Resultats de la cerca
Es mostren 1909 resultats
turisme pesquer
Turisme i lleure
Pesca
Modalitat de turisme gestionada per col·lectius de pescadors que es practica amb l’objectiu de conèixer les activitats i els productes del medi marí, així com els costums, les tradicions, el patrimoni i la cultura pesquera i marinera en general.
Entre les activitats i els serveis del turisme pesquer destaquen la pesca turística i l’ ictioturisme
Rügen
Illa
Illa de la mar Bàltica, Alemanya, pertanyent al land de Mecklenburg-Pomerània Occidental.
La capital és Bergen Un terraplè la uneix al Stralsund Hom hi viu principalment de la pesca
Chiclana de la Frontera
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, situat al SE de la ciutat de Cadis.
Els seus recursos econòmics són la pesca tonyina, les salines i l’agricultura vi, hortalisses, fruita, cereals
bozo
Etnologia
Individu d’un poble de Mali, a les ribes del Níger i del Bani (140 000 individus, aproximadament).
Practiquen la pesca i l’agricultura Juntament amb els dogons, són els habitants més antics del país
Olhão
Ciutat
Ciutat del districte de Faro, Portugal, a l’Algarve, a la vora d’una llacuna de la costa.
Pesca, fàbriques de conserves, salines Població típica, de blanques cases cúbiques, amb coberta plana i escales exteriors
San Nicolás de Tolentino
Municipi
Municipi de la província de Las Palmas, Canàries, situat a l’W de l’illa.
Hi és important l’agricultura, especialment la producció de plàtans Hi ha pesca i indústria alimentària Platges
Carles Sanahuja Sánchez
Pesca esportiva
Pescador esportiu especialitzat en la modalitat d’aigua dolça.
Amb el Foment de la Pesca Esportiva d’Olot es proclamà campió d’Espanya de clubs 2000
Joan Serrallonga Puigdemon
Pesca esportiva
Pescador esportiu especialitzat en la modalitat d’aigua dolça.
Amb el Foment de la Pesca Esportiva d’Olot es proclamà campió d’Espanya de clubs 2000
placer
A la Marina Alta, paratge de la mar on abunda la pesca.
barca del bou
Transports
Barca de pesca d’aparell llatí, molt emprada a les costes catalanes.
Juntament amb una altra d’igual amb la qual formava la parella del bou , servia per a pescar amb l’art de bou Duia roda a proa i popa, ambdues arquejades i la de proa sobresortia per damunt la regala i anava coronada pel cap de mort la quaderna mestra tenia la forma d’una U, i el buc portava escues El seu aparell era constituït per un pal mestre molt inclinat cap a proa, pel bauprès, la vela llatina i la pollacra, però hom hi podia afegir un pal de mitjana amb una petita vela llatina La barca de bou tenia coberta amb quatre escotilles, molinet, bugueres amb embornals, orla amb botanes i…