Resultats de la cerca
Es mostren 451 resultats
aproximació magnetodinàmica
Física
En l’estudi dels plasmes, situació en què el camp magnètic és molt feble.
En aquest cas el corrent de desplaçament en una ona electromagnètica transversal que es propagui pel plasma és negligible enfront del corrent a causa de les càrregues elèctriques
camp coercitiu
Física
Camp magnètic que cal aplicar a un cos ferromagnètic per anul·lar la imantació
romanent.
bipolar
Electrònica i informàtica
Dit de les màquines dinamoelèctriques que disposen de dos pols en llur circuit magnètic.
rototrol
Electrònica i informàtica
Màquina elèctrica de corrent continu emprada com a amplificador magnètic rotatiu de corrent elèctric.
A més de l’enrotllament inductor normal en sèrie, en posseeix dos més d’excitació independent, un dels quals és alimentat per un corrent constant ajustable a voluntat, i l’altre és alimentat pel corrent que hom vol amplificar Mitjançant el rototrol és possible de regular automàticament qualsevol magnitud elèctrica d’un generador
magnicó
Electrònica i informàtica
Màquina elèctrica de corrent continu emprada com a amplificador magnètic rotatiu de corrent elèctric.
És una màquina amb quatre pols parcials, d’induït bipolar i escombretes intermèdies és semblant, per tant, a l'amplidina, però, a diferència d’aquesta, té un parell de pols diametrals per a la regulació i un altre per a l’excitació
radiogalàxia
Astronomia
Galàxia de la qual hom detecta emissions d’ones radioelèctriques.
Les radiogalàxies poden ésser classificades en dos tipus les normals i les peculiars Les radiogalàxies normals són galàxies ordinàries que emeten una part de les radiacions en longituds d’ona corresponents al domini de les radioones En el cas de les galàxies normals més pròximes, l’origen d’aquestes radioemissions ha estat detectat generalment als discs i a les corones galàctiques, i algunes vegades també als nuclis Per terme mitjà la intensitat d’aquestes radioemissions és de 10 3 8 erg/s però algunes vegades pot arribar fins a un valor extrem de 10 4 1 erg/s En tots els casos, però, aquests…
acreció

Representació artística del disc d’acreció al voltant del sistema binari d'estels WZ Sge
P. Marenfeld i NOAO/AURA/NSF
Astronomia
Acumulació de massa, entorn d’un objecte estàtic, com un estel, un estel de neutrons o un forat negre, atreta gravitacionalment pel mateix objecte.
Els estels i els estels de neutrons es formen en un procés d’acreció a partir d’objectes protoestellars en un interval de temps entre 10 5 i 10 9 anys Els protoplanetes creixen per acreció, però molt més lentament El temps d’acreció més curta és el de caiguda lliure, t t 2 ~ r 3 /GM, on G és la constant de gravitació, M la massa total i r la distància entre el gas sotmès a acreció i l’objecte que la provoca L’acreció té lloc també pel collapse d’un nucli estellar, que inicia l’explosió d’una supernova Habitualment, el fenomen d’acreció té lloc en forma de disc d’acreció , el qual es manifesta…
magnetisme

Magnetisme inducció d’un corrent elèctric pel desplaçament d’un imant en el si d’una bobina (efecte faraday)
© Fototeca.cat
Física
Part de la física que tracta de les propietats dels camps magnètics i de les interaccions entre els imants.
Ja a la Grècia antiga hom coneixia la propietat de l’imant natural o magnetita nom derivat de Magnèsia, ciutat de l’Àsia Menor d’atreure el ferro L’any 121 els xinesos ja sabien que, quan una barra de ferro és collocada prop d’un imant natural, adquireix les propietats de l' imant i les conserva Hom coneix també des de temps ancestrals la propietat que té la Terra d’actuar com un imant, propietat coneguda com a magnetisme terrestre o geomagnetisme L’estudi del magnetisme es limità, durant molt de temps, a l’estudi dels imants així obtinguts magnetoestàtica , però l’any 1819 HC Ørsted…
esborrar
Electroacústica
Electrònica i informàtica
Fer desaparèixer (la informació enregistrada en una cinta magnètica o en un altre suport magnètic).
memòria de bombolles
Electrònica i informàtica
Dispositiu d’emmagatzematge no volàtil basat en la creació de bombolles sobre un suport magnètic.
Fou desenvolupat pels laboratoris Bell el 1966 Tot i que es presentà com una tecnologia molt prometedora, no ha donat encara els resultats esperats, sobretot per causa del seu cost, força elevat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina