Resultats de la cerca
Es mostren 7289 resultats
Rossend Arqués i Corominas
Literatura catalana
Professor de literatura italiana, lexicògraf, assagista i traductor.
S’ha dedicat principalment a la llengua i a la literatura italianes i a la literatura comparada italianocatalana, amb incursions als estudis de literatura catalana medieval En el camp de la lexicografia bilingüe ha publicat el Diccionari català-italià 1992 i el Diccionari italià-català 2002 i, a Itàlia, d'un Dizionario italiano-spagnolo / spagnolo-italiano Dins dels estudis de literatura italiana ha escrit articles i monografies sobre Dante, Cavalcanti, Petrarca, Vico i Leopardi, i ha estudiat la recepció catalana de Dante, Petrarca, Leopardi, Tasso i Grossi Ha traduït obres de Leopardi,…
Àngel Jordà Maiques
Handbol
Entrenador d’handbol i professor d’Educació Física.
Pioner de l’handbol a onze a Catalunya, el 1942 fou el primer tècnic que organitzà cursets per a entrenadors a la Federació Catalana d’Handbol Gràcies a la seva feina sorgiren els primers equips federats el Futbol Club Barcelona, el Frente de Juventudes de Barcelona, el Sindicato Español Universitario de Barcelona, el Policía Armada y Tráfico PAYT, el Batalló de Transmissions, el Club Deportivo Ibérico, el Provençals Poblet, l’Ideal Vallvidrera, el Club Deportivo Hispano Francés, i les Joventuts Hitlerianes, posteriorment Joventuts Alemanyes Dirigí múltiples equips masculins i femenins
moralista
Professor de moral o autor d’obres de moral.
catedràtic | catedràtica
Educació
Professor que ocupa en propietat una càtedra d’ensenyament.
Segons la legislació espanyola vigent, per a esdevenir catedràtic universitari cal ésser doctor, haver exercit durant dos anys una funció docent o investigadora en un establiment estatal i haver guanyat les corresponents oposicions o el concurs, o haver ests designat Per a esdevenir catedràtic d’institut cal ésser llicenciat en una facultat universitària Els catedràtics són funcionaris públics
Gaspard Bauhin
Biologia
Botànica
Naturalista, professor de botànica i d’anatomia a Basilea.
Fins a Linné, del qual pot considerar-se precursor, el seu Pinax theatri botanici 1623 fou un llibre imprescindible per als botànics més de 6000 plantes hi són designades amb dos noms genèric i específic Intentà ja una classificació de les plantes basada en llurs afinitats naturals Com a anatomista creà una nomenclatura dels músculs encara utilitzada actualment
Josep Ramon
Història del dret
Jurista, fou professor de la Universitat de Perpinyà (1599).
Esdevingué catedràtic de lleis i de cànons de la de Barcelona, d’on exercí l’advocacia i fou nomenat ciutadà honrat Publicà Consiliorum una cum sententiis et decisionibus Audientiae regiae principatus Cathaloniae 1628
Pierre Jacques Antoine Béchamp
Química
Químic francès, professor de química i farmàcia a Montpeller.
Treballà en enzims i en fermentació vínica, i descobrí l’àcid arsanílic Féu possible l’anomenada reducció de Béchamp
Heinrich Anton de Bary
Botànica
Botànic alemany, professor a Friburg (1859) i Estrasburg (1872).
Féu estudis importants sobre l’organització, el desenvolupament i la patologia dels vegetals inferiors, especialment dels fongs Introduí el terme simbiosi
Roger Barthe
Literatura
Escriptor i professor universitari occità, fill d’Emili Barthe.
Fou el promotor d’una Federació Internacional d’Acció Llatina que havia d’englobar els diversos pobles que parlen un llenguatge derivat del llatí El seu ideari és contingut a L’idée latine 1950-51És autor d’un Lexique français-occitan 1970 i Lexique occitan-français 1972
François-Joseph-Victor Broussais
Història
Metge militar francès, professor de la Universitat de París.
Sostingué que les malalties eren secundàries a una inflamació de l’aparell digestiu, i ellaborà una teoria broussaisme segons la qual gairebé l’únic tractament eren les sagnies
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina