Resultats de la cerca
Es mostren 1383 resultats
Xosé Lois García Fernández
Literatura
Poeta gallec.
Resideix a Barcelona des del 1965 La seva obra lírica és recollida en els volums Borralleira pra sementar unha verba 1974, Non teño outra cantiga 1975, Do Faro ao Miño 1978 i Aquarium 1982 Ha estudiat la premsa gallega en l’exili Nova Galiza Revista dos escritores galegos antifeixistas, Barcelona, 1937-38 i ha recopilat en un volum els discursos dels parlamentaris galleguistes durant la República Ha publicat els assaigs polítics Castelao e Catalunya 1979 bilingüe, en gallec i català, i Nacionalidades colonizadas de Europa Occidental 1980, a més de Simboloxía do Románico de Pantón…
Armand Barbès
Història
Revolucionari francès.
Participà en diverses conspiracions republicanes contra la monarquia de Juliol El 1839, després d’haver dirigit amb Blanqui i Martin-Bernard la insurrecció de maig, fou condemnat a la pena de mort, commutada al cap de poc per la de cadena perpètua La Revolució del 1848 l’alliberà Molt popular, fou elegit diputat per l’Aude En la jornada revolucionària del 15 de maig de 1848 intentà de constituir un govern a la casa de la ciutat de París Novament condemnat a cadena perpètua, fou indultat per Napoleó III el 1854 Passà voluntàriament a l’exili, on morí
Elisabet de Caríntia
Història
Reina de Sicília, filla d’Ot II, duc de Caríntia i comte de Tirol i de Gorizia, i muller de Pere II de Sicília (1323).
Vídua 1342, el seu fill Lluís I restà sota la tutela del seu cunyat Joan, duc d’Atenes, nomenat vicari del regne Intervingué en la pau que culminà en la renúncia de Joana I de Nàpols al domini de Sicília i el seu reconeixement d’aquell regne 1347 Favorable, bé que veladament, als barons sicilians i contrària, per tant, a la política procatalana de Joan, a la seva mort 1348 pressionà perquè Lluís I donés suport als nobles Palizzi —entre els quals Matteo, que ella féu tornar del seu exili a Pisa— i Chiaramonte, que desencadenaren una veritable guerra civil
Francesc de Casamitjana
Història
Militar
Militar.
Capità d’infanteria el 1704, fou el primer militar català que prengué les armes a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria Participà en la presa de Gibraltar 1704 i fou ajudant del príncep Jordi de Darmstadt El 1705 tornà a Barcelona, i emigrà a Viena abans de la caiguda de la ciutat A l’exili escriví unes interessants Empresas y sucesos gloriosos que consiguieron las armas de Carlos VI en Alemania , utilitzades per l’historiador Francesc de Castellví, que hom guarda a la Biblioteca Imperial de Viena El 1717 treballava a la secretaria del segell reial, a Viena
Rafael Vidiella i Franch
Història
Política
Polític.
Feia de tipògraf, i milità a la CNT Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou director a València de Solidaridad Obrera Des del 1931 esdevingué el màxim dirigent de la federació catalana del PSOE Ingressà al PSUC, i fou nomenat conseller de comunicacions de la Generalitat juliol del 1936, de justícia desembre del 1936, de proveïments, treball i obres públiques maig del 1937 A l’exili estigué a diversos països, fins que s’establí a Budapest S'oposà a Joan Comorera, i durant anys fou un dels principals dirigents del partit Collaborà en Nous Horitzons El 1976 tornà a Barcelona
Manuel de Irujo Ollo
Història
Política
Polític basc.
Dirigent del Partit Nacionalista Basc, fou elegit diputat el 1936 Durant la guerra civil de 1936-39 fou ministre sense cartera dels governs de Largo Caballero setembre del 1936 - maig del 1937 i de Negrín maig del 1937 - agost del 1938 Dimití en protesta per la persecució de què foren objecte els militants del POUM Ocupà diferents càrrecs en el govern republicà a l’exili, d’on tornà el 1977 per ocupar la presidència de l’assemblea de parlamentaris del País Basc Publicà Instituciones jurídicas vascas 1945 i La Guerra Civil en Euskadi antes del Estatuto 1978
Maria II de Portugal
Història
Reina de Portugal (1826-53).
Filla del rei Pere IV Pere I del Brasil i de l’arxiduquessa Leopoldina d’Àustria Heretà la corona portuguesa per mort del seu avi Joan VI i renúncia del seu pare Durant la minoritat de Maria, el seu oncle i regent, l’infant Miquel, l’apartà del poder i intentà de desposseir-la, fins que, amb el concurs de les potències principals, fou enviat a l’exili convenció d’Évora, 1834 El seu regnat es caracteritza per continues convulsions polítiques revolució del setembre del 1836, revolució cartista del 1842 que enfrontaren cartistes, constitucionals moderats, constitucionals exaltats,…
Juan Antonio Meléndez Valdés
Literatura catalana
Poeta.
Catedràtic d’humanitats a Salamanca i magistrat, en temps de l’ocupació francesa tingué càrrecs governamentals, cosa que posteriorment l’obligà a exiliar-se Conegué, a través de Cadalso, els corrents francesos del pensament illustrat Fou el poeta líric més interessant del neoclassicisme castellà una primera època, influïda per Luis de León, en què la rigidesa formal és temperada per la musicalitat del vers i la freqüent sensualitat del contingut Poesías , 1785, fou seguida per una etapa de caràcter filosòfic, grandiloqüent i influïda per Jovellanos Hom el considera preromàntic per uns quants…
Lucía Sánchez Saornil
Història
Anarquista i poetessa castellana.
Els anys vint publicà de manera dispersa nombrosos poemes afins a l’ultraisme Collaborà en nombroses publicacions, com La Revista Blanca , Tiempos Nuevos i Solidaridad Obrera , de Barcelona, des del 1933 a CNT , de Madrid, i el 1937 a Umbral de València Destacada feminista, fou, juntament amb MComaposada i APoch, fundadora de l’organització llibertària femenina i redactora i directora de Mujeres Libres 1936 El 1938 ocupà la secretaria del consell general de Solidaritat Internacional Antifeixista Publicà El “romancero” de Mujeres Libres 1938 Després d’uns quants anys d’exili,…
Jean de Dieu Nicolas Soult
Història
Militar
Militar i polític francès.
Duc de Dalmàcia Prengué part en quasi totes les campanyes de Napoleó, però es distingí en les de la península Ibèrica, on, nomenat cap de l’exèrcit d’Andalusia 1810, després d’haver pres Sevilla 1809, passà a Extremadura per penetrar a Portugal, però fou derrotat per Wellington a Albuera 1811 Finalment fou nomenat cap de les tropes franceses a la Península 1813 Després de la caiguda definitiva de Napoleó i d’un curt exili 1816-19, fou ministre de guerra 1830-32, president del consell de ministres 1832, 1839, 1840-47 i mariscal general de França 1847
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina