Resultats de la cerca

A Berlín fou deixeble de la soprano Lilli Lehmann i el 1913 debutà a la Deutsche Oper de la mateixa ciutat, on romangué durant deu anys El 1923 es presentà a la Metropolitan Opera House de Nova York interpretant el Walther de Tannhäuser , i posteriorment hi estrenà les versions americanes de Jen°ufa L Janácek i Die ägyptische Helena R Strauss, entre d’altres Entre el 1926 i el 1930 interpretà diversos personatges wagnerians al Covent Garden de Londres Fins el 1937, any de la seva retirada, aparegué assíduament a l’Òpera Bavaresa i a l’Òpera de Viena, a més d’altres teatres operístics d’arreu…

Debutà el 1905 amb Messaline d’Isidore De Lara i de seguida fou contractada per a cantar a Brusselles, on interpretà els grans papers per a mezzosoprano del repertori francès, alemany i italià, com ara la Dido d’H Berlioz, la Clitemnestra de R Strauss o la Leonor de G Donizetti Debutà a París amb Samsó i Dalila de C Saint-Saëns 1908 i hi estrenà obres de Claude Debussy La demoiselle élue i Gustave Doret La tisseuse d’orties En retirar-se dels escenaris es dedicà a la docència, primer a l’Escola Normal de Música 1922-33 i després al Conservatori de París a partir del 1934, on ensenyà cant…

A quatre anys d’edat es traslladà a Suïssa amb la seva família i hi estudià cant Entre el 1933 i el 1939 amplià la seva formació a Karlsruhe i posteriorment es perfeccionà a Zuric, Milà i Nova York El 1939 guanyà un primer premi en un concurs de cant de Ginebra i es preparà per a la seva carrera artística, interrompuda per la Segona Guerra Mundial La temporada 1939-40 interpretà el paper de Reina de la Nit La flauta màgica al Covent Garden de Londres i aviat es decantà pels concerts i recitals, que la dugueren a actuar arreu d’Europa i dels Estats Units Enregistrà els principals papers per…

Estudià cant a París amb P Viardot i amb Barthe-Bauderalli L’any 1883 debutà a París interpretant el paper de Maria Boccanegra Portà una intensa carrera internacional actuà en diferents teatres de Nova York 1885, al Teatre de Mapleson, a Milà 1890, de nou a Nova York Metropolitan, 1896 i al Covent Garden de Londres del 1896 al 1910 Actuà també a Sant Petersburg, Montecarlo i Brusselles Es retirà el 1916, i a partir de llavors es dedicà a la docència entre els seus alumnes destaquen G Lubin, R Féart i N Koshets Segons les crítiques de l’època, posseïa una ampla extensió vocal, de color…

Format al Conservatori de Música de Colònia, entre el 1924 i el 1930 realitzà estudis de musicologia a la universitat d’aquesta ciutat Fou el redactor dels programes de mà dels concerts Gurzenich, organitzats per la Konzertgesellschaft Societat de Concerts, del 1925 al 1969, activitat interrompuda entre el 1933 i el 1944 Dirigí diversos programes musicals nocturns a la Ràdio de l’Alemanya Occidental entre el 1948 i el 1965 on, el 1951, fundà el primer estudi de música electrònica També es dedicà a la docència i en 1965-71 exercí de professor a la Musikhochschule de Colònia En el seu catàleg…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble de B Bartók, entre d’altres Entre el 1930 i el 1940 dirigí l’Orquestra de Concerts de Budapest i durant la Segona Guerra Mundial fou director de l’Òpera de Budapest 1940-44 Després del conflicte bèllic es traslladà a Austràlia, on el 1955 es naturalitzà En 1951-60 dirigí a Sydney l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Australiana i, a partir del 1954, combinà la seva dedicació a la direcció i la docència des del conservatori de la mateixa ciutat El 1960 tornà a Europa com a director convidat de l’Orquestra de la Radiotelevisió…

Estudià al Conservatori d’Anvers decidit a dedicar-se a la flauta, però també rebé lliçons privades de composició, amb P Gilson, i direcció, amb F van der Stucken Amplià els coneixements de direcció a Salzburg, on tingué com a mentors tres músics que l’influïren poderosament C Krauss, B Paumgartner i H von Karajan Després d’un cert temps com a flautista, fou nomenat segon director en l’orquestra de l’Òpera Reial Flamenca, i el 1944 n’esdevingué el director principal L’any 1948 començà a dirigir l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Belga, de la qual fou titular en 1957-70 Ensenyà al Conservatori…

Era cosí del compositor, pianista i director d’orquestra S Rakhmaninov Format al Conservatori de Moscou amb N Rubinstein, el 1883 es perfeccionà a Weimar amb F Liszt Entre el 1888 i el 1891 impartí classes de piano al Conservatori de Moscou, i posteriorment es traslladà a França, on es dedicà a fer gires de concerts En tornar a Rússia, l’any 1903 fundà a Sant Petersburg uns cicles de concerts que divulgaven les obres dels compositors russos del moment, com A Skr’abin, S Prokof’ev i I Stravinsky, en els quals participaren intèrprets tan importants com A Nikisch, A Cortot i W Landowska El 1919…

Nascut en una família de tradició musical, la seva mare, pianista destacada, s’adonà de les aptituds del seu fill per a la música i l’animà a dedicar-s’hi Tingué com a mestres figures molt importants dins de la pedagogia musical francesa, com Nadia Boulanger, Marguerite Long, Yves Nat i Rose Lejour Fou premiat en diversos concursos europeus -el Concurs Internacional de Ginebra d’Interpretació Musical, el Concurs Pianístic Internacional Alfredo Casella Nàpols i el Concurs Internacional de Música de Budapest-, circumstància que afavorí l’inici de la seva carrera com a concertista internacional…

Ha estat un dels grans pianistes dels anys a cavall entre el segle XIX i el XX Estudià piano amb Nikolaj Rubinstein a Moscou i, posteriorment, amb L Deppe i Franz Liszt a Weimar L’any 1882 inicià la seva trajectòria com a pianista, que es perllongà fins el 1936 i que alternà amb la docència Entre el 1901 i el 1907 fou director de la Meisterschule für Klavierspiel de l’Acadèmia Imperial de Viena Més tard s’establí a Dresden, on tingué per alumnes nombrosos pianistes joves Installat a Viena, a partir del 1930, impartí lliçons a Stefan Askenase i Jorge Bolet, entre d’altres Enregistrà…