Resultats de la cerca

Situació i presentació L’actual municipi de Soriguera, de 106,39 km 2 , es creà el 1972 quan al terme tradicional de Soriguera li fou annexat el municipi d’Estac Limita al N amb Sort, Rialb i Llavorsí, a l’E amb Montferrer i Castellbò, al SE amb Noves de Segre ambdós de l’Alt Urgell i al S i a l’W amb Baix Pallars El terme de Soriguera confronta en bona part, a llevant, amb la comarca de l’Alt Urgell, seguint aproximadament el camí a Sant Joan de l’Erm Vell, santuari al vèrtex més septentrional del terme, ja dins el municipi de Montferrer i Castellbò A…

Situació i presentació El municipi de la Palma de Cervelló, constituït a partir de la segregació aprovada al juliol del 1998 de part del territori del terme de Cervelló, té una extensió d’uns 5,47 km 2 Des del 1937 fins a la fi de la guerra civil de 1936-39 la Palma ja havia estat un municipi independent El terme limita amb el de Cervelló S i E, amb Pallejà N i amb Corbera de Llobregat NW i W És situat als contraforts orientals de les serres d’Ordal i les màximes altituds, que volten els 350 m, es troben al sector sud-occidental El principal eix hidrogràfic del terme és la vall mitjana i…

És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà, que alimenta l’estany Llong el qual és alimentat també pels estanys de Cometes i des Gavatxos, aquest al vessant occidental dels pics de Subenuix, en part també dins el terme d’Espot A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau , la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part…

En sentit estricte hom anomena termòmetre els aparells el principi de mesura dels quals és basat en la dilatació d’una substància n'hi ha d’altres tipus, que reben noms particulars piròmetre, termoparell, termistància, etc, bé que, per la seva finalitat, també són termòmetres El termòmetre de gas és un dispositiu que mesura la temperatura T a què és sotmès el gas que el constitueix, per variació del volum V , si la mesura és feta a pressió P constant, o per variació de la pressió, si és el volum que roman constant en ambdós casos hom aplica la llei dels gasos PV = kT , on k és la constant de…

Membre del Club Natació Banyoles, destacà en la categoria sènior B en proclamar-se campió d’Espanya en esquif 1974 i aconseguir la tercera posició en la mateixa prova en la regata internacional de Gant 1974 En categoria absoluta, fou campió estatal en vuit amb timoner 1984 i quatre sense timoner 1985 També practicà el triatló i el ciclisme, amb diferents èxits en competicions catalanes

Especialitzat en basquetbol, ja realitzava cròniques i articles en el diari catòlic El Matí abans del 1936 Després de la Guerra Civil, treballà a Mundo Deportivo , on fou cap de la secció de basquetbol Collaborà amb Ràdio Barcelona i Ràdio Espanya de Barcelona, entre d’altres, i cobrí tota classe de competicions estatals i internacionals fins el 1979 Fins els anys noranta continuà publicant articles, que recollí en el llibre Nuestros ases 1983-1987 També participà en la redacció de La historia del basket español 1986, que es publicà per fascicles a Mundo Deportivo , i Dinastias del basket…

Membre del Club Natació Sant Andreu, s’especialitzà en proves d’estil Entrenà amb Jordi Murio i, ja al centre de tecnificació de la Federació Catalana de Natació, amb Miquel Torres Es consagrà el 1982, quan es proclamà campiona d’Espanya de 200 m papallona Posteriorment aconseguí una medalla de plata en 200 m esquena i una de bronze en 400 m estils En l’àmbit català fou diverses vegades campiona en aquestes mateixes tres proves individuals, a més dels relleus amb el seu club, en diferents edicions durant la dècada de 1980 En l’àmbit internacional, el seu major èxit fou una medalla d’or en 200…

Fou vocal del Club Natació Atlètic 1953 i secretari 1954-62 Vocal, per elecció, de la Federació Catalana de Natació 1963-66 i secretari general de la mateixa 1967-84 i, més tard, de nou vocal ocupant la presidència de les comissions de màsters, rècords, estadístiques i guardons 1995-2011 El 1958 s’integrà al Collegi Català d’Àrbitres i en fou vocal 1959, 1960 i secretari 1961, 1962, 1963 En l’àmbit estatal també fou àrbitre 1965, a més de membre del comitè tècnic dels Campionats d’Europa de Barcelona 1970 Dins de la federació espanyola fou component de les comissions de rècords i…

Fill de Francesc Díaz Alonso, fou conegut com Chico Díaz Format al CN Barcelona, fou jugador de paleta de cuir, pala curta i trinquet Davanter, en pala curta aconseguí set Campionats de Catalunya amb J Sala 1987, Francisco Bakero 1988, 1989, Antonio Carretero 1991, 1993, 1995 i Abraham Pereira 1992, i fou campió d’Espanya de clubs amb Antxon Mena 1993 En paleta de cuir, fou campió de Catalunya amb Sala 1987, Carretero 1994, Bakero 1996, Agustí Calvo 1996 i Àlex García 1997 En trinquet ho fou amb Calvo 1996 Exercí de seleccionador i entrenador de l’equip català de pala curta i paleta 2006-08