Resultats de la cerca

Es formà com a púgil a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on entrenà amb Ramon Larruy, i a l’Sporting Boxing Club Debutà com a amateur el 1920 a l’Iris Park i es proclamà campió d’Espanya de pes mosca 1923, títol que retingué fins el 1931 –excepte el 1924, que perdé per punts contra Manuel González– Es convertí en el primer boxejador català que es proclamà campió d’Europa 1927, èxit que repetí l’any següent 1928, sempre en la categoria de pes mosca Disputà el títol de campió mundial contra el púgil Frankie Genaro a la plaça Monumental de Barcelona 1931 Fou escollit segon millor…

Les seves propietats presenten una gran dependència del pes molecular Els polímers de pes molecular baix < 3000 són obtinguts fent passar òxid d’etilè pel si d’etilenglicol, a temperatura elevada i a pressió, en presència d’un iniciador alcalí Són anomenats generalment polietilenglicols i són líquids viscosos o sòlids de punt de fusió baix, que hom empra com a tensioactius, en pintures i tintes, humectants, bases per a preparats farmacèutics i cosmètics i com a lubrificants Els de pes molecular elevat 10 5 -10 6 són obtinguts emprant iniciadors heterogenis, i la polimerització transcorre…

S’inicià el 1924 i competí representant el Boxing Club Sabadell Participà en la categoria de pes ploma en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 També disputà combats en la categoria de pes lleuger Com a amateur participà en vuitanta combats i en guanyà setanta-dos Passà al professionalisme i intervingué en una desena de combats en els quals restà imbatut Integrà la selecció espanyola de boxa amateur

Competí representant l’Olímpia i el Club Boxa Sporting de Barcelona Es proclamà campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes mitjà en vèncer el púgil castellà Díaz 1980 També fou dues vegades campió de Catalunya de boxa amateur en aquesta mateixa categoria 1978, 1979 Integrà l’equip de Catalunya en els Campionats d’Espanya de boxa amateur , on competí en la categoria de pes mitjà 1979

S’inicià al Barcelona Boxing Club i debutà com a amateur el 1917 Fou campió d’Espanya de pes wèlter 1919-23 i pes mitjà 1921 Es traslladà a França el 1922 per participar en diversos combats Disputà combats als continents africà i americà El 1931 penjà els guants i es dedicà a entrenar púgils novells Entre els deixebles destacaren boxejadors com Segundo Bartos, Ignacio Ara o Martínez Fort

La principal utilitat de l’apreciació dels grups i racions alimentàries és que, mitjançant el seu ús, és molt més pràctic d’elaborar menús en concordança amb una alimentació sana, eludint revisar contínuament quin és el valor nutritiu i el pes en grams dels aliments que es consumeixen Això no obstant, per tal que llur utilització sigui adequada, és imprescindible d’establir quantes racions diàries li calen a un subjecte determinat segons les seves característiques individuals i quantes d’aquestes racions han de pertànyer a cada un dels 6 grups bàsics d’aliments Només d’aquesta manera hom pot…

Com a amateur fou durant tres anys consecutius campió estatal del pes pesant 1948, 1949, 1950 Passà a la boxa professional el 1950 i guanyà el Campionat d’Espanya del pes pesant 1952, títol que perdé el 1961 en caure davant el púgil Mariano Echeva-rría per punts Participà en diversos combats internacionals Es retirà el 1964 amb un balanç de 52 combats, amb 23 triomfs 11 per KO, 23 derrotes i 6 nuls

Conegut amb el sobrenom de Manolito , competí representant el Club Pugilístic de Sants Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 Aconseguí cinc títols de campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes pesant 1957-61 Formà part de la selecció catalana de boxa amateur El 1961 passà al camp professional, en què debutà vencent el campió d’Espanya professional del pes pesant Echevarría per punts, al Price de Barcelona

Començà a boxejar el 1953 a la Sindical de Educación y Descanso del Frente de Juventudes de Reus, on s’havia traslladat amb la família, i a continuació al Boxing Club Reus Fou campió de Catalunya d’aficionats del pes mosca 1957 Passà al professionalisme el 1959 i es proclamà campió català del pes gall 1963, 1965 Acabà la carrera al Reus Deportiu, club on posteriorment fou el darrer president de la secció de boxa

És de bronze i l’ànima té una llargària de vint-i-vuit a trenta-tres boques de foc exteriorment és troncocònica, i la seva superfície sol anar ornamentada amb relleus, motllures, blasons, inscripcions, etc Tira bales de ferro amb una càrrega de pólvora del mateix pes que el projectil Rep el nom de falconet, falcó, mig sacre, sacre, mitja colobrina o colobrina pròpiament dita, segons que sigui capaç de llançar bales de diferent pes