 1862 al seminari de Solsona La seva explicació 1866 de les processions divines en el misteri de la Trinitat fou objecte d’inquietud en els medis eclesiàstics, i no fou aprovada per la congregació de l’índex, a la qual recorregué Assolí una extraordinària erudició i publicà Demostración de la armonía entre la religión y la ciencia 1880 i Introducción a la filosofía 1883 Cal esmentar, d’altra banda, la traducció del Prefacio y notas apologéticas al opúsculo de Baumstark…

Ordenat sacerdot el 1830, fou membre de la congregació dels lazaristes i professor de teologia al seminari de Carcassona i a Càors 1833 i de Sagrada Escriptura a Amiens Se secularitzà per motius de salut i visqué al seu país Amb pocs referents més que Francesc Vicent Garcia , de qui era un gran admirador, fou escriptor d’una gran dignitat literària i d’un notable alè èpic Publicà unes Cobles en llaor dels benaventurats Abdon i Sennén Perpinyà, 1859 i, pòstumament, el 1882, Josep Bonafont li edità Les bruixes de Carençà , recull de llegendes fantàstiques sobre el massís del Puigmal,  Arles,…

Entrà a l’escolania de Montserrat el 1886, i hi restà fins el 1894 Ingressà després a la comunitat, professà el 1900 i fou ordenat a Barcelona, el 1902 Juntament amb d’altres companys, inicià 1906 la “Revista Montserratina”, de la qual fou redactor i administrador El 1907 passà a Roma, on exercí càrrecs de govern en la congregació benedictina de Subiaco Elegit coadjutor de l’abat Deàs 1912, rebé la benedicció abacial el 1913 Promogué l’ús del català com a llengua de relació dins el monestir i impulsà la cultura dels seus monjos i la renovació de la vida monàstica creà pràcticament l’actual…

Es doctorà en dret a Gènova i començà els estudis de teologia a la Universitat Gregoriana de Roma Ordenat prevere el 1878, passà a l’Accademia dei Nobili Ecclesiastici Fou secretari del nunci Mariano Rampolla a Madrid 1883-87 Passà a ajudar aquest a la secretaria d’estat, i el 1901 n'esdevingué substitut Pius X el nomenà arquebisbe de Bolonya el 1907, i cardenal el 1914 La seva elecció com a papa, tot just esclatada la Primera Guerra Mundial, fou tant pels seus dots diplomàtics com pel desig del collegi cardenalici de superar l’integrisme prevalent els anys anteriors A l’encíclica Ad…

Rebé la primera educació religiosa als collegis dels germans de les Escoles Cristianes i dels jesuïtes, cursà la carrera d’enginyeria industrial a la Universitat de Barcelona Gairebé acabada la carrera d’enginyer, recobrà la fe catòlica i ingressà a la Companyia de Jesús 1907 Ordenat de sacerdot 1920, inicià la seva activitat apostòlica adreçant-se a auditoris masculins, els quals atragué a cases d’exercicis El 1921 fundà l’Obra dels Exercicis Parroquials, que tenia la finalitat de recristianitzar la societat per mitjà dels exercicis espirituals de Sant Ignasi de Loiola en aquests es…

Un primer edifici construït poc després de la canonització de Vicent Ferrer 1455, arruïnat amb el terratrèmol del 1744, fou substituït el 1745 per l’actual santuari, engrandit el 1754 i amb una nova façana del 1839, que conserva el retaule de Sant Vicent, pintat sobre fusta, obra del s XV, i dues pintures de Segrelles Annexa hi fou construïda una casa d’exercicis El 4 de setembre hi té lloc una processó amb fanals i torxes dites fogueretes en commemoració d’un miracle esdevingut el 1600 que comportà l’aturada d’una epidèmia de pesta a la vila Més avall hi ha una capella, de la segona meitat…

Fou fundat per sant Columbà el 612, el qual hi morí el 615 Fou un centre d’irradiació cultural intensa a causa de l’activitat dels primers monjos, d’origen irlandès La biblioteca reuní molts còdexs, sovint amb texts únics, i alguns palimpsests Ara són dispersos en diverses biblioteques, sobretot a la Vaticana, a la Nazionale de Torí i a l’Ambrosiana de Milà Gerbert, el futur papa Silvestre II, fou abat del monestir El 1014 Bobbio fou erigit en bisbat comtat unit a la lliga llombarda, oposada a l’emperador Frederic I Barba-roja La ciutat passà després als Visconti de Milà segle XIV, i…