Resultats de la cerca
Es mostren 2973 resultats
Pere Ibarra i Ruiz
Historiografia catalana
Historiador, pintor, administratiu i arxiver municipal.
Vida i obra Continuador de la tasca historiogràfica local iniciada pel seu germanastre Aurelià Ibarra i Manzoni, es formà com a gravador i pintor a València i Barcelona 1879-83, amb viatges culturals a Madrid 1880 i París 1883 Cursà estudis a l’Escola Superior de Diplomàtica de Madrid 1889-91 i, de tornada a Elx, es dedicà a recollir testimonis arqueològics, documentals i bibliogràfics per a fonamentar una extensa i rigorosa història de la ciutat que, dins del moviment historicista, contribuís a explicar el passat de l’Estat Interessat per molts temes locals i preocupat pel…
faïdit
Història
Nom donat als nobles del Llenguadoc que foren represaliats i desposseïts dels seus feus i privilegis durant la croada albigesa del segle XIII.
Prengueren part activa en la resistència occitana contra l’ocupació dels croats vinguts del nord de França, i foren acusats de faïdiment, bé per professar la religió càtara o simplement per no posar l’espasa al servei del rei de França Molts, en perdre el patrimoni i els privilegis, s’exiliaren a indrets de Catalunya, com Mirapeix, Arquer o Niort, on fundaren grans casals sota l’aixopluc dels comtes de Barcelona
el Noguer de Segueró

El Noguer de Segueró
Jordi Domènech i Arnau (CC BY-SA 2.0)
Masia
Gran masia del municipi de Beuda (Garrotxa), situada al vessant meridional del massís del Mont, prop de la parròquia de Segueró.
Pairalia de la família Noguer, documentada des del 1203, adquirí una gran importància econòmica a través d’enllaços successius i de l’explotació del gran patrimoni des de la fi del segle XVI L’actual casal, amb la façana esgrafiada, és obra de mitjan segle XVIII El cognom es mantingué fins al segle XIX, que la casa passà, per matrimoni, als Olives de Lledó i als Vayreda d’Olot
Can Grasses

Can Grasses
Google Maps
Masia
Masia del municipi de Ripollet (Vallès Occidental).
És formada per planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula a dues aigües amb carener perpendicular a la façana, a dos nivells La façana principal és asimètrica, amb diverses obertures allindades o d'arc de mig punt Adossada al mur de tancament hi ha l'antiga capella, d'una nau amb teulada a dues aigües La masia és inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
recol·lecció
Etnografia
Acció de recollir fruits, tubercles i d’altres productes de la natura (mariscs, petits peixos, insectes, etc) que creixen espontàniament i sense intervenció humana.
Aquesta és la forma d’economia més primitiva ignorant de qualsevol tècnica agrícola i de domesticació Aquesta pràctica es relaciona amb la de la caça i de la pesca i és patrimoni dels pobles nòmades o seminòmades Per a excavar i recollir els tubercles hom utilitza el bastó de cavar, eina emprada també en agricultures primitives i per a recollir els fruits, coves i cistelles de fibres vegetals
Institut Català del Sòl
Economia
Organisme adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques creat el 1980 amb personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa i econòmica i plena capacitat d’obrar.
Constituït el 1980 en virtut del traspàs a la Generalitat del patrimoni i les actuacions urbanístiques del Instituto Nacional de Urbanismo, té com a objectius portar a terme les tasques tècniques i econòmiques requerides per al desenvolupament de la gestió urbanística i patrimonial i el foment de l’edificació A més, atén necessitats collectives i remodelatges urbans, gestió d’espais naturals i zones lliures i dotació d’equipaments
aiguadeix
Geografia
Història del dret
Dipòsit fluvial, al·luvió.
En rius com l’Ebre o el Llobregat, els aiguadeixos, formats als marges o bé als deltes, són, generalment, de dimensions petites —sovint no passen d’un jornal— Als Països Catalans pertanyien, com a terra nova, al patrimoni reial i foren objecte de concessions de caràcter emfitèutic, ja des del s XV L’increment demogràfic fou la causa d’una multiplicació d’aquest tipus de concessió durant el s XVIII
Llo
Llinatge senyorial que posseí la senyoria de Llo (Alta Cerdanya).
Se'n destacà Bernat de Llo , que esdevingué senyor dels castells de So i Queragut Donasà pel seu matrimoni amb Estefania de So, hereva d’Arnau de So El 1208 fou desposseït dels seus castells, que li foren retornats el 1233 pel tractat de Fontcoberta Foren fills seus Arnau de So , que el succeí en el patrimoni familiar, i Bernat de Llo o d' Alió , cremat per heretge el 1258
Saxo Grammaticus
Història
Literatura danesa
Cronista danès.
Secretari del bisbe Absalon , escriví per encàrrec seu els Gesta danorum ‘Gestes dels danesos’, ~1200, obra en setze llibres Amb un llatí ampullós i rebuscat, dedica els nou primers a recollir tot el patrimoni de les antigues sagues daneses —entre altres, les de Hamlet i de Guillem Tell — i així completà l’ Edda islandès Història destinada a glorificar la reialesa i l’Església, fou publicada per Christiern Pedersen 1514
Pere Fèlix de Salazar i Andreu
Literatura catalana
Escriptor.
Fill del governador del castell d’Eivissa Seguí Joan Sureda i Villalonga perseguit per botifler, i per això fou empresonat i emigrà Havent retornat a Mallorca, fou tresorer del patrimoni reial De filiació filipista, publicà una relació, en castellà, en prosa i en vers, de les festes de la coronació i casament de Felip V Guerrero Adonis , Palma s d 1702 i una Vida y muerte de Ramon Llull Palma 1702
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina