Resultats de la cerca
Es mostren 4517 resultats
vícitra vina
Música
Instrument cordòfon d’origen indi constituït per un mànec llarg, sense trasts, als extrems del qual hi ha dues caixes de ressonància esfèriques de la mateixa mida, tradicionalment fetes de carbassa, amb cinc cordes principals, tres bordons i onze cordes harmòniques.
Es toca amb un plectre en una mà mentre amb l’altra es pressionen les cordes amb una peça de vidre o de pedra, recolzant-lo a terra en posició horitzontal
migpartit

Escut migpartit
Heràldica
Dit de l’escut format per la unió, en sentit vertical, de la meitat de dos escuts diferents.
A cadascuna de les dues particions així formades hi ha, fent com un sol objecte, la meitat de la peça o figura de cadascun dels dits escuts També és anomenat dimidiat
fanga

Fangues de quatre i tres pues
Juan Masalle Fernández
Agronomia
Eina per a girar la terra composta d’una pala o forca de ferro posada al cap d’un mànec i en el mateix sentit d’aquest, el qual té, a la part superior, un mantí o una creuera perquè hom hi pugui fer força.
Hi ha tres menes de fangues de tres pues, de quatre pues i de pala Algunes tenen una trava o peça de ferro que uneix sòlidament les puntes de l’eina
confessió de fe
Cristianisme
Síntesi escrita de la fe d’una església, especialment protestant.
L’expresssió passà de significar l’acte amb el qual hom fa professió de la seva fe, i que ja es dóna a l’Antic Testament, a la peça en la qual hom expressa el contingut doctrinal de la pròpia fe i, per extensió, al grup religiós que es determina per referència a ella En tant que peça literària, hom anomena símbol les confessions de fe de l’Església primitiva, professió de fe, les catòliques d’època moderna, i confessió de fe , les de la Reforma, nascudes de la necessitat de definir-se els diversos grups davant l’Església de Roma i entre ells L’ocasió fou la Dieta d'…
contrafer a l’espiritual
Literatura
Substituir el contingut profà d’una obra literària per un altre de sagrat per tal de convertir-la en un text de caire religiós (contrafet a l’espiritual).
Hom podia conservar-hi els elements externs de l’original, però era més freqüent de retenir-hi únicament un vers, i, amb aquell, la melodia o to de la peça Hom podia fer-ho amb els texts o bé amb els temes Ramon Llull emprà la refosa sagrada amb extensió i profunditat al Llibre de l’orde de cavalleria, al Llibre d’Evast e Blanquerna, a Lo Concili i a la melodia de Lo desconhort Hom contrafeia a l’espiritual balls, danses i cançons de melodia coneguda Així en dues poesies valencianes en honor del Corpus, del 1387-92, en el misteri dramàtic de l’Assumpció, de Tarragona vers el 1380…
distribuïdor d’encesa
Esquema d'un distribuïdor d'encesa
© Fototeca.cat
Tecnologia
En els motors d’encesa per guspira, aparell destinat a deixar passar l’impuls de corrent cap a cada bugia segons l’ordre d’encesa preestablert i a intervals convenients.
Consisteix en una peça giratòria, la pipa, sincronitzada amb el cigonyal, amb un sortint metàllic connectat a l’enrotllament secundari de la bobina En el seu moviment fa contacte amb uns pius metàllics, aïllats entre ells, espaiats regularment sobre una circumferència en una peça anomenada tapa del distribuïdor , cadascun dels quals és unit a cadascuna de les bugies El conjunt té forma cilíndrica, i a l’interior hi ha el ruptor, en els sistemes d' encesa convencional , o bé un sensor d’efecte Hall, en el cas que el sistema sigui d' encesa transistoritzada Per tal que…
agògica
Música
Terme introduït en la teoria de la música per Hugo Riemann (Musikalische Dynamik und Agogik, 1884) i que designa les lleugeres fluctuacions del tempo que poden aparèixer en la interpretació d’una obra musical.
Els finals de frase i, particularment, les cadències que conclouen una secció o una peça són els punts on habitualment s’aplica una lleugera retenció Al contrari, un passatge d’especial intensitat expressiva pot necessitar un increment en la velocitat dirigit cap a un punt culminant on es recuperi el tempo regular o es produeixi una retenció L’expressió rubato o tempo rubato indica el desig per part del compositor que una peça o una part sigui interpretada amb una especial atenció als recursos agògics Moltes vegades, però, el compositor no dona cap indicació i és l’…
Dos fragments d’un sarcòfag del tipus Leucadius (Tarragona)
Aquests fragments foren localitzats a la necròpoli paleocristiana entre els anys 1924-25, i actualment es conserven a la reserva del Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb els núms d’inv P 448 A i P 449 B Són de pedra calcària i les seves mides són 0,27 × 0,31 m A i 0,15 × 0,195 m B Es poden datar vers els anys 410 i 440 Els dos fragments podrien pertànyer a una mateixa peça El primer mostra parcialment una figura similar al Moisès del sarcòfag de Leucadius, i el segon presenta restes d’una petita figura acèfala, mig agenollada, igual a la figura d’Isaac del mateix…
recuita
Arts decoratives
Tecnologia
Tractament tèrmic al qual són sotmeses les peces metàl·liques, especialment les de ferro i les d’acer, i també les de vidre i les ceràmiques, per tal de disminuir-ne la fragilitat i conferir-los el tremp necessari, en suprimir les tensions internes creades durant llur fabricació.
Consisteix a escalfar la peça a temperatures elevades, determinades per la seva natura i composició, i controlar-ne el refredament, tot prolongant-lo, de manera que en ésser lent no generi tensions internes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina