Resultats de la cerca
Es mostren 1670 resultats
Creació de la denominació d’origen Catalunya per als vins catalans
El “Diari Oficial de la Generalitat” publica una ordre que crea la denominació d’origen Catalunya per a tots els vins de qualitat que es produeixin al Principat, segons un acord del Departament de Ramaderia, Agricultura i Pesca de 22 de juny La nova denominació aplega 336 municipis catalans, i serà compatible amb les altres denominacions d’origen que ja existeixen El decret, on també s’especifica el reglament de la DO i les varietats permeses, ha de ser ratificat pel Ministeri d’Agricultura L’IACSI i l’Associació de Viticultors del Penedès impugnen la creació de la nova DO
Professionalització de l’exèrcit espanyol
El Congrés dels Diputats aprova la Llei de règim personal de les Forces Armades elaborat pel ministeri que encapçala Eduardo Serra La llei fixa en 168000 el nombre màxim d’efectius de l’exèrcit professional espanyol 48000 comandaments i entre 102000 i 120000 soldats i determina la desaparició del servei militar obligatori El dictamen és aprovat amb els vots del PP i CiU, mentre que el PSOE, IU, el Grup Mixt, els diputats del PNB i de Coalició Canària hi voten en contra La llei ha de ser ratificada pel Senat abans del mes de juny
presbiteri
Cristianisme
Conjunt de tots els preveres d’una església presidits pel bisbe.
Les esglésies cristianes del s I eren regides de diferents maneres les judeocristianes, sobretot, continuaren amb el sistema presbiteral propi d’Israel, on els preveres o ancians ancià tenien el govern polític i religiós de les comunitats sanedrí Al s II s’imposà la forma monàrquica el bisbe, per poder atendre les comunitats extraurbanes parròquia, ordenà collaboradors, anomenats també preveres, donant origen al presbiteri diocesà Totalment subordinat a l’episcopat, l’orde dels preveres esdevingué un estament de segon grau El concili II del Vaticà rehabilità, amb nova visió pastoral, el…
El govern espanyol comença a aixecar el confinament total
Medicina
Després d’un mes de confinament total, en la cinquena setmana de l’estat d’alarma el govern espanyol comença un desconfinament gradual, amb possibilitat de tornada als llocs de treball no essencials, que coincideix amb la xifra més baixa de contagis per covid-19 registrats des del 20 de març Segons el Ministeri de Sanitat, des que el 31 de gener es va declarar el nombre de contagis a l’estat és de 169496 i el de víctimens mortals de 17489 La mesura rep nombroses crítiques, especialment des de la Generalitat de Catalunya, que la considera prematura i excessivament uniformitzadora
Antonio Flores de Lemus
Economia
Economista andalús.
Graduat en dret, estudià ciències polítiques i estadística a Alemanya El 1904 guanyà la càtedra d’economia política de Barcelona i començà una notable tasca pedagògica, que continuà a Madrid, on guanyà la mateixa càtedra el 1920 Com a tècnic del ministeri de finances i assessor del govern en qüestions fiscals i econòmiques, desenvolupà un treball importantíssim, entre el 1905 i el 1936 Els seus escrits més coneguts són l’article Sobre una dirección fundamental de la producción rural española 1926 i el Dictamen de la Comisión para el estudio de la implantación del patrón oro 1929
Francesco Brioschi
Matemàtiques
Matemàtic italià.
Fou professor de geodèsia, mecànica racional i càlcul infinitesimal a la Universitat de Pavia 1852 El 1863 fou encarregat d’organitzar i dirigir la cració de l’Institut Politècnic de Milà, del qual fou director, i hi ensenya hidràulica i mecànica racional Dirigí els “Annali di Matematica Pura e Applicata” 1867-77 i fou secretari del ministeri d’instrucció pública Els seus treballs més importants desenvolupen la teoria dels invariants, i introduí a Itàlia l’obra de Karl Gustav Jacobi i de Cailey en La teoria dei determinanti e le sue applicazioni 1854, les funcions ellíptiques,…
Felip Rodés i Baldrich
Felip Rodés i Baldrich en un retrat de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Llicenciat en dret, destacà en política vinculat al grup d’Esquerra Catalana El 1906 esdevingué secretari del Centre Nacionalista Republicà i arran de la Solidaritat Catalana fou elegit diputat per Balaguer 1907, càrrec que renovà fins el 1923 Participà en l’Assemblea de Parlamentaris de Barcelona 1917 collaborà amb la Lliga Regionalista per intentar forçar una modificació constitucional que posés fi al sistema canovista aleshores encara vigent per aquest motiu acceptà el ministeri d’instrucció pública i belles arts 1917-18, però davant l’actitud d’Alfons XIII, dimití El 1936 fou…
Alfonso Eduardo Reidy
Arquitectura
Arquitecte brasiler.
Ja a l’alberg Boa Voluntade, a Rio, el 1931, es revelen peculiaritats del seu estil El 1936 formà part, amb Leicio Costa i Oscar Niemeyer, de l’equip que realitzà el nou Ministeri d’Instrucció Pública Potser la seva obra més característica és el conjunt residencial de Pedregulho, a Rio 1950-52, per a 570 famílies, que és la manifestació dels diversos interessos sobre els quals recolza la seva obra inclusió de l’arquitectura dins l’urbanisme, l’interès per la tècnica i per les necessitats socials, l’acceptació de models internacionals sense rebutjar les tradicions locals
Agustí Asensio i Saurí
Disseny i arts gràfiques
Il·lustrador.
De formació autodidacta, començà a treballar als quinze anys collaborant en la pellícula de dibuixos animats El mago de los sueños Posteriorment s’especialitzà en llibres infantils i juvenils, entre els quals destaquen El Gil i el paraigua màgic 1982, El presoner del gegant 1982, Història del pollastre que ponia 1983 i Perduts a la cova 1986 Obtingué nombrosos premis, com ara el Serra d’Or 1983 i 1986, l’Otani Memorial, Japó, 1983, el premi del ministeri de Cultura al millor disseny el 1985 i el premi a la millor illustració de la Generalitat de Catalunya l’any 1988
Marcel Landowski
Música
Compositor, crític i director d’orquestra francès.
Si bé utilitzà eclècticament els avenços tècnics contemporanis, manifestà sempre una estètica humanitzadora i espiritual En la línia de Honegger escriví l’oratori Rythmes du monde , el poema simfònic Edina i la somfonia Jean de la Peur 1951 Féu també teatre musical Le rire de Nils Halérius Le fou , òpera de l’era atòmica a la memòria d’AEinstein Le ventriloque En totes aquestes obres la mescla de gèneres i procediments —dansa, cant, estereofonia— es conjuguen amb la idea d’un teatre total Fou director de música a la Comédie Française 1962-65 i al ministeri d’afers culturals 1966
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina