Resultats de la cerca

Originàriament fou una masia, de la parròquia de Valldaneu, que havia pertangut fins al 1376 al monestir de Santa Maria de l’Estany, i al costat de la qual es trobaven ja al s XVI uns molins drapers i fariners i un hostal L’estació del ferrocarril, una modesta industrialització i la transformació, sota la influència d’Aiguafreda, en lloc d’estiueig ha produït l’actual desenvolupament

Poden ser de forma plana, còncava, guerxada o helicoidal Situades en la perifèria de roda, la fan giravoltar impulsades per l’energia cinètica d’un fluid cas de les turbines Francis o Pelton, o en els molins d’aigua, o bé, a l’inrevés, mogudes per la roda, transmeten energia cinètica al fluid en les bombes centrífugues o en els vaixells moguts per roda de pales

Consta de dues seccions el Museu Arqueològic , installat dalt Vila aprofitant les fortificacions del segle XVI, que conté els fons generals de l’illa, i el Museu Monogràfic des Puig des Molins , amb edifici propi a l’eixample de la ciutat, que conté exclusivament materials d’aquest jaciment La base de tots dos són els objectes cartaginesos d’Eivissa, sobretot dels segles V al III aC

Fundada el 1916, s’originà a partir de les trobades d’un grup de notables al cafè El Oro del Rhin, on es reunien per parlar i comentar els esdeveniments quotidians però especialment els esportius Es distingí per les seves activitats automobilístiques, bàsicament en l’organització de proves de tot tipus, en què fou especialment remarcable l’organització de proves puntuables per als Campionats del Món de Fórmula 1 i d’Europa de Muntanya El 1916 organitzà la primera cursa per als socis, a fi de comparar les capacitats mecàniques de llurs vehicles Ho feu en el circuit del Baix Penedès, un traçat…

Sorgí de la fusió de l’Associació Joventut Excursionista Avant 1904, el Centre Excursionista Pàtria 1915, la Secció Excursionista de la Penya Irònica 1925, el Grup Excursionista de la Unió Professional 1928 i el Grup Excursionista Isards 1929 Des d’aquell moment es crearen diferents delegacions Barcelona, Horta i Sants que a partir del 1933 adoptaren el nom d’Unió Excursionista de Catalunya La UEC s’expandí arreu del país i es crearen noves delegacions a Olesa de Montserrat 1935, Mataró 1935, Ripoll 1936, Gràcia 1940, Cornellà de Llobregat 1947, Figueres 1948, l’Hospitalet de Llobregat,…

Situada a la riba esquerra del Iang-Tsé, és un nucli industrial important elaboració de soia i de vinagre, molins de farina, fabricació de ciment, etc i port fluvial, bé que ha perdut una bona part de la seva antiga importància Constitueix un xian autònom Construïda en part sobre roca, és una de les ciutats més boniques del baix Iang-Tsé Fou capital de la província 1928-49

El relleu, de tipus estructural, reprodueix un anticlinal calcari bolcat cap al nord, damunt la conca del riu de Polop A l’est, el plec és fragmentat en blocs irregulars esfondrats la Serrella que limiten la foia d’Alcoi El vessant meridional, desenvolupat segons una falla directa, encaixa la foia de Castalla vall d’Ibi El barranc dels Molins la separa, a l’oest, de la serra de Biscoi

Secretari de l’ajuntament d’Eivissa, fou un dels iniciadors de les investigacions arqueològiques de l’illa, a través de la Sociedad Arqueológica Ebusitana, de la qual fou un dels dirigents Participà en les excavacions des Puig des Molins, de la cova des Cuiram, etc Publicà Ibiza Arte, arqueología, agricultura, comercio, costumbres, historia, industria, topografía Guía del turista 1909, Ibiza arqueológica 1911, Historia del Museo Arqueológico de Ibiza 1911

Fou director del Museu Arqueològic d’Eivissa 1944-64 Continuà l’excavació d’alguns jaciments púnics l’illa Plana, el puig des Molins, i publicà diversos treballs sobre l’Eivissa de l’època cartaginesa i sobre Formentera Las figuras acampanadas de la Cueva des Cuyram 1947, Huevos de avestruz cartagineses con decoración pintada o grabada 1948, Sobre tipología de las ánforas púnicas 1951, Notas arqueológicas sobre Formentera 1956

Davanter que s’inicià al collegi Claret de Barcelona, des d’on va fer el salt al Club de Tennis Barcino Posteriorment jugà al Noia, al Claret de Sevilla, al Sentmenat, al Cerdanyola, al Mollet en dues etapes, al Piera i al Molins de Rei Fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1972 També jugà amb la selecció absoluta, amb la catalana i amb la barcelonina