Resultats de la cerca

La seva activitat musical estigué centrada a Madrid com a compositor d' intermezzi -concretament està datat el que porta per títol L’orfanella astuta , estrenat el 1758 al Teatro del Buen Retiro- Fou conegut amb el pseudònim d' Aulita o l’italianitzat Auletta Es tenen molt poques dades d’aquest autor i algunes són poc segures, ja que ha estat identificat o confós, per algun estudiós, amb el compositor napolità Pietro Auletta ~1698 - 1771

Començà a jugar als equips inferiors de la Unió Esportiva Montgat El 1960, després d’haver disputat els Jocs Olímpics de Roma, fou fitxat pel Picadero Jockey Club Al club barceloní, jugà cinc temporades Posteriorment, jugà un any al Club Bàsquet l’Hospitalet i seguidament fitxà pel Futbol Club Barcelona, en el qual estigué dues temporades a causa d’una lesió Més tard passà al Club Bàsquet Bosco de Ciutadella de segona divisió

Vinculat al CN Catalunya, estigué adscrit a les federacions catalana 1967 i espanyola 1971 i el 1978 rebé la consideració d’internacional en la categoria A de la Lliga europea de natació i de la FINA 1978 Entre altres competicions, arbitrà als Campionats d’Europa absoluts 1983 i als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1986 i d’argent 1988

De nacionalitat anglesa, estigué afiliat al Club Natació Atlètic durant la seva residència a Barcelona Fou doble campió de Catalunya de 60 m lliure 1919, 1920 i protagonista del primer rècord d’Espanya de 100 m lliure, que establí al varador del port de Barcelona el 1920 El 1921, complerts dos anys de residència, fou acceptat com a campió d’Espanya de la distància després de conquerir, també, el Gran Premi de Pasqua

Membre del Foment Excursionista de Barcelona des del 1929, el 1931 fou vicepresident de l’entitat i des de llavors sempre estigué vinculat a la seva junta directiva N’ocupà la presidència 1948-50 i, a més, dirigí la Secció de Muntanya 1950 Realitzà ascensions als Pirineus i travesses per Sant Llorenç del Munt, el Montseny, les Guilleries o la Garrotxa El 1997 fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Estigué vinculat al Català Sport Club, que presidí durant diverses temporades, formà part d’aquest equip de futbol i creà la secció de beisbol del club Fou tresorer de la Federació Catalana de Futbol i fundador i primer president de la Federació Catalana de Beisbol 1929 A la dècada dels quaranta creà el Collegi d’Àrbitres de Beisbol i fou el primer a presidir-lo També exercí de periodista, amb el pseudònim Strike

S’inicià a l’HC Esplugues i passà al juvenil del Futbol Club Barcelona, on estigué cinc temporades Ja com a sènior, jugà cinc temporades al Vigo Stick 2003-07, una al Benfica portuguès 2007-08 i dues a l’Igualada 2008-10 Fou internacional juvenil, júnior, sub-23 i absolut amb la selecció espanyola, amb la qual guanyà un Campionat d’Europa júnior 2001 i una Copa de les Nacions 2005

Des de petit estigué lligat al BM Granollers, amb el qual competí dels anys quaranta al principi dels seixanta, tant en la modalitat d’onze jugadors com en la de set En la modalitat de set jugadors, guanyà les tres primeres Lligues espanyoles 1959, 1960, 1961 i una Copa del Generalísimo 1958 Com a jugador d’handbol d’onze fou dues vegades campió d’Espanya 1956, 1959 i dues vegades campió de Catalunya 1956, 1959

Deixeble de Bernat Ferrandis Autor d' El correu fraudulent i Un bateig 1871 i del quadre històric El cardenal Adrià rebent els caps de les Germanies, adquirit per la Societat Econòmica d’Amics del País de València S'estigué a Madrid, París i Barcelona, on fou catedràtic a Llotja Per encàrrec d’Alfons XII pintà Revista militar a Madrid el 1876 , destinada al príncep de Galles Sobresortí com a pintor de gènere

Format a Alemanya Fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc Cofundador de la casa J Esteva i Companyia de Barcelona, que fou una de les primeres firmes de la decoració modernista Entre les seves obres sobresurt, a Barcelona, la decoració de la casa Pérez-Samanillo —actual Cercle Eqüestre— i la de la porta del Trentenari de la Casa de la Ciutat 1929, aquesta amb un esperit renaixentista Estigué associat als seus parents Hoyos