Resultats de la cerca
Es mostren 4113 resultats
cistre
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts, sense cordal, i en el qual hom obté el so pinçant amb el plectre les cordes, generalment dobles i metàl·liques.
El mànec és força allargat i té la caixa en forma de pera i el fons pla Era conegut a l’edatmitjana i fou utilitzat sobretot als s XVI i XVII Al s XVIII foren construïts cistres-tiorba amb dos clavillers
Genís
Cristianisme
Màrtir a Arle.
Cantat per Prudenci i per Venanci Fortunat i sovint identificat amb homònims, particularment amb un mim romà llegendari que hauria estat martiritzat sota Dioclecià Fou molt venerat a Catalunya durant l’edatmitjana La seva festa se celebra el 25 d'agost
escola franciscana
Filosofia
Cristianisme
Direcció del pensament filosoficoteològic, pròpia dels franciscans medievals.
Fins a un cert punt hom la pot caracteritzar com a propera a l'augustinisme i en contraposició al tomisme escolàstica Hom sol distingir una escola franciscana antiga amb figures com Alexandre de Hales i Bonaventura, a París, i Robert Grosseteste i Tomàs de York, a Oxford, una altra de mitjana dins la qual es destaca John Peckham, adversari declarat de Tomàs d’Aquino i una altra de darrera el cap de la qual fou Joan Duns Escot A la darreria de l’edatmitjana la influència platònica derivà vers un conceptualisme que preparava el nominalisme i del qual és…
faula
Literatura
Narració, en vers o en prosa, de fets meravellosos, on sol donar-se un ensenyament moral; generalment hi intervenen animals, i fins i tot elements inanimats que actuen com si fossin éssers racionals.
Els límits entre l'apòleg i la faula són imprecisos, però normalment, en aquesta darrera, l’aspecte narratiu predomina damunt el moralitzador Gènere popular, és present en la tradició oral de diversos pobles i en les literatures escrites més antigues els reculls hindús Pānchātāntra i Calila i Dimna i les faules d’Hesíode, d’Estesícor i sobretot d’Isop, molt difoses a l’edatmitjana Entre els escriptors romans autors de faules el més important fou Fedre, seguidor d’Isop A l’edatmitjana la faula atenyé una gran difusió i una gran importància…
Lentini
Ciutat
Ciutat de la província de Siracusa, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Fundada el 729 aC, fou escenari de les guerres púniques i de les invasions àrabs i adquirí un cert dinamisme durant l’edatmitjana Les excavacions arqueològiques n'han tret al descobert restes de fortificacions, així com bronzes i terracotes de l’època clàssica
penó
Història
Guió de cua llarga usat per la cavalleria francesa i italiana fins a mitjan segle XIX.
A l’edat mitjana era propi dels bacallars, els quals, en esdevenir banderers, tallaven la cua del penó per convertir-lo en bandera La seva forma és semblant a la bandera, però un terç més llarga i generalment rodona per la part que penja
Castro Urdiales
Castro-Urdiales L’església gòtica de Santa María (s XV)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria.
Port pesquer amb indústries derivades de la pesca conserves i lloc d’estiueig A prop hi ha mines de ferro És l’antiga Flaviobriga romana durant l’edatmitjana fou un actiu centre comercial de blat i de llana Fou arrasada pels francesos el 1813
legista
Història del dret
Coneixedor o professor del dret romà, en oposició al canonista.
Els legistes proliferaren després de la recepció del dret romà durant l’edatmitjana, en especial a Occitània i en altres països de l’Occident europeu Propugnaren l’augment del poder reial i del braç popular o reial enfront de la noblesa i els eclesiàstics
Shen Rong
Literatura xinesa
Periodisme
Contista i periodista xinesa.
Es dedicà primerament al teatre, però passà aviat a la narració, en la qual assolí gran popularitat amb obres com Joventut perpètua 1975, Llum i foscor 1976, A l’edat mitjana 1977, Primavera eterna i Neu blanca Ha treballat també per a la ràdio
Oradea
Ciutat
Capital del judeţ de Bihor, a Transsilvània, Romania, a la regió de Crisana.
Centre comercial i industrial indústries mecàniques, químiques, tèxtils, del calçat Fundada a l’alta edatmitjana, fou seu episcopal el 1080 Ocupada pels turcs 1660, tornà als Àustria pel tractat de Carlowitz Des del 1918 és ciutat romanesa, bé que fou ocupada temporalment 1940-45 per Hongria
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina