Resultats de la cerca
Es mostren 2737 resultats
Porfiri
Filosofia
Filòsof neoplatònic.
Deixeble de Plotí i especialment preocupat per la temàtica eticoreligiosa, amb els seus quinze llibres Contra els cristians , que Teodosi II féu cremar el 435, volgué apartar la intellectualitat pagana d’una religió que considerava irracional Influí sobre l’Occident medieval, sobretot amb l' Isagoge , o introducció a les Categories d’Aristòtil, que Boeci traduí al llatí i on era plantejat el problema dels universals un dels temes abordats en l’obra i que ha estat més tradicionalment conegut és el tipificat en l' arbre de Porfiri
Jules Émile Planchon
Botànica
Botànic occità.
Professor de l’Institut d’Horticultura de Gand, l’Escola de Farmàcia de Montpeller 1851-81 —de la qual fou director— i la Facultat de Medicina de Montpeller Dirigí el Jardí Botànic de Montpeller 1881-88 Fou el primer a determinar i a descriure la filloxera i a preconitzar la introducció de les varietats americanes de vinya resistent a aquest insecte 1875, sobre les quals publicà una monografia molt important També estudià diverses podridures ocasionades per fongs fitoparàsits, com el míldiu de la vinya
Erich Rothacker
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a Heidelberg 1924-28 i a Bonn 1928-65, ensenyà una filosofia de la vida basada en l’estudi de l’home i les seves relacions amb el món Influït per Nietzsche i Dilthey, desenvolupà una antropologia cultural basada en el positivisme, el relativisme i l’historicisme Autor, entre d’altres, d' Einleitung in die Geisteswissenschaften ‘Introducció a les ciències de l’esperit’, 1920, Geschichtsphilosophie ‘Filosofia de la història’, 1934, Probleme der Kulturanthropologie ‘Problemes d’antropologia cultural’, 1942 i Mensch und Geschichte ‘Home i història’, 1944
Pietro Torrigiani
Escultura
Escultor italià.
Seguidor de Miquel Àngel i influït per Bda Maiano, el seu estil, presidit sempre per una execució acurada, alternà entre la correcció ideal academicista i el naturalisme de to realista Treballà, entre altres llocs, a Roma, a Londres Sepulcre d’Enric VII i Elisabet de York, Sepulcre d’Enric VIII i Caterina d’Aragó, Westminster i a Sevilla 1520, on contribuí a la introducció i el desenvolupament de les formes renaixentistes Mare de Déu amb l’Infant, Sant Jeroni penitent , Museo de Bellas Artes, Sevilla
poema de Gilgameš
Literatura
Composició èpica mesopotàmica, continguda en dotze tauletes, i coneguda a través d’una recensió assíria (s VIII ac), que constitueix l’obra cabdal de la literatura mesopotàmica.
S'inicia amb una introducció de caire històric i es desenvolupa en quatre episodis, en el tercer dels quals l’heroi Gilgameš s XXVII aC, rei llegendari d’Uruk, esfereït per la mort del seu amic Enkidu, va a la recerca de la immortalitat, que finalment perdrà Hi és inserit el relat del diluvi tauleta onzena que presenta moltes semblances amb la narració bíblica La figura mítica de Gilgameš ha estat objecte d’abundants reproduccions iconogràfiques en gravats, en baixos relleus i, sobretot, en glíptica
Grup Parpalló
Pintura
Grup d’artistes format a València el 1957.
Fou el primer focus d’introducció de l’informalisme al País Valencià i aconseguí aviat una formulació rigorosa dins aquesta tendència artística, bé que entre el 1960 i el 1964 el grup perdé la seva cohesió com a resultat de les diferències de trajectòria artística dels seus membres, entre els quals cal assenyalar Salvador Sòria, Manuel Gil, Monjalés, Eusebi Sempere, Balaguer i Andreu Alfaro La majoria d’ells evolucionà cap a una pintura no figurativa, mentre que Alfaro, com a escultor, recollí l’experiència constructivista
Giulio Pippi
Pintura
Arquitectura
Pintor i arquitecte italià, conegut amb el nom de Giulio Romano.
Deixeble i collaborador de Rafael al Vaticà Abandonà Roma a causa d’una sèrie de gravats llibertins Cridat per Frederic Gonzaga, s’establí a Màntua, on obrí un taller 1524-40 Realitzà en aquest període fortificacions i dics La seva obra més important és el Palazzo del Te a Màntua, on hom pot veure la introducció d’arcuacions a la façana, preludi d’Andrea Palladio i els manieristes La decoració interior respon al concepte manierista, amb un tractament grandiloqüent dins l’estil de Miquel Àngel
cadena de muntatge
Economia
Seqüència d’operacions productives on es produeix el muntage de les parts en un producte final o intermedi sobre un suport mecànic, que es mou a una determinada velocitat (cadència), i sobre el qual operen els treballadors especialitzats o els robots.
Es fonamenta en el principi de la divisió del treball, segons el qual cada treballador s’especialitza en una activitat determinada, que realitza a mesura que els materials o les peces passen per davant del seu lloc de treball Fou aplicada per Henry Ford com la tècnica més eficient de producció, ja que aprofitava les economies d’escala Després, amb la introducció del sistema Just in Time, al principi dels anys setanta, i de les necessitats de satisfacció de demandes alternatives, ha deixat lloc a línies molt més flexibles
faccionalisme
Antropologia
Forma d’organització política de caràcter informal constituïda al marge de l’activitat política institucional.
Un estudi clàssic d’aquest fenomen és el de l’antropòleg Jeremy Boissevain, a Malta, el 1974, en què ret compte de les rivalitats que sorgeixen entre diferents grups dins el context de la introducció del culte d’un sant en un poble Els estudis sobre faccions són processuals i incideixen sobre la formació de grups informals a través de xarxes d’amistat, de parentiu o de clientelisme El faccionalisme també ha estat objecte d’estudi etnogràfic a l’Índia, en aquells pobles en què es troben moltes castes, cap d’elles, però, dominant
unitat pràctica de salinitat
Geografia
Relació entre la conductivitat de la massa d’aigua que s’analitza, a una temperatura i pressió determinades, i la conductivitat d’una mostra de referència de clorur potàssic.
La unitat pertany al sistema PSS Practical Salinity Scale, escala pràctica de salinitat, mitjançant el qual s’expressa la salinitat d’una massa d’aigua com un valor sense dimensions Amb la introducció de la nova equació d’estat per a l’aigua de mar TEOS-10, la unitat pràctica de salinitat deixà de ser la unitat principal amb la qual s’expressa la salinitat en favor de les unitats del Sistema Internacional d’Unitats Tot i així, es manté com a unitat per a la salinitat en les bases de dades oceanogràfiques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina