Resultats de la cerca
Es mostren 7693 resultats
Josep Nora Bornay
Josep Nora Bornay (a la dreta)
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ – ARXIU CONDE / MASIP
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Sorgit del planter de la Unió Esportiva Montgat, a dinou anys aconseguí l’ascens a primera divisió amb el primer equip, on jugà una temporada L’any 1960 fitxà pel Picadero JC, de la segona divisió, i, novament, assolí l’ascens a primera divisió Jugà en aquest equip fins a la temporada 1969-70 i, posteriorment, una temporada al Club Bàsquet Manresa Fou trenta vegades internacional i participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 i en un Europeu 1961 Com a entrenador dirigí la Penya Margall de Badalona i el Club Bàsquet Santa Coloma
Oliva
Vista d' Oliva , amb el castell dalt del turó, a la dreta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la costa, al límit amb la Marina Alta.
Comprèn, al N, el sector meridional de l’horta de Gandia, regat per la séquia comuna d'Oliva sequiols de les Fonts i de Burguera, i, al S, la zona de marjals —compartida amb Dénia i Pego, ja a la Marina Alta— dedicada tradicionalment a l’arròs, regada pel sistema de regs del riu del Molinell i del riu Bullent sequiols del Vedat, del Bovar, d’Enmig, dels Racons, a la qual desguassa el riu de Gallinera La part occidental és accidentada per les serres de la Safor i de Mostalla, cobertes de pins i de matollar 1 172 ha de superfície forestal Les terres de conreu ocupaven 3 940 ha el 1985 66% del…
corbat amunt
D'esquerra a dreta, calçat corbat, faixa corbada amunt i cap corbat amunt
Heràldica
Dit d’una faixa, banda o barra torçada cap a la part superior (o inferior) de l’escut, i també d’un cap la línia de separació del qual amb el camper té la flexió esmentada.
es Vedranell
es Vedranell; a la dreta, es Vedrà
Isabel Ferrer (CC BY-SA 2.0)
Gerard Vergés Granados
Gerard Vergés Granados (a la dreta)
A KOPS D’STICK / FRANCESC XAVIER MARTÍNEZ
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
S’inicià al Club Natació Reus Ploms, jugà amb el Club Patí el Pla de Santa Maria i el Club Hoquei Vila-seca i el 2003 fitxà pel Futbol Club Barcelona Debutà amb el primer equip el 2006 i la temporada 2007-08 intervingué en alguns partits de l’OK Lliga i de la Lliga Europea que guanyà el Barça, i en acabar marxà al CP Tenerife A continuació jugà al Lleida Llista Blava 2009-10, al Club Patí Vilafranca 2010-12 i al Club Patí Calafell des del 2012-13 Fou campió d’Europa juvenil 2004 i júnior 2006 amb la selecció espanyola i guanyà el Mundial sub-20 2007
gironat | gironada
Dalt esquerra: gironat; dalt dreta: gironat de deu; baix: gironat a l’antiga
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual, dividit per les línies del partit, truncat, tallat i trinxat, forma vuit triangles, anomenats girons, alternativament d’un metall i un color.
Quan els girons són arrodonits, hom parla de l’escut gironat corbat Afegint altres línies divisòries hom obté els gironats de deu, de dotze, de catorze, etc, girons Algunes peces també poden ésser gironades Hom obté l’escut gironat a l’antiga en desplaçar un cert angle les línies divisòries, i l’escut malgironat en suprimir una de les línies divisòries
color
Mescla additiva (a l’esquerra) i substractiva (a la dreta) de colors
© Fototeca.cat
Art
Física
Psicologia
Qualitat de la sensació produïda en un observador per l’efecte distint que provoquen en la retina les llums de diferents longituds d’ona compreses entre uns 380 i uns 760 nm.
El color resulta de la interacció de la llum amb la retina en la seva producció hi ha un component neurofisiològic, que depèn d’uns processos fotoquímics en la retina, els quals produeixen impulsos elèctrics que provoquen determinats mecanismes cerebrals visió , i un component físic, que depèn de determinades característiques de la llum, distintes de les d’espai i temps Aquestes característiques són el to, la saturació o puresa i la lluminositat o brillantor El to es refereix a aquella característica que permet de classificar un color com a vermell, blau, verd, etc la saturació descriu el…
Jordi Banacolocha
Jordi Banacolocha (dreta) en una escena de l’obra Agost
© TNC / David Ruano
Teatre
Actor.
S’inicià en el teatre amateur dins la secció artística del Casal de Sant Andreu, entre els anys 1956 i 1970, i és membre fundador de la companyia L’Ou Nou Teatre 1976 Al final dels anys setanta i inici dels vuitanta començà a actuar en televisió en programes infantils com ara Quitxalla i La Cucafera , i també com a presentador Posteriorment ha esdevingut un intèrpret habitual en sèries televisives, entre les quals hi ha Nissaga de poder 1996, Plats bruts 1999-2004, Hospital Central 2002-04, El cor de la ciutat 2004-05, Ventdelplà 2005-10, Isabel 2012-13, Cuéntame cómo pasó 2013-14 i…
la Roca d’Albera
la Roca d’Albera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, estès des del cim de la serra de l’Albera (roc dels Tres Termes, 1 128 m alt, al límit amb el municipi de la Jonquera, a l’Alt Empordà) i la plana regada a la dreta del Tec (fins a la confluència de la riera de Vilallonga i la riera de la Roca, que formen el Tanyarí, afluent, per la dreta, del Tec).
La part muntanyosa del terme és boscada alzines sureres el bosc de la Roca , el bosc Negre Hi ha serradores de fusta El sector de la vall és ocupat gairebé del tot per la vinya 383 ha, 319 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior i, en menor proporció, per arbres fruiters 63 ha, 14 d’albercoquers, 19 de cirerers i 29 de presseguers La part més septentrional és regada pel canal de l’Albera hi ha 2 ha d’hortalisses No hi ha ramaderia El poble 991 h agl 1982 142 m alt es formà al voltant de l’antic castell de la Roca , situat al peu de l’Albera, a la dreta de la riera de…
Pià
Aspecte parcial de Pià amb la plaça de la República, a primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana, al límit amb la Salanca, estès entre l’aglomeració perpinyanesa i l’Aglí; és drenat per la Llavanera, afluent, per la dreta, d’aquest riu.
L’agricultura és la base econòmica del municipi Es conreen 690 ha, més de la meitat de les quals són de vinya 457 dedicades a la producció de vins amb denominació d’origen controlat Hi ha 174 ha d’hortalisses al regadiu 51 d’escaroles, 28 d’espàrrecs, 24 d’enciams, 16 de tomàquets, 12 de julivert, 7 de carxofes, 6 de pastanagues, 2 de coliflors Hi ha dues cooperatives vinícoles, amb una capacitat de 600 000 hl Hi funciona una incipient indústria metallúrgica i d’embalatges La població gairebé doblà al s XIX, disminuí durant la primera meitat del s XX i creix ràpidament per l’extensió de…