Resultats de la cerca

Deixeble de Simó Gómez i del decorador Eduard Llorens Treballà per a les enciclopèdies Salvat, Seguí i Sopena, per a les quals dibuixà a la ploma nombrosos retrats També collaborà a les revistes Álbum Salón i Pluma y Lápiz Fou nomenat director artístic de La Vanguardia i figurà entre els fundadors del Cercle Artístic

Fundat a l’agost del 2001, l’equip júnior aconseguí la segona posició en la Copa d’Espanya de clubs 2006 celebrada a l’Ametlla de Mar, fet que li permeté participar en la Copa d’Europa de clubs el mateix any En destaca Eugènia Ramos Gómez, que ha participat en campionats europeus i mundials individuals i per clubs

Competí representant el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB i assolí l’hàndicap 1 Es proclamà campió d’Espanya amb l’equip del RCPB integrat per Sergio Vehí, Norberto Ramón Gómez, Juan Figueras i Klaus Henne 1981 Ocupà el càrrec de vocal representant de la Federació Espanyola de Polo a l’assemblea general del Comitè Olímpic Espanyol

Fou fundat el 2006 La majoria dels seus tiradors competeixen en les especialitats de bosc, camp, aire lliure i sala, i en les categories d’arc compost, arc nu i recorbat olímpic En formen part els campions d’Espanya César Gómez, Albert Ramentol, Joan Valls, David Garre, Basili Garcia, Martí López, Antonio Álvarez, Manuela Martínez i Charo Reyes

En la primera època aparegué del 28 de febrer al 30 de novembre de 1855 De tendència demòcrata republicana, fou redactat per Joaquim Fiol i Pujol, i n'era editor Joan Villalonga i Gómez Durant la segona època del 4 de gener de 1869 al 31 de desembre de 1873 fou òrgan del partit republicà federal

Fill de Fadrique Enríquez, mestre de Sant Jaume, fou legitimat pel seu oncle Enric II de Castella Fou adelantado major de Lleó, i vinculà a la seva família el càrrec d’almirall de Castella Es casà amb Juana Hurtado de Mendoza, vídua de Diego Gómez Manrique, que li proporcionà grans riqueses Conreà la poesia trobadoresca d’estil provençal

El succeïren els seus fills Josep de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell , cavaller de Montesa, i Maria Josepa de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, muller de Melcior de Ribera i Tallada Passà dels Ribera als Nunyes, als Berguedà, als Basile, als Salvador, als Gómez de Barreda i als Caruana En fou també titular Josep Caruana i Reig

Filla del director José María Forqué , debutà en el cinema amb un petit paper a Mi querida señorita 1971, de J de Armiñán S’especialitzà en registres humorístics i en personatges de dona ingènua Intervingué, entre d’altres, a La guerra de papá 1977, d’A Mercero El canto de la cigarra 1980, de JM Forqué Qué he hecho yo para merecer esto 1984, de P Almodóvar Sé infiel y no mires con quién 1985, de F Trueba Bajarse al moro 1988, de F Colomo Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo 1993, de M Gómez Pereira El tiempo de la felicidad 1997, de M Iborra Sin vergüenza 2001, de J Oristrell …

Es proclamà campió d’Espanya professional en la modalitat estàndard amb Monica Crocetta 2004 i Meritxell Gómez 2005 Fou finalista en el Campionat del Món de deu balls 2002 i semifinalista de la Copa del Món estàndard Exercí de jutge internacional de ball esportiu També fou monitor d’aviació a l’aeròdrom de Sabadell Perdé la vida mentre intentava aterrar un avió petit

De divulgació científica i ideològica, donà especial importància als temes pedagògics, mèdics i de formació sexual, així com a la presentació illustracions d’Helios Gómez i Monleón, entre d’altres Hi collaboraren regularment Isaac Puente, Pere Foix Delaville , Noja Ruiz, Marí Civera, Gaston Leval, Ramón JSender, Camillo Berneri i, a partir de 1935-36, el metge Fèlix Martí i Ibáñez