Resultats de la cerca

Membre del CN Reus Ploms, entre els anys 1984 i 1988 participà en Campionats d’Espanya, en els quals obtingué diversos podis en 200 m lliure, 100 i 200 m papallona, i en 100 i 200 m braça, la seva especialitat En l’àmbit internacional, participà en el Torneig de les Tres Nacions a Suècia 1986 i al Míting Internacional de Trento 1988 També destacà en salvament i socorrisme en les proves dels Campionats d’Espanya 1983 i del Míting Internacional de Viareggio 1986

El 1958 jugà a l’Universitari i el 1959, amb dinou anys, arribà al FC Barcelona Romangué al club blaugrana deu temporades, en les quals guanyà un Campionat de Catalunya 1960 i una Copa d’Espanya 1963 També jugà puntualment al CP Vilanova i al CP Vic i amb les seleccions espanyoles júnior, amb les quals guanyà el Campionat d’Europa 1956, i l’absoluta, amb la qual guanyà la Copa de les Nacions 1964 Fou directiu de la secció d’hoquei patins del Barça 1979-89

Especialista en crol i membre del Club Natació Atlètic, fou campió infantil de Catalunya de fons com a guanyador de la Travessa del Port de Barcelona 1955 Es decantà pel waterpolo i el 1958 passà al Club Natació Barcelona, amb el qual conquerí cinc Campionats d’Espanya de primera categoria 1959, 1960, 1961, 1963, 1964 i intervingué en dues Copes d’Europa de clubs 1965, 1966 Amb la selecció estatal jugà 5 partits internacionals i participà en el Torneig de les Sis Nacions 1965

El país es va veure sacsejat per un alt nivell de delinqüència comuna, protagonitzada per bandes de delinqüents, que va obligar el Govern a decretar l’estat d’emergència pública i a mobilitzar l’exèrcit i la policia en diversos districtes del país, un fet que va afectar lògicament el turisme, que és una de les principals fonts d’ingressos del país Al novembre, Jamaica va rebre amb entusiasme la inclusió per les Nacions Unides del  reggae  en la llista internacional de tresors culturals

En edat júnior fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el primer equip del qual debutà el 1989 i fou subcampió de la Copa de la CERS 1990 La temporada 1993-94 jugà en el Cerdanyola i la següent retornà al FC Barcelona, amb el qual el 1995 guanyà la Lliga Catalana i la Copa de les Nacions de Montreux Després jugà al Club Hoquei Mataró, una altra vegada en el Cerdanyola i el Club Patí Vilaseca, en el qual es retirà l’any 2000

S’inicià al Joventut de Badalona 1958-62 i passà al Futbol Club Barcelona 1963-70 Fou el directiu responsable de la secció d’hoquei sobre patins del FC Barcelona 1976-80 Durant el seu mandat, amb Josep Lorente com a entrenador, l’equip guanyà quatre Lligues 1977-80, dues Copes del Rei 1978 1979, tres Copes d’Europa 1978, 1979, 1980, dues Copes de les Nacions 1978, 1980 i una Supercopa d’Europa 1980 Rebé la insígnia d’or i brillants del club

Debutà el 1943 i competí en el Futbol Club Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya dels 1500 m 1951, els 5000 m 1950, 1952, 1953 i els 10000 m 1947 En el cros fou tres vegades subcampió català 1946, 1948, 1949 i unes altres tres campió per equips Amb la selecció catalana guanyà cinc vegades el Campionat d’Espanya de cros 1948, 1949, 1950, 1953, 1954 Participà amb la selecció estatal en el Cros de les Nacions 1949, 1950

Vinculat al Club Esportiu INEF de Barcelona des del 2008, participà en diversos torneigs internacionals en les modalitats de tamborí de sala, tamborí clàssic, tamborí de platja i tambourelli Guanyà la Lliga Catalana de tamborí 2012, 2013 juntament amb Ferran Badia, Marc Atanes, Sergi Andújar, Marc Satorra i Jordi Moncusí Participà en el primer Mundial de tamborí clàssic amb la selecció catalana Fou seleccionador català al primer Europeu de nacions 2011 i responsable de l’àmbit d’educació de la Federació Catalana de Tamborí des del 2010

Al llarg de la carrera fou pilot oficial de Merlin 1982-83, JJ Cobas 1984, Mecatecno 1985, Gas Gas 1986-87 i Montesa 1988-91 Participà en sis edicions del Trial de les Nacions amb l’equip espanyol, i n’aconseguí dos títols 1989, 1991 Disputà nou vegades el Campionat del Món, i fou segon 1986 i tercer classificat 1983, 1987, 1989 en el Campionat d’Espanya L’any de la seva retirada encengué el peveter en la cerimònia inaugural dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992

Desenvolupà una llarga carrera al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya dels 3000 m obstacles 1955 i guanyà dues medalles de plata i set de bronze en els 5000 i els 10000 m entre el 1950 i el 1961 Obtingué el tercer lloc en els 10000 m del Campionat d’Espanya 1959 Fou subcampió català de cros 1951 i assolí sis títols d’Espanya de l’especialitat amb la selecció catalana 1949-59 Participà en el Cros de les Nacions 1951, 1952, 1953