Resultats de la cerca

De relleu montuós, té costes abruptes i retallades Conreus de vinyes és famós el seu vi blanc, oliveres, cítrics i figues És molt notable el marbre que hom n'extreu en diverses varietats La ciutat més important és Naxos, situada a la costa nord-occidental Famosa en l’antiguitat segles IX-IV aC pel comerç de vi, Naxos fou la més prepotent de les Cíclades fins que, al segle VI aC, el govern aristocràtic fou substituït per la tirania dels Ligdams, sostinguda per Pisístrat Motiu de discòrdia entre atenesos i perses, del 478 al 404 aC s’adherí a la lliga delioàtica El 376 aC, a les seves riberes,…

Situada a la confluència dels rius Retrone i Bacchiglione, al peu dels monts Berici, és un important centre comercial i un nucli industrial indústria mecànica, química, alimentària i ceràmica, i orfebreria És seu episcopal D’origen preromà, esdevingué ciutat romana Vicentia l’any 49 aC, i fou adscrita a la tribu Menenia Caigut l’Imperi, esdevingué seu d’un comtat longobard, i després, d’un comtat franc més tard segle X formà part de la marca de Verona A partir del 1266 passà sota el domini de Pàdua, i a partir del 1404 fou annexada a la república de Venècia Conserva ruïnes romanes La…

Només resten algunes filades de murs de bons carreus arrapades a la roca Una bona part de la pedra dels murs va servir per a reedificar l’església i la rectoria cap al 1830 El castell formava un conjunt amb la primitiva parròquia de Sant Andreu i unes poques cases que es van despoblar a partir del segle XIV Aquest castell fou propietat de la família Cervera, que tenia al lloc uns castlans o cavallers cognomenats Aguilar, els quals tenien per missió la defensa i la tutela immediata del lloc El domini dels Cervera és documentat des del 1128 fins a la fi del segle XIV Posteriorment se'n…

Al llarg dels segles següents eixamplà els seus dominis i fundà un veritable organisme politicoterritorial garantit per una notable xarxa de fortificacions Els seus membres lluitaren, primer, contra Gènova Obizzo Malaspina el Gran, mort el 1185 i contra el comú de Piacenza, que amenaçava la possessió familiar d’Ornamala i que els obligà a acceptar la conciutadania de Piacenza i a retre vassallatge de la major part de llurs castells als poderosos governs comunals El domini efectiu dels Malaspina fou reduït als territoris de la Lunigiana El 1221 fou feta la divisió d’aquests territoris entre…

Enquadrat dins del comtat d’Urgell, el castell de Biscarri sembla haver-se mantingut almenys al segle XI sota el domini eminent del comte L’any 1055 Ermengol III donà el “ castrum Bescarri ” amb la seva església i parròquia de Sant Andreu, amb els delmes, les primícies i les oblacions, a Arnau Mir de Tost, el qual en el seu testament del 1071 el llegà al seu nét Arnau i a la seva filla, la comtessa Valença Ermengol IV d’Urgell, l’any 1078, renovà la donació del seu predecessor amb al comte Ramon V de Pallars, la seva muller Valença i llur fill, Arnau Tot i que la donació del castell era en…

El desaparegut poble d’Ondara es trobava prop del poble de Pallerols, dalt d’un tossal que hi ha a la riba esquerra del riu d’Ondara Una de les primeres mencions documentals de la fortalesa d’aquest antic indret data del 1132, any en què per mitjà d’una escriptura Alaric donà al seu fill Ramon el “ castrum de Hondara cum suis terminis et pertinentiis ”, entre altres castells de la contrada Posteriorment el domini del lloc passà a la nissaga dels Cervera, un membre dels quals, Guillem de Cervera, vengué el 1252 al rei Jaume I la senyoria del castell i lloc d’Ondara, juntament amb altres pobles…

Per la pau d’Eisenburg l’emperador reconeix el domini tributari turc sobre Transilvània i la possessió turca de la major part d’Hongria

Amb un domini extraordinari del llenguatge, l’autor ofereix una amarga visió “esperpèntica”, caricaturesca, de l’Espanya d’Isabel II, que satiritza sense pietat

La caiguda d’Alèsia, l’any 51 aC, permeté als romans el domini de les Gàllies El lloc fou identificat i excavat al segle XIX

Amb la pau de Noyon entre Francesc I de França i Carles I de Castella i d’Aragó es reconeix el domini francès a Milà