Resultats de la cerca

En rius com l’Ebre o el Llobregat, els aiguadeixos, formats als marges o bé als deltes, són, generalment, de dimensions petites —sovint no passen d’un jornal— Als Països Catalans pertanyien, com a terra nova, al patrimoni reial i foren objecte de concessions de caràcter emfitèutic, ja des del s XV L’increment demogràfic fou la causa d’una multiplicació d’aquest tipus de concessió durant el s XVIII

Se'n destacà Bernat de Llo , que esdevingué senyor dels castells de So i Queragut Donasà pel seu matrimoni amb Estefania de So, hereva d’Arnau de So El 1208 fou desposseït dels seus castells, que li foren retornats el 1233 pel tractat de Fontcoberta Foren fills seus Arnau de So , que el succeí en el patrimoni familiar, i Bernat de Llo o d' Alió , cremat per heretge el 1258

Secretari del bisbe Absalon , escriví per encàrrec seu els Gesta danorum ‘Gestes dels danesos’, ~1200, obra en setze llibres Amb un llatí ampullós i rebuscat, dedica els nou primers a recollir tot el patrimoni de les antigues sagues daneses —entre altres, les de  Hamlet i de Guillem Tell — i així completà l’ Edda islandès Història destinada a glorificar la reialesa i l’Església, fou publicada per Christiern Pedersen 1514

Fill del governador del castell d’Eivissa Seguí Joan Sureda i Villalonga perseguit per botifler, i per això fou empresonat i emigrà Havent retornat a Mallorca, fou tresorer del patrimoni reial De filiació filipista, publicà una relació, en castellà, en prosa i en vers, de les festes de la coronació i casament de Felip V Guerrero Adonis , Palma s d 1702 i una Vida y muerte de Ramon Llull Palma 1702

Orfe, perdé el seu patrimoni a causa de les proscripcions de Sulla Filòleg i gramàtic edità les obres de Lucili, fou considerat com a cap de l’escola dels neóteroi i anomenat la Sirena Llatina Hom n’esmenta obres importants, totes perdudes Lydia , poema amorós al mode alexandrí, i Diana , poema mitològic, un fragment del qual potser és la segona part de les Dirae , a l’ Appendix Vergiliana

Vida Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1974, des d’aquest mateix any hi exercí la docència com a professora d’història del cinema al Departament d’Història de l’Art Es doctorà en història del cinema el 1984 amb una tesi sobre el període més productiu del cinema mut a Barcelona 1906-23, etapa que concretà en un parell de volums Història del cinema a Catalunya I L’època del cinema mut 1896-1931 1986 i Els anys daurats del cinema clàssic a Barcelona 1906-1923 1987 Aquesta tasca historiogràfica li fou reconeguda amb els premis Sant Jordi de Cinematografia i el de…

Centre industrial i comercial Destaca la universitat 1813 i la catedral 1747, declarada patrimoni de la humanitat el 2011 La ciutat fou fundada el 1524 per Francisco Hernández de Córdoba, en un lloc anomenat pels indígenes Nagarando, a uns 30 km de la ciutat actual, les ruïnes de la qual són un atractiu turístic Un terràtremol i l’erupció del volcà el 1610 provocaren la reconstrucció de la ciutat més a l'oest

L’Ajuntament de l’Albi les Garrigues informa que les pintures rupestres del jaciment de la Vall de la Coma d’aquest municipi han estat ruixades amb esprai per uns desconeguts Les pintures van ser descobertes el 1984 i formen part del conjunt de jaciments de l’arc mediterrani que al desembre del 1998 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO Aquestes pintures ja havien sofert dos atemptats similars des del 1991

Ocupa una posició defensiva al camí de Terradets, prop de les restes de l’antic castell de la Guàrdia , esmentat ja el 1051, que fou patrimoni dels comtes de Pallars, i després de la corona Al costat del castell hi ha l’església romànica de Sant Feliu L’església parroquial, barroca, és dedicada a la Mare de Déu del Remei Fins el 1972, que s’annexà al de Mur , fou municipi independent

Monjo de Ripoll i amic d’Oliba El 1105 era abat de Sant Sadurní de Tavèrnoles i augmentà molt el patrimoni monàstic L’any 1023 fou tramès pel seu amic el rei Sanç III de Pamplona a l’abat i bisbe Oliba per a una consulta sobre moral matrimonial El rei Sanç el féu bisbe d’Oviedo 1025, on introduí el ritus romà, i més tard restaurà la diòcesi de Palència 1035