Resultats de la cerca
Es mostren 4807 resultats
serra d’Alcola
Serra
Serra de la Vall de Cofrents, que separa la vall del Cantabán de la rambla de Sácaras.
El pic d’Alcola , cim d’aquesta serra 886 m alt, es troba al límit entre els termes del Xarafull i Xalanç
barranc de les Olles
Riu
Afluent per la dreta de la rambla de la Viuda.
Neix a la penya Roja, dins el terme de Figueroles d’Alcalatén, i forma el límit entre els de les Useres i Costur
Hohhot
Ciutat
Capital del zizhique de Mongòlia Interior, Xina, a la regió del Nord-est.
Situada al límit meridional del desert de Gobi, és un mercat freqüentat per nòmades Centre comercial, administratiu i industrial Centre d’ensenyament superior
el Francàs

Platja del Francàs, al Vendrell
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi del Vendrell (Baix Penedès), al voltant del mas del Francàs , vora la costa, a ponent de Coma-ruga ( platja del Francàs ).
En aquest indret, al límit amb el terme de Roda de Berà Tarragonès, hi havia hagut l’antic estany del Francàs , actualment dessecat
la Pobla de Segur

Vista general de la Pobla de Segur
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, al límit amb el Pallars Sobirà, a la confluència de la Noguera Pallaresa i el Flamisell.
Situació i presentació El terme municipal de la Pobla de Segur, de 32,85 km 2 d’extensió, és el centre geogràfic i econòmic de la Conca de Dalt, o Conca de la Pobla de Segur, el sector septentrional de la Conca de Tremp La Noguera Pallaresa marca el límit de la banda de llevant des que entra al terme, ja al tram final de l’espectacular estret de Collegats que separa les dues comarques pallareses, aigua amunt del barranc de Sant Pere fins al S de Sant Joan de Vinyafrescal, a la riba dreta del pantà de Sant Antoni El riu separa el terme de la Pobla de Segur dels de Baix Pallars Pallars Sobirà i…
Cava

Cava
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat al límit de la comarca amb la Cerdanya Limita al N amb els termes del Pont de Bar i Arsèguel, a l’W amb Alàs i Cerc, al S amb la Vansa i Fórnols i amb Josa i Tuixén, i a l’E amb el terme cerdà de Montellà i Martinet El terme s’estén als vessants de tramuntana de la serra de Cadí, i arriba fins a la mateixa carena la Torre de Cadí 2561 m, roca del Gonac, Roca Grossa i Roca Dreta, Voltoró o puig de la Canal Baridana 2648 m i el coll del Llitze Aquests cims formen el límit meridional del municipi amb els termes de la Vansa i Fórnols i…
metamorfisme
Mineralogia i petrografia
Modificació de l’estructura, de la composició mineralògica i, normalment, de la composició química (metasomatisme) de les roques provocada per l’acció d’agents externs.
Les roques que han sofert aquestes modificacions són anomenades metamòrfiques Entre els agents provocadors de les modificacions cal destacar la pressió i la temperatura La pressió pot ésser de dos tipus la litostàtica , deguda al pes de la columna de roques suprajacents, que té un valor aproximat de 300 bars per quilòmetre de profunditat, i la pressió deguda a esforços tectònics, anomenada stress La temperatura té en el metamorfisme un límit inferior d’aproximadament 200°C temperatura de deshidratació de les argiles i un límit superior de 800 a 1000°C, i té l’…
Castellnou dels Aspres
Municipi
Municipi del Rosselló, a l’extrem N dels Aspres.
És drenat per la riera de Castellnou afluent, per la dreta, de la Tet, a la qual desemboca al Soler, que forma, en una gran part del curs, el límit occidental, i per la Canta-rana, que, juntament amb el seu afluent, la riera de Fontcoberta, forma el límit meridional El conreu preponderant és la vinya, que ocupa sobretot la part més plana del nord del terme El regadiu ocupa 73 ha arbres fruiters, hortalisses i cereals El sector muntanyós és, en bona part, improductiu, amb alguns claps d’alzines El poble 320 m alt és al vessant oriental d’un roc al cim del qual hi ha l…
la Muga

Desembocadura de la Muga, a Empuriabrava
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc que desguassa a la Mediterrània.
Neix sota el pla de la Muga 1 186 m d’altitud, a migjorn del Montnegre 1 425 m, al límit entre el Vallespir i l’Alt Empordà, i des dels hostals de la Muga a banda i banda de riu constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer francoespanyol Rep principalment les aigües de la zona axial dels Pirineus roc de Frausa, serra de l’Albera, travessa per profundes valls els sediments subpirinencs, bastant tectonitzats, i surt per Pont de Molins a l’ampla plana de l’Alt Empordà Prop de Boadella, en un engorjat epigènic, ha estat embassat pantà de Boadella Prop de Peralada rep…
el Somontano

Cova Picamartillos al riu Vero, al sector del Somontano aragonès
© Xevi Varela
Regió
Conjunt dels sectors més inclinats de la Depressió de l’Ebre (Aragó i Navarra) per la seva proximitat als Pirineus i la Serralada Ibèrica.
D’ací l’existència d’uns somontanos pirinencs, els més típics, i uns somontanos ibèrics Hi ha somontanos pirinencs a Navarra i a Aragó, aquest relacionat amb la història de Catalunya El Somontano de l’Alt Aragó és la regió a recer de les Serres Exteriors dels Pirineus Centrals de Guara, d’Arbe, etc, inclinada en glacis d’erosió bastits damunt l’Oligocè detrític, cap als àrids Monegres, que constitueixen el límit meridional Pertany a la conca del Cinca i es divideix en dues subcomarques A llevant, Vista del sector del Somontano de Barbastre © Vicenç Salvador Torres Guerola el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina