Resultats de la cerca
Es mostren 4200 resultats
Josep Maria Moré Comas
Automobilisme
Pilot automobilístic.
Juntament amb el seu germà Ramon, tingué una gran influència en els primers anys de l’automobilisme a Catalunya Amb ell creà els primers autocicles construïts a Catalunya, amb els quals obtingué diversos èxits a l’Autòdrom de Terramar, a Sitges El 1914 creà, també amb el seu germà, la marca David, activa fins als anys cinquanta Participà com a pilot en moltes curses i es distingí pels coneixements de mecànica El 1916 guanyà la primera cursa d’autocicles que es feia a Europa i que es disputà al circuit del Baix Penedès
Flash Monthlèry
Automobilisme
Taller mecànic de Sant Cugat del Vallès, propietat de Lluís Cortés, que durant els anys setanta fabricà cotxes de competició de la marca francesa Martini sota llicència.
Els Martini eren vehicles monoplaces de Fórmula 3 i Fórmula Renault, però foren modificats per a participar en el Campionat d’Espanya de Fórmula 1800, que feia servir mecànica de la firma SEAT Lluís Cortés i Francesc Brossa en produïren dotze unitats en tres anys, amb una de les quals Juan Ignacio Villacieros guanyà el campionat el 1975 Aturà l’activitat esportiva amb la desaparició de la Fórmula 1800, però un dels mecànics de l’equip, Joan Villadelprat, continuà dedicat a la competició i arribà a la Fórmula 1
Els democristians alemanys elegeixen la successora d’Angela Merkel
La Unió Cristianodemòcrata elegeix la successora d'Angela Merkel com a presidenta del partit, càrrec que ocupava de feia 18 anys La nova líder del partit conservador, Annegret Kramp-Karrenbauer, és la presidenta del land de Saarland, i s’imposa per 517 contra 482 vots a Friedrich Merz, cap del grup CDU/CSU al Bundestag Kramp-Karrenbauer serà la candidata de la coalició a les eleccions del Bundestag de l’octubre de 2021 En cas de guanyar-les, succeirà Merkel a la cancelleria, que ha ocupat 16 anys
Enfrontament entre pescadors i peixaters a Girona
Forçats per les dificultats del sector, els pescadors de la província de Girona eliminen el descompte del 5% que des de feia 20 anys oferien als peixaters en la compra de peix blau Com a resposta, els peixaters deixen de comprar peix blau a les llotges El primer port on es planteja el conflicte és l’Escala, l’únic que avui ofereix peix blau, però en els dies següents es trasllada a la resta de ports El dia 11, els pescadors cedeixen a la pressió i tornen a aplicar el descompte del 5%
María Consuelo Reyna, destituïda com a directora de “Las Provincias”
El consell d’administració del diari “Las Provincias” destitueix María Consuelo Reyna com a directora del diari, un càrrec que ocupava des de feia set anys, tot i que des del 1973 ja exercia una gran influència des de la subdirecció del rotatiu Més que per la línia ideològica de Reyna, que ha fet de “Las Provincias” el principal portaveu de l’anticatalanisme al País Valencià, la destitució és per causa de l’estancament en les xifres de difusió del diari, que actualment estava una mica per sota del seu principal competidor, “Levante”
Un tribunal italià autoritza a Open Arms l’entrada en aigües italianes
Un tribunal italià autoritza el vaixell de l’oenagé Open Arms a entrar en aigües italianes El vaixell, que transporta 147 migrants rescatats, es trobava des de feia tretze dies en alta mar perquè el ministre de l’Interior italià li ho havia prohibit El dia següent arriba al port de Lampedusa, on 27 menors no acompanyats són desembarcats i, alhora, sis països europeus, entre els quals Espanya, accedeixen a acollir migrants El 21 d’agost el vaixell arriba a Sicília, on és retingut fins el dia 29
Polèmiques revelacions sobre els atemptats del 17 d'agost de 2017
El diari Público publica els resultats d’una investigació sobre els atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017, centrada sobretot en el líder de la cèllula Abdelbaki es-Satty Entre altres conclusions, el diari destaca que Es-Satty va ser confident dels serveis secrets espanyols CNI fins al dia dels atemptats i que aquest organisme feia un seguiment minuciós de la cèllula Poc després, altres mitjans qüestionen la investigació de Público El 19 de setembre l'Audiència Nacional denega investigar els presumptes vincles d'Es-Satty amb el CNI
basse danse
Música
Dansa lenta de compàs binari i temps compost, molt ballada a les corts europees dels segles XV i XVI.
El nom fa referència al moviment reposat dels balladors, que deixaven lliscar els peus per damunt del terra, en lloc de saltar, com es feia en l' haute danse Generalment escrita en compàs ternari, solia anar seguida d’una dansa de caràcter viu com el saltarello o el tourdion Musicalment es basava en un cantus firmus amb valors llargs, al qual s’afegien un o dos intèrprets que improvisaven parts de caràcter més animat Ja al segle XVI fou abandonada per altres danses de concepció més harmònica, com ara la pavana
bolero
Música
Cançó i dansa d’origen antillà, de temps moderat i ritme sincopat, escrita en compàs binari i amb text de temàtica romàntica.
Desenvolupat a Cuba al llarg del segle XIX, s’escampà ràpidament per les Antilles i per tot Amèrica S’anomenà trovadoresc el bolero per a ser escoltat -ple de dramatisme sentimental- i rítmic el bolero que pot ser ballat i que incorpora elements del son sense perdre romanticisme Les orquestres de son i les de salsa n’inclouen habitualment en el seu repertori, com feia la Sonora Matancera Beny Moré, Olga Guillot, Elena Burke, Lucho Gatica, Armando Manzanero, Toña la Negra, Daniel Santos i, a Catalunya, Moncho i Dyango, han estat grans boleristes
enterrament de la sardina

Entrerrament de la sardina a Rubí (2010)
© Ajuntament de Rubí
Folklore
Sortida al camp que tenia lloc el dimecres de Cendra a Barcelona (hom solia anar a Montjuïc) i a altres llocs del Principat i que cloïa les festes de carnestoltes.
A més de la berenada, hom feia una cerimònia grotesca en què era enterrada entre plats de terrissa una arengada o sardina, generalment vestida de manera ridícula Pel fet d’ésser celebrat ja dins el primer dia de quaresma, tenia un caràcter anticlerical Aquest costum té l’origen en una festa carnavalesca madrilenya, processó burlesca en què hom, entre cants que parodiaven els eclesiàstics i gatzara, enterrava la " sardina " en el sentit popular d’'espinada de porc’, festa que pintà Goya i descriví Mesonero Romanos i que s’introduí a Catalunya a mitjan s XIX
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina