Resultats de la cerca

Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, destacà en classe snipe patronejant l’ Ardilla II Guanyà el Campionat d’Espanya de l’especialitat 1950 amb Francesc Llobet com a proer, i fou tercer al Campionat d’Europa 1950 En classe dragon, fou campió d’Espanya 1970,1974, a bord del Neluca , i subcampió 1968 També navegà en classe creuer amb el 6 m FI Tritonazo i participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 en la classe 55 a bord del Posillipo III

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Fou cinc cops campió d’Espanya, quatre en vuit amb timoner 1944-47 i una altra en quatre amb timoner 1947 Fou també subcampió d’Espanya en quatre amb timoner 1945, 1946 i tercer classificat en quatre amb timoner 1950 i en vuit amb timoner 1951 També aconseguí diverses vegades el títol de campió de Catalunya Un cop retirat, el 1957 fou delegat de rem i directiu del seu club

Format al Club Nàutic Mig Segre de Ponts, fou campió de Catalunya i d’Espanya cadet i juvenil Amb la selecció espanyola, assolí la medalla de bronze per equips en el Campionat d’Europa 1999 i disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i diverses edicions de la Copa del Món d’eslàlom Rebé el reconeixement de la Federació Catalana de Piragüisme Posteriorment, formà part de la junta directiva del CN Mig Segre i fou entrenador del club de piragüisme de Fraga

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, guanyà dues medalles de bronze en el Campionat del Món sub-23 2009, 2011, i una de plata en el d’Europa de la mateixa categoria 2012 Com a absolut, fou campió d’Espanya de dos amb timoner 2010 i subcampió 2011 Repetí títol estatal en quatre sense timoner 2012, 2017 Disputà tres Campionats del Món 2009, 2010, 2011 i dos d’Europa 2009, 2010, sempre amb quatre sense timoner de pes lleuger

Vinculada al Club Nàutic el Masnou, fou campiona d’Espanya juvenil en la classe europa 1988 En categoria absoluta destacà en 470, classe en què assolí tres Campionats d’Espanya 1993, 1994, 1995, tres Campionats del Món 1994, 1995, 1996, un d’Europa 1995 i la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, amb Teresa Zabell El 1997 abandonà l’alta competició Té la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu i el premi Reina Sofia de l’esport 1996

Conegut com Quique Llorens Al principi de la dècada de 1980 debutà a divisió d’honor amb el Nàutic de Castelldefels i guanyà una Copa d’Espanya 1984 Posteriorment fitxà per la Unió Esportiva La Palma Al final de la dècada fitxà pel FC Barcelona, amb qui guanyà la Copa del Rei 1989 i la Recopa d’Europa 1990 Fou una vintena de vegades internacional amb la selecció espanyola i guanyà el Campionat d’Espanya amb la selecció catalana en més d’una ocasió

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Als Campionats d’Espanya, fou medalla d’or en outrigger de vuit 1947 i, en la mateixa modalitat, subcampió 1949 i tercer classificat 1951 També fou tercer en quatre amb timoner 1950 Als Campionats de Catalunya, fou medalla d’or en iol de quatre amb timoner 1949 i subcampió 1947 i tercer classificat 1948 en outrigger de vuit També fou tercer classificat en outrigger de quatre amb timoner i en iol de dos amb timoner 1948

Fill del remer Modest Andreu Albesa Fou membre del Reial Club Nàutic de Tarragona , guanyà el Campionat d’Espanya de iols a Màlaga el 1952, any que debutà en categoria absoluta Com a timoner d’un outrigger , fou campió d’Espanya en l’especialitat de quatre amb timoner a Tortosa 1954 i a Barcelona 1955, i en vuit amb timoner a Banyoles 1958, 1961 Disputà diverses regates internacionals, el Campionat d’Europa de Copenhaguen 1953 i els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Es retirà el 1964

Establí un rècord d’immersió el 1954 amb Eduard Admetlla Soci fundador de l’Associació de Pesca Submarina de Barcelona i del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines, fou president del Comitè Espanyol d’Activitats Subaquàtiques i vocal de la Confederació Mundial, des de la seva fundació 1959 També dirigí l’Escola Nacional d’Escafandrisme d’Espanya 1965 Presidí la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques 1967-84 i 1989-92 i fou vicepresident del Saló Nàutic de Barcelona El 1973 rebé la medalla al mèrit tecnològic

Fou un dels integrants més destacats de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona a les dècades de 1920 i 1930 Fou campió d’Espanya en outrigger de quatre amb timoner 1924, 1925 i vuit amb timoner 1929, 1930, i campió de Catalunya en outrigger de quatre amb timoner 1923, 1924, 1926, vuit amb timoner 1929, 1930 i en iols de quatre amb timoner 1925, 1926 Posteriorment ocupà una vocalia de la junta directiva del mateix club 1931-35 i fou delegat de rem el 1951