Resultats de la cerca
Es mostren 1065 resultats
Tortosa

Vista panoràmica de Tortosa
santiago lopez-pastor (CC BY-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Ebre, a la vall baixa del riu.
Situació i presentació Durant la dècada de 1960 i part de la dècada de 1970 el terme municipal de Tortosa era, amb 424,3 km 2 , un dels més grans de Catalunya Amb les segregacions de Deltebre 1977, Camarles 1978, Sant Jaume d’Enveja 1978 i l’Aldea 1983, la seva extensió ha disminuït considerablement, tot i que continua essent un municipi de dimensions importants, amb 218,49 km 2 Confronta a llevant amb els termes del Perelló i Camarles, al SE amb l’Aldea, a migjorn amb Amposta amb aquest municipi termeneja pel llit de l’Ebre, Masdenverge i Santa Bàrbara, a ponent amb Roquetes i a tramuntana…
Santa Coloma de Tuïr
L’església de Santa Coloma de Tuïr
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, estès al NE dels Aspres, al límit amb les planes rosselloneses; la meitat occidental del terme és formada per una gran plataforma seca, coberta de garriga.
El sector oriental, ocupat en gran part per la vall del torrent de l’Adou, concentra les explotacions agrícoles La superfície agrícola és de 210 ha, de les quals 170 són de vinya 161 produeixen vi amb denominació d’origen controlat També hi ha 8 ha d’arbres fruiters presseguers i 28 ha de prats i farratge Hi ha una pedrera en explotació La població ha estat sempre relativament escassa A la carretera de Tuïr a les Aibrines han sorgit moltes construccions noves El poble , que concentra la poca població del municipi, és situat a…
l’Aldea

Antic poble de l’Aldea, on destaca l’ermita de la Mare de Déu de l’Aldea i la torre fortificada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre, situat a l’esquerra de l’Ebre, al començament de la zona del delta.
Situació i presentació El municipi de l’Aldea fou creat el 21 d’abril de 1983 per la segregació del terme de l’antiga pedania de l’Aldea, fins aleshores integrada en el gran municipi de Tortosa El terme, al sector de contacte entre el delta i les terres de secà o garriga de l’esquerra de l’Ebre, i allargat de N a S és gairebé el doble de llarg que d’ample, limita al NW amb el terme de Tortosa la pedania de Campredó, al NE amb el municipi de Camarles, al SE amb el municipi de Deltebre antiga pedania de Jesús i Maria i al SW, tot seguint el curs de l’Ebre, amb Amposta El territori és planer,…
Llinars del Vallès
La parròquia de Sant Joan Sanata, obra gòtica del segle XVI (Llinars del Vallès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la vall alta de la riera de Mogent, al fons de la Depressió Prelitoral.
Situació i presentació Limita amb els termes de la Roca del Vallès W, Cardedeu NW, Sant Antoni de Vilamajor N, Santa Maria de Palautordera NE, Vilalba Sasserra E i Dosrius S, aquest últim pertanyent al Maresme El terme s’emplaça al fons de la Depressió Prelitoral, al vessant N de la Serralada Litoral, i les seves màximes alçades són el turó dels Castellans 378 m, on coincideixen els termes de la Roca, Llinars, Dosrius i Argentona, el Puigpedrós 341 m, el turó del Vent 384 m i el turó de la Pera El torrent d’Arenes, un dels que formen la capçalera de la riera de Mogent, forma el límit llevantí…
Ramon Auladell Domènech
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins conegut amb el sobrenom de la Rateta de Sant Hipòlit.
Davanter que començà a jugar al Club Patí Manlleu, però que s’acabà de formar al Club Patí Voltregà, on debutà en la màxima categoria Després de ser el màxim golejador de la Lliga la temporada 1983-84, jugà als equips italians Amatori Vercelli i Viareggio Posteriorment jugà al CP Noia 1986-87, al Futbol Club Barcelona 1987-88, al CP Voltregà 1988-90 i al CP Vic 1990-92, club en el qual es retirà Entrenà el Club Patinatge laGarriga i el Club Hoquei Mollet Amb la selecció espanyola júnior guanyà l’europeu de Ginebra…
Banyeres del Penedès
Banyeres del Penedès (Baix Penedès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, a 6 km del Vendrell, al nord-est.
Situació i presentació El municipi de Banyeres del Penedès és situat a la part central de la comarca del Baix Penedès, a la depressió penedesenca i limita al N amb Llorenç del Penedès i Sant Jaume dels Domenys, a l’E amb l’Arboç, al S limita per un punt amb Castellet i la Gornal Alt Penedès, amb Bellvei per una estreta franja i amb Santa Oliva, al SW amb Albinyana, a l’W amb l’enclavament de l’Albonar Santa Oliva i al NW amb la Bisbal del Penedès El terreny és suaument ondulat amb inclinació en sentit NE-SW, la mateixa que segueix la riera de Banyeres A ponent, el límit del terme és marcat…
Quatretondeta
Quatretondeta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Comtat, en una vall longitudinal del prebètic valencià.
El terme comprèn l’ombria de l’esquerpa Serrella 1 359 m alt, coberta de pedrisses i de les imponents agulles nummulítiques anomenades els Frares Prop del poble s’alça el tossal del Borreguero 696 m alt, i el municipi s’aboca al riu de Seta, que, tot formant meandres, ha tallat profundament les margues burdigalianes Hi conflueixen els barrancs de la Vinyeta i de Marafí Entre alzinars, pinedes i garriga, hi ha 1 020 ha, àrea superior als conreus, car el secà cadastrat és de 743 ha de fet, però, amb prou feines són conreades 180 ha d’oliveres, 80 d’ametllers i quelcom…
Josep Maurí i Serra
Historiografia
Historiador.
Llicenciat en dret, fou membre de la Federació de Joves Cristians Notari de Blanes, s’especialitzà en història local i religiosa Història de laGarriga tres volums, 1949, 1953, 1954, Història del santuari de la Mare de Déu del Vilar de Blanes 1952, Història del santuari de la Mare de Déu de Puig-graciós 1952, Els sants de la diòcesi de Barcelona 1957, Història del convent de Blanes 1958, etc
Joan Martí i Viñolas
Ciclisme
Ciclista.
Conegut popularment com Joan Martí de laGarriga , començà a competir el 1906 El 1913 guanyà una etapa i la general final de la Volta a Catalunya A més, fou primer en la Volta al País Basc, sumada a quatre etapes, i campió d’Espanya L’esclat de la Primera Guerra Mundial li impedí participar en el Tour de França del 1914 El 1916 abandonà la competició Gaudí d’una gran popularitat
,
Josep Maria Serra i Constantí
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i caricaturista.
Publicà el seu primer dibuix als catorze anys 1933, a la revista L’Avant El 1946 esdevingué dibuixant de plantilla a El Correo Catalán Collaborà també a Atalaya , Paseo , Paseo Infantil i, sobretot, a TBO , Mundo Deportivo i Hoja del Lunes Exposà sovint a Barcelona des del 1948, així com a Ripoll, Gavà, Molins de Rei, Granollers, Vic i laGarriga El seu estil, típicament periodístic, és sintètic i resolt amb traços essencials Publicà els llibres de caricatures Siluetes epigramàtiques 1951, amb text de Tomàs Roig i Llop i Gent de Granollers 1970
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina