Resultats de la cerca
Es mostren 3142 resultats
fàding selectiu
Fàding que presenta un canal de comunicacions per trajectòries multicamí quan el temps comprès entre l’arribada de la primera ona i l’última és superior al temps que dura un símbol de la transmissió.
En cas contrari es parla de fàding pla El fàding selectiu fa que els símbols que arriben retardats es combinin amb altres símbols posteriors, cosa que provoca una interferència intersimbòlica filtre de Nyquist
erecció
Biologia
Fenomen reflex pel qual, en entrar sang als cossos cavernosos, el penis s’infla (intumescència) modificant la seva direcció i dimensions i adquirint una major consistència, cosa que fa possible el coit, després del qual perd l’erecció (detumescència).
El clítoris també sofreix una erecció, però no modifica la direcció ni adquireix tanta consistència Hom parla també d’erecció en la repleció sanguínia dels mugrons i dels llavis menors de la vulva
apogàmia
Biologia
Producció d’un embrió, per via asexual, a partir d’una cèl·lula del gametòfit (sac embrionari), que no és de l’ovocèl·lula; p ex, d’una sinèrgida o d’una antípoda, a les angiospermes.
Es tracta, doncs, d’una forma d'apomixi Quan la cèllula que origina l’embrió és diploide hom parla d' apogàmia somàtica , i quan és haploide, d' apogàmia generativa És sinònim d’agamospèrmia
Casa Nostra
Entitat catalana amb seu a Wallisellen, fundada el 1963 per aplegar els residents catalans a Suïssa.
Amb especial influència a la zona de parla alemanya, organitzà els Jocs Florals del 1968, a Zuric, i patrocinà els de Ginebra 1972 Duu a terme diverses activitats i publica el butlletí “Plançó”
clima local
Meteorologia
Geografia
Clima que afecta sectors molt reduïts de la Terra a causa de l’existència d’un factor geogràfic diferencial que té una influència molt localitzada, com ho pot ésser una superfície líquida, una massa forestal, o una forta densitat d’edificis.
Hom parla aleshores d’un clima de llac, per exemple, un clima de bosc i un clima urbà Els climes locals molt sovint contrasten amb les característiques generals de la regió on es donen
desoxigenació
Química
Eliminació de l’oxigen lliure, no combinat, d’algun producte que en conté de dissolt, mesclat o fixat físicament.
Si l’oxigen és unit químicament, hom parla de reducció Per desoxigenar substàncies oxigenades hom les posa en contacte amb unes altres àvides d’oxigen, com ara el carboni, l’hidrogen i el sofre
Pampa
Regió
Regió natural de l’Argentina, situada al centre del país, al N de la Patagònia i al S del Chaco.
Ocupa part de les províncies de Buenos Aires, Mendoza, San Luis, Córdoba, Santa Fe i La Pampa Bé que té morfològicament les mateixes característiques que el Chaco, la distinció s’ha de fer a nivell de vegetació el Chaco és cobert de boscs i la Pampa de prats i pastures És una immensa plana que va guanyant nivell d’E cap a W i NW Dins aquest gran territori hom distingeix quatre parts la Pampa ondulada, la deprimida, la plana interposada i l’alta Això comporta unes variacions climàtiques importants El clima és temperat i humit a l’E 1 058 mm i estepari a l’W 250 mm La vegetació és de gramínies…
Idil·lis

Portada d’Idil·lis
Literatura catalana
Llibre de poemes d’Apel·les Mestres, il·lustrat per ell mateix i publicat l’any 1889.
Al pròleg presenta els idillis com a «tota poesia d’acció senzilla, de llenguatge natural i de sentiment delicat», en què l’autor pretén ser objectiu, deixar la paraula als personatges i donar protagonisme a la natura—que parla tal com «sento que parla»—, d’on treu els símbols dels poemes Intenta actualitzar el gènere clàssic de Teòcrit tot lligant propostes realistes i naturalistes amb la idealització pròpia del gènere Alguns idillis s’acosten al model pastoral dels clàssics “Los dos Cresos” o “L’anyell de Pasqua”, altres apunten la relació entre literatura i societat o entre l’individu i la…
perforació
Patologia humana
Obertura o orifici accidental en un òrgan o en una part del cos, produïda per un traumatisme extern o una lesió interna.
Hom parla especialment de les perforacions de certes vísceres abdominals d’estómac, d’apèndix, de budell, de vesícula, etc, les quals es manifesten per un quadre característic d’abdomen agut que requereix un tractament urgent
universal
Lògica
Dit del judici o proposició en què el subjecte comprèn la totalitat d’objectes d’una mateixa classe (tots els S són P).
Bé que generalment el judici universal és plural, tanmateix pot adoptar la forma singular en referir-se, per exemple, a un gènere o a una espècie en aquest cas hom parla de judici genèric singular
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina