Resultats de la cerca
Es mostren 3384 resultats
guixó
Botànica
Planta herbàcia anual enfiladissa, de la família de les papilionàcies, de tiges de 20 a 60 cm, de fulles amb circell i amb un parell de folíols linears, de flors solitàries purpúries i de llavors brunes puntejades de negre.
Es fa en terres de conreu i llocs herbosos de la regió mediterrània
canyota
Canyota
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma serpentejant i estolonífer, tija erecta i robusta, de 50 a 200 cm d’alçada, fulles amplament linears amb el nervi mitjà blanc; flors en panícula amplament piramidal, de color roig.
Viu a la regió mediterrània europea i africana, en vinyes i llocs secs
batalla d’Artemisi
Història
Militar
Combat naval entre grecs i cartaginesos, escassament documentat, que, segons Munro, seguit per Bosch i Gimpera i altres, tingué lloc davant el cap d’Artemisi, avui cap de la Nau (País Valencià), vers el 493-490 aC.
La majoria d’historiadors creuen, però, que s’esdevingué a la Mediterrània oriental
Arene Candide
Cova
Prehistòria
Cova de la Ligúria, amb jaciment prehistòric, ben estratificat, del Paleolític final fins a l’edat del bronze.
Molt important per a l’estudi del Neolític del litoral de la Mediterrània occidental
olivarda
Olivarda florida
© MC
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, perenne, glandulosa i viscosa, olorosa, de tiges de 50 a 120 cm, frutescents a la base, de fulles lanceolades, més o menys dentades, i de capítols grocs tardorals.
És comuna en vores de camins, vinyes abandonades, etc, a la terra baixa mediterrània
panigroc
Panigroc
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 50 cm d’alt, amb fulles bipinnatipartides, amb capítols de disc groc i de lígules blanques, i amb fruits en aqueni.
Creix per les vores dels camins i en terrenys incultes de la regió mediterrània
riola
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 15 a 100 cm d’alçària, de tiges alades, de fulles radicals lirades o pinnatífides, i fulles caulinars lanceolades i decurrents, de capítols amb flors grogues i amb bràctees fortament espinoses, i de fruits en aqueni ciliat a l’àpex.
Es fa en terrenys incultes i en vores de camins, a la regió mediterrània
sucòvia
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, glabra, de 20 a 70 cm d’alt, de fulles pinnatisectes, amb els segments dentats o pinnatífids, de flors grogues, en raïm, i de fruits en silícula, eriçats d’agullons, amb dues llavors i amb un rostre estilar.
Es fa sobretot en cingleres, a certes contrades litorals de la regió mediterrània occidental
cinturó de Venus
Zoologia
Animal marí de l’embrancament dels ctenòfors, amb el cos comprimit i allargat en forma de cinta, de 30 a 40 cm, prim i transparent, molt vistós.
Es desplaça nedant mitjançant ondulacions del cos És pelàgic i comú a la Mediterrània
estrelleta
Zoologia
Equinoderm de la classe dels asteroïdeus, de la família dels astèrids, d’uns 3-5 cm de diàmetre, disc ample i braços curts amb l’extrem arrodonit, que habita a la zona costanera superior molt a la vora de la superfície, i és particularment abundant sota les pedres.
És comú a les costes dels Països Catalans i a tota la Mediterrània occidental