Resultats de la cerca
Es mostren 9939 resultats
cassoleta
Micologia
Nom aplicat popularment a molts bolets ascomicets en forma de copa carnosa i poc o molt oberta, que apareixen sobretot a la primavera i solen ésser comestibles.
intel·ligència col·lectiva
Sociologia
Forma d’intel·ligència que sorgeix a partir de la col·laboració i la concurrència de molts individus que comparteixen els seus coneixements i habilitats en les xarxes socials.
L’ús del terme d’intelligència collectiva s’ha estès i s’ha vist impulsat amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació, especialment amb Internet Amb la Web 20 apareixen noves formes de relacionar-se i interactuar La participació a la xarxa es basa en el principi que tothom sap alguna cosa que pot aportar i compartir amb els altres Així, els consumidors poden esdevenir també productors, atès que tenen moltes oportunitats i llibertat per generar i aportar tota mena de continguts a la xarxa, collaborant entre ells, aportant noves dades, corregint, ampliant, etc En són exemples…
gutiferals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes herbàcies o llenyoses de flors generalment pentàmeres, amb molts estams reunits en feixos i amb ovari súper, sincàrpic i tricarpel·lar.
Les famílies més importants són les de les dilleniàcies, de les dipterocarpàcies, de les gutíferes, de les ocnàcies i de les teàcies
piròfil | piròfila
Botànica
Dit de les plantes que resisteixen el foc i que són afavorides pels incendis, els quals eliminen llurs competidors.
Són espècies piròfiles molts pins, la surera, les estepes Cistus , etc
caduc | caduca
Fonètica i fonologia
Dit del so que ha perdut tota o gairebé tota la capacitat distintiva, de manera que la seva presència o la seva absència no comporta mai, o normalment, un possible canvi significatiu.
Així, la e final àtona o inaccentuada de molts mots francesos
Trexenta
Regió de Sardenya, que s’estén entre la plana de Campidano i el sector SW del massís del Gennargentu.
L’agricultura cerealística és la principal riquesa Hi ha molts nuraghi
tresor d’Aliseda
Jaciment arqueològic
Conjunt de joies d’or, dels s. VII-VI aC, trobat per atzar al poble d’Aliseda (Extremadura), ara al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.
D’estil fenici-xipriota, molts especialistes suposen que foren fabricades a Tartessos
piemontès
Lingüística i sociolingüística
Grup de dialectes italians pertanyents al gal·loitàlic, estesos pel Piemont.
Es decanten en molts trests cap al galloromànic palatalització de U lüm
elaïdina
Química
Èster elaídic de la glicerina.
Es dóna en molts olis no assecants, que no són de peix
escoli
Literatura
A l’antiga Grècia, cançó de taula que els comensals cantaven un a un, amb acompanyament de lira, mentre es passaven una branca de murta els uns als altres.
Molts poetes famosos compongueren escolis d’altres, anònims, tenien un origen popular
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina