Resultats de la cerca
Es mostren 698 resultats
serra de Callosa
Serra
Elevació muntanyosa de materials triàsics, descarnada i abrupta, a la zona deltaica del Segura, a l’esquerra del riu.
Constitueix la darrera avançada de les serralades penibètiques que fan de límit amb la fossa del Segura El seu cim 568 m alt és termenal dels municipis de Callosa de Segura, Coix i Redovà, els nuclis urbans dels quals s’estenen al llarg del raiguer
Benassal
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, a la zona muntanyosa limitada pel riu de Montlleó i per la rambla Carbonera.
Dins el terme hi ha un gran nombre de fonts, la principal de les quals, la Font d’En Segures, d’aigües medicinals, ha donat lloc a un conegut balneari Les terres sense conrear, amb alzines, roures i escassos pasturatges, ocupen 3 828 ha L’agricultura és predominantment de secà 2 300 ha, que produeix especialment cereals i llegums hi ha, a més, 40 ha de vinya El regadiu 21 ha produeix patates i hortalisses Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades pels propietaris 65%, per parcers 21% i per arrendataris La ramaderia de bestiar oví ha estat important Hom cria també animals de…
serra de Llombos
Serra
Alineació muntanyosa (721 m alt.) que separa la vall d’Alcalà (Marina Alta) de la vall de Planes (Comtat).
serra de Mariola
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alcoià, que culmina al Montcabrer (1 389 m alt.), la més important de la comarca.
És constituïda en gran part per calcàries del Cretaci mitjà, i forma un anticlinal orientat ENE-WSW, amb el flanc septentrional bolcat cap al N cavalca sobre les margues burdigalianes, mentre que el flanc meridional és fitat per afloraments del Triàsic El costat de llevant és tallat quasi en sec per una falla transversal i un abaixament brusc de l’eix cara a Cocentaina i Muro Hi neix el Vinalopó, i la serra és abundosa en fonts, gràcies a l’alta pluviositat Tenen fama, recollida per Cabanilles, les seves espècies aromàtiques romaní, sàlvia, “te de Mariola”, timó, etc hi ha pinedes, alzinars o…
tarahumara
Etnologia
Individu d’un poble amerindi que habita a la zona muntanyosa dels estats de Chihuahua, Sonora i Durango (Mèxic).
La població actual —uns 40 000 individus— conserva moltes de les antigues tradicions socials i religioses
Xuchang
Ciutat
Ciutat del sheng de Henan, Xina, situada als turons de Kunlun, al NE de la cadena muntanyosa de Funiushan.
avantfossa
Geomorfologia
Gran fossa de subsidència que afecta l’avantpaís d’una cadena muntanyosa, en la seva fase final de plegament.
És omplerta de molassa procedent dels nous relleus
Serra da Borborema
Serra
Alineació muntanyosa del Brasil que travessa els estats de Rio Grande do Norte, Paraíba i Pernambuco, paral·lela a la costa.
De 600 a 700 m d’alçària mitjana, el punt més alt 1 100 m és al sud, sobre el riu Paraíba Hi ha jaciments de beril, tungstè, hulla, mica, coure, estany, columbita i tantalita
serra d’Aitana
La serra d’Aitana
© Fototeca.cat
Serra
Serra de la Marina Baixa, a la zona de contacte amb el Comtat, compresa dins la regió muntanyosa d’Alcoi.
És una de les unitats del sistema oriental de les serralades Subbètiques Els seus contraforts orientals formen el relleu costaner entre Benidorm i Altea El clima mediterrani sec i la natura calcària de les roques converteixen aquesta serra en una zona despoblada i d’escassa vegetació El sector principal s’estén en direcció E a O, entre la vall de Guadalest Marina Baixa i l’alta vall del riu Frainos Comtat, al N, i la vall de la Sella Marina Baixa, al S El cim de la serra, situat dins el terme municipal de Confrides Marina Baixa, té una altitud de 1 558 m Al SE de la serra principal, a la qual…
la Floresta

Vista de la zona residencial de la Floresta a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), dins la zona muntanyosa, al vessant W de la serra de Collserola.
Sorgí al segon decenni del s XX fou una de les zones residencials projectades per FS Pearson, a tocar de la línia dels Ferrocarrils de Catalunya SA, seguint el tipus d’urbanització anglesa Inicialment lloc d’estiueig i esbarjo, els anys 1950-70 s’ha convertit en primera residència d’universitaris i de professionals liberals de Barcelona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina