Resultats de la cerca

Redactor de Las Provincias , fou, acabada la guerra civil de 1936-39, redactor d' Avance 1939 i redactor en cap de Levante En 1959-92 fou director de Las Provincias Franquista i anticatalanista, publicà les novelles Sinfonía patética 1950 i La isla de los lagartos 1958 i els reculls de notes o articles Papeles 1968, Valencia, ciudad abierta 1973 i Dietario personal 1974

El 1975 guanyà el títol europeu a Skien Noruega Als Jocs Olímpics de Montreal 1976, fou proclamada la millor esportista de l’Olimpíada amb cinc màximes notes 10 i tres títols olímpics Als Jocs Olímpics de Moscou 1980 assolí la medalla d’or en barra d’equilibris, la d’argent per equips i la de bronze en la classificació individual absoluta

L’afinació és un concepte relacionat amb les preferències musicals d’una cultura La tria d’un conjunt limitat de sons o notes entre la varietat infinita existent constitueix la definició d’un sistema d’afinació Aquestes notes, ordenades de més greu a més aguda, formen una gamma o escala musical Cada sistema d’afinació respon a un criteri estètic lligat a la percepció dels intervals definits pels sons de l’escala És, per tant, quelcom de relatiu i susceptible d’evolució segons les tendències musicals del moment Tradicionalment els intervals consonants sense batements s’han considerat els més…

En el cant pla litúrgic, àmbit en què el terme és utilitzat més sovint, l’estil sillàbic s’oposa a l’estil melismàtic melisma , en el qual sobre una sola síllaba es canta un grup de notes Els repertoris on més clarament s’utilitza aquest estil són els himnes i les seqüències L’estil neumàtic és a mig camí entre el sillàbic i el melismàtic

Aquest sistema està basat en la mateixa matriu de sis punts en relleu -dues columnes de tres punts- que s’utilitza per a representar les lletres del sistema Braille Diverses combinacions dels quatre punts superiors s’utilitzen per a simbolitzar les notes i les dels dos inferiors per als valors rítmics Altres combinacions serveixen per a les indicacions de compàs, alteracions, índex d’octava, etc

Fou notari a Barcelona i, des del 1914, professor a l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local A través d’una intensa activitat política catalanista defensà els principis socials i morals del cristianisme emparats en els valors tradicionals Aquests patrons ideològics emmarquen la seva producció literària dirigí la revista “Catalunya Social” 1922-1936 i és autor del recull poètic Vida que passa impressions i notes 1927

El seu nom primitiu era Liber cartarum sedis Barchinonae , i és obra de tres o quatre mans distintes Conté un total de 2 750 documents, dividits en seccions regionals, sense ordre cronològic, referents a béns, drets i privilegis de la catedral i la mitra barcelonines els més antics són del segle IX Joan Mas en publicà un regest a Notes històriques del bisbat de Barcelona 1914-15

En la classificació científica s’anomenen cordòfons cordòfon i en la de Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer índex decimal La corda en tensió, com a generador inicial, es posa en vibració per diferents procediments percussió piano, clavicordi, pinçament guitarra, clavicèmbal o fricció darc o una roda violí, viola de roda La tensió de la corda es manté mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de…

El pentagrama, com també el tetragrama -utilitzat des del segle XII en el repertori del cant pla-, deriva del costum de determinades notacions d’escriure els neumes a una alçada relativa els uns respecte dels altres notació diastemàtica això originà l’ús d’una línia que servia de punt de referència, apareguda per primera vegada al segle XI en manuscrits de neumes aquitans A Guido d’Arezzo es deu la iniciativa, acollida amb èxit a tot Europa, de fer servir dues línies, una de color vermell per a indicar la nota fa i una altra de color groc per a indicar la nota do també podien anar precedides…

Les appogiature es poden dividir bàsicament en breus i llargues Les breus resolen immediatament la nota real, mentre que les llargues ocupen una part considerable del temps de la nota real la meitat si la divisió és binària i dues terceres parts si és ternària Quan l’ appoggiatura s’escriu com a ornament generalment amb una nota petita lligada a la nota principal, el seu valor no queda determinat Se’n poden distingir tres tipus, segons la preparació melòdica de la nota estranya En el primer cas la nota estranya va precedida per un moviment melòdic disjunt És el cas unànimement admès com a…