Resultats de la cerca

El 1949 cofundà la Lliga Awami —nacionalista—, de la qual fou elegit 1953 secretari general Empresonat sovint pel govern pakistanès a causa del seu nacionalisme bengalí, el 1972 esdevingué primer ministre de Bangladesh Declarà l’estat d’emergència 1974 i l’any següent assumí la presidència de la república, amb poders dictatorials Morí durant un cop d’estat que donà el poder a l’exèrcit

Lluità contra la colonització espanyola i la penetració nord-americana 1898-1903 Governador de Tayabas i diputat, fundà el partit nacionalista i exigí l’autonomia President del Commonwealth filipinoamericà 1935, s’esforçà per dur a terme la reforma agrària i millorà la justícia, l’administració i l’exèrcit Reelegit el 1941, davant la invasió japonesa, es traslladà amb el govern a Austràlia i després als EUA

Membre de l’Assemblea de Catalunya, del Consell de Forces Polítiques i de la Federació de Partits Socialistes , des d’un socialisme marxista, nacionalista, democràtic i autogestionari, volgué vertebrar la unificació dels socialistes del Principat des del federalisme Assolit parcialment aquest objectiu després d’un míting al Palau Blaugrana de Barcelona juny del 1976, al novembre següent contribuí a la creació del Partit Socialista de Catalunya-Congrés

Diputat per Zagreb 1920 i creador del moviment nacionalista Ustaša, organitzà l’assassinat del rei Alexandre I de Iugoslàvia 1934 i es refugià a la Itàlia de Mussolini Els alemanys el feren cap de l’Estat Independent de Croàcia 1941 Cedí la Dalmàcia a Itàlia En finir la guerra s’exilià a Àustria i, més tard, a l’Argentina 1948 i a Espanya 1957

Fill d’Alphonse Daudet Dotat d’una gran imaginació i d’esperit satíric, més crític que no pas novellista, fou sobretot un periodista acerb, fanàtic defensor de l’ideal nacionalista d’extrema dreta de Charles Maurras La seva obra literària fou mancada de claredat i d’ambicions desinteressades i centrada essencialment en la sàtira dels seus contemporanis Les Morticoles 1894, Les Kamchatka 1895, L’Avant Guerre 1913

Fou instituïda el 1932 sota els auspicis del PNB —com a homenatge als germans Luis i Sabino de Sabino de Arana Goiri — a partir del model pasqual irlandès Commemorat cada any, ha tingut, des de la seva institució, un accent marcadament popular, d’afirmació i reivindicació nacionalista, si bé durant el règim franquista hom hagué de substituir les concentracions massives com a acte principal, per altres de més simbòlics

Sorgí com a radicalització del catalanisme d’Estat Català Amb una organització paramilitar, tingué un paper destacat en els fets d’octubre del 1934 Pel juny del 1936 decidí de fusionar-se amb el Partit Nacionalista Català i part de les Joventuts d’Esquerra Republicana per reconstituir Estat Català Tingué com a òrgan el setmanari Nosaltres Sols del març del 1931 a l’octubre del 1934, dirigit per Joan Garau Guart

Estudià a diferents centres de Croàcia i Àustria, dirigí l’Òpera de Zagreb del 1915 al 1943 i fou professor a l’Acadèmia de Música de Belgrad en 1946-61 Compositor nacionalista, desenvolupà un llenguatge d’àmplia diversitat colorística inspirat en elements musicals provinents del folklore croat Del conjunt de la seva obra només l' Obertura de l’òpera Strizeno-koseno 'Cap brillant' s’ha incorporat al repertori orquestral croat

Era partidari de donar suport al Govern de la Generalitat i al de la República Dirigents Baldomer Tona i Xiberta, Francesc Corbella Alegret, Eliseu Sala Valls i Gaspar Torrente Al novembre de 1933 s’incorporà electoralment a la Coalició d’esquerres catalanes Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, Partit Català d’Acció Republicana i Partit Republicà Radical Socialista El 1934 retornà al Partit Republicà Democràtic Federal

Mensual en els dos primers números, esdevingué trimestral a partir del quart Publicà 32 números Redactada en català i en francès, indistintament, contenia articles, comentaris i notes sobre temes d’actualitat, de política, d’història, de llengua i de costums d’arreu dels Països Catalans, i en especial de la Catalunya del Nord Publicació modesta i popular, políticament eclèctica i nacionalista, el seu principal inspirador fou Ramon Boix