Resultats de la cerca

De formació teatral, s’inicià en el cinema amb diversos curtmetratges Posteriorment realitzà dues comèdies crítiques, El love feroz 1973 i Colorín Colorado 1976 Obtingué l’Os d’Or a Berlín per Las truchas 1978 El 1980 dirigí Dolores , un documental sobre Dolores Ibárruri Altres pellícules seves són La corte del Faraón 1985, Divinas palabras 1987, La noche más larga 1991, Tirano Banderas 1993, El seductor 1994, Suspiros de España y Portugal 1994, Tranvía a la Malvarrosa 1996, Siempre hay un camino a la derecha 1997, Lázaro de Tormes 2000, juntament amb Fernando Fernán Gómez, i…

Estudià al Conservatori de València i amplià la seva formació musical a Madrid, on el 1963 obtingué les màximes qualificacions en oboè, composició i piano Estudià direcció orquestral amb F Ferrara a Itàlia i després prosseguí els estudis a Viena, on fou deixeble de H Swarowsky i K Österreicher El 1963 fundà, a Madrid, l’Orquestra Nacional Universitària, i quatre anys més tard guanyà el Concurs Internacional de Besançon 1967 Entre els anys 1970 i 1974 dirigí l’Orquestra Simfònica de València, tasca que compaginà amb actuacions als Països Baixos i Portugal, on fou nomenat director de l’…

La seva novella pastoral El pastor de Fílida 1582, obra de gust cortesà, encarna en les figures de ficció personatges de la vida real Féu una traducció, inèdita, de la Gerusalemme liberata , de Tasso

Cursà estudis de filosofia i lletres i dret a la Universitat de Santiago de Compostella, on entrà en contacte amb els cercles galleguistes Compaginà la professió d’advocat, de la qual es jubilà el 2001, amb la dedicació a la lingüística i a la literatura Participà en el moviment de resistència cultural gallec des de l’ Editorial Galaxia Com a poeta, el 1955 guanyà el premi Eduardo Pondal del Centro Galego de Buenos Aires amb Brétemas do vieiro inèdit i publicà els volums Entre o si e o non 1967, Premio Nacional Rosalía de Castro, que conté l’essencial de la seva obra lírica, angoixada,…

Professor a la Universitat de Lisboa, es dedicà a les edicions de texts, a la història de la cultura medieval i a la història general de la llengua Edità la Crónica Geral de Espanha de 1344 1951-61 i estudià la llengua dels furs galaicolleonesos de Castelo Rodrigo 1959 En el camp de la dialectologia i de la geografia lingüística cooperà en les enquestes de l’ Atlas lingüístico de la Península Ibérica Publicà diversos treballs sobre àrees lexicals, i s’orientà cap a temes de sociolingüística

La seva obra, publicada pòstumament el 1611, conté sonets, cançons i èglogues es destaquen la Fábula de Acis y Galatea i, sobretot, el Libro de la erudición poética , primer manifest del culteranisme, on exposa la necessitat de crear un llenguatge poètic, culte i hermètic

Professor de dret penal a Madrid 1918, durant la Dictadura fou desterrat a Las Chafarinas 1926 Membre del partit socialista, presidí la comissió parlamentària encarregada de redactar la constitució de la República 1931, i fou diputat 1931, 1933, 1936 i vicepresident primer de les Corts 1936 Ambaixador a Praga durant la guerra civil, el 1939 s’exilià a l’Argentina A la seva mort ocupava el càrrec de president de la República de l’exili És autor, entre altres obres, de Proceso histórico de la Constitución española 1932, La Constitución política de la democracia española 1942 i La Constitución…

Oficial d’artilleria, participà en les campanyes al nord d’Àfrica 1790-91, en la guerra contra França 1794 i en la defensa de Cadis 1797 Ascendí a capità 1798 i el 1808 fou destinat a Madrid El 2 de maig s’uní a la revolta antifrancesa i proporcionà armament als rebels Morí en el combat

Fou encarregat per Felip V de la redacció del decret de fundació de la Universitat de Cervera 1716, de la qual fou protector fins a la seva mort fixà el pla de la institució i les rendes absorbides de les diverses universitats i estudis generals del Principat de Catalunya i l’organització del collegi d’estudiants pobres a Cervera

Afiliat al PSOE, fou membre del comitè nacional 1915 i una de les principals figures intellectuals d’aquest partit En iniciar-se la República fou, successivament, diputat a corts 1931, sotssecretari de treball i ambaixador a Berlín 1932 conseller polític de Largo Caballero, quan aquest esdevingué cap del govern el nomenà ambaixador a París 1936-37 Fou director dels periòdics España 1916, Leviatán 1934-36 i Claridad , i també de l’Editorial España, de la qual fou propietari juntament amb Juan Negrín i Álvarez del Vayo Exiliat des del 1939, continuà la seva activitat política des del PSOE…