Resultats de la cerca

Fou fundat el 1967 amb la denominació Agrupació Cultural Esportiva la Sénia Competí en categories territorials des de la seva fundació fins el 1982, any que cessà temporalment Reaparegué l’any 1986 amb la denominació actual, i des de llavors ha jugat en categories territorials Destaquen les set temporades que competí a preferent 1996-2003 Juga al camp municipal i disposa de cinc equips de futbol de base

S’inicià al CN Reus Ploms i a catorze anys passà al Reus Deportiu, amb el qual debutà a la màxima categoria Fou subcampió de la Copa del Rei 1989 i de la Copa de la CERS 1991 i a vint-i-sis anys s’hagué de retirar per problemes cardíacs A partir de llavors es dedicà a entrenar equips de base, del Reus Deportiu i del Cambrils

Organitzat pel Centro para la Difusión de la Música Contemporánea, compta amb el patrocini de l’INAEM i la collaboració de l’Ajuntament d’Alacant i d’altres entitats públiques i privades La seva primera edició tingué lloc el 1985, i des de llavors se celebra anualment a la ciutat d’Alacant És considerat el festival més antic de l’Estat espanyol dedicat a aquest tipus de música

De caràcter fonamentalment literari, incloïa contes d’autors catalans Alcover, Briz, Guimerà, Verdaguer, etc o estrangers Andersen, Grimm, Tolstoj o Mistral, que ajudà a popularitzar La part tipogràfica i d’illustració respon als principis modernistes de l’època hi collaboraren J Llongueres, Billy i Joan d’Ivori El 1924 l’Editorial Catalana reprengué la seva publicació hi escriví llavors Serra i Boldú i hi dibuixaren Lola Anglada i Emili Ferrer

Fonedor, organitzà la federació obrera d’Alcoi, i pel gener del 1873 fou, amb el valencià Severí Albarracín i el mallorquí Francesc Tomàs, un dels membres més influents de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT Era un aliancista exaltat, i intervingué activament en la insurrecció cantonal d’Alcoi del juliol del 1873 Posteriorment continuà 1874 essent de la comissió federal, llavors clandestina i resident a Madrid

Fou nebot de Ramon Berenguer I de Barcelona i germà d’Ot, bisbe d’Urgell Lluità contra els sarraïns, dels quals caigué presoner i restà uns quants anys en captiveri Casat amb Eslonça Martín, castellana, morí vers el 1115 el seu fill Artau III heretà el comtat Durant el seu govern fou consumada jurídicament la separació dels dos comtats pallaresos, que fins llavors eren de jure un condomini

Després de la revolució del 1868 s’adherí al partit democràtic i intentà l’aixecament a Alacant El 1869 anà a Cuba i en tornà el 1877 com a tinent coronel Fou tanmateix desterrat tot seguit a Eivissa, implicat en els fets de Manresa del mateix any Coronel el 1895, deixà llavors la milícia i passà al republicanisme de Salmerón Fou finalment diputat provincial per Barcelona el 1905

Parròquia del poble de Puiggròs, situat al nord de la comarca El lloc i el castell de Puiggròs són coneguts des de l’any 1190, però no es tenen notícies de l’església fins a la visita pastoral de l’any 1361, en què consta que l’església de Puiggròs era llavors sufragània de la parròquia de Santa Maria de Juneda L‘església fou refeta al segle XVIII

Actua com a cardiotònic