Resultats de la cerca
Es mostren 3591 resultats
Carlota de Bèlgica
Història
Emperadriu de Mèxic.
Filla del rei de Bèlgica Leopold I, es maridà el 1857 amb l’arxiduc Maximilià, el qual fou proclamat emperador de Mèxic amb l’ajuda de Napoleó III 1864 Tornà a Europa el 1866 per demanar ajuda per al seu marit que lluitava, a Mèxic, contra els republicans però no ho aconseguí, i Maximilià fou afusellat A causa d’aquest fet, Carlota perdé la raó
Rotruda
Història
Comtessa d’Empúries.
Filla de Berà I, comte de Barcelona i Rasés, i de Ramilla Muller del comte Alaric d’Empúries Heretà del pare alguns alous importants com el de Canavelles, Tresvalls i Ocènies Conflent Els llegà a la seva filla, Anna, i a un abat Albert, que conjuntament els donaren a Protasi, fundador d’Eixalada El comte Salomó de Cerdanya els reclamà sense raó, el 868
escola d’Elea
Escola filosòfica presocràtica fundada a Elea, antiga ciutat de Lucània, a l’actual regió de Basilicata, per Xenòfanes de Colofó.
Hi pertangueren Parmènides, Zenó d’Elea i Melissos de Samos En fou un tret característic l’afirmació de la unitat de tot el que existeix, en oposició a la teoria d’Heràclit Hom considera que els eleàtics, i sobretot Parmènides, foren els primers a plantejar els temes de la metafísica, en particular els de la relació entre la raó i la realitat el pensament i l’ésser
fiscorn
Música
Instrument aeròfon de metall, soprano de la família dels bugles o saxhorns.
És semblant a la trompeta, tot i que lleugerament més gros, però és de conicitat més accentuada, i per aquesta raó produeix un so menys estrident que aquesta Té habitualment tres pistons i embocadura semiesfèrica, com les trompes acostuma a ésser afinat en si bemoll contralt o en do baríton És un instrument típicament de banda i als Països Catalans és un dels emprats en la cobla
dret de l’esport

dret de l’esport: seu del Comitè Olímpic Internacional, màxim organisme en màteria d’ordenament esportiu
ARNAU GAILLARD
Esport general
L’ordenament jurídic esportiu és constituït per aquelles normes que troben la seva raó de ser en el fet esportiu.
Es podria definir el dret de l’esport com el conjunt de regles jurídiques que tenen com a objecte principal l’ordenació i la regulació de les activitats esportives i que, actualment, ja és acceptat com una branca especialitzada del dret En la seva globalitat, aquest ordenament jurídic esportiu inclou tant les normes dictades per l’Estat o per les comunitats autònomes, que s’aproven amb la finalitat de regular les relacions jurídiques que es generen al voltant de l’esport, com les regles provinents exclusivament de l’ordenament esportiu Aquestes últimes són les normes emanades de les…
alieni iuris
Dret
Dit del qui es troba sota la potestat d’una altra persona, per raó de la seva incapacitat, o minoritat.
estètica transcendental
Filosofia
Part de la Crítica de la raó pura en què Kant tracta de les formes a priori de la sensibilitat.
àcid pirofosfòric
Química
Oxoàcid del fòsfor, obtingut per escalfament a més de 200°C de l’àcid ortofosfòric (àcid fosfòric).
És un sòlid incolor, que es fon a 50°C en estat líquid, és fortament associat per ponts d’hidrogen, raó per la qual és un líquid molt viscós, difícil de cristallitzar, i en estat sòlid té les propietats d’un vidre De les seves quatre ionitzacions successives possibles, les dues primeres superen en extensió les corresponents de l’àcid ortofosfòric Es tracta, doncs, d’un àcid més fort que aquest darrer
vanitas
Art
Nom donat a les natures mortes, amb figures o sense, que reflecteixen, mitjançant un simbolisme d’objectes, la dialèctica entre vida (diners, vestits, càrrecs, llibres) i mort (rellotge, calavera, etc).
Utilitzades com a propaganda de les idees contrareformistes de Trento, van adreçades als sentiments més que no pas a la raó Foren conreades primordialment pels pintors castellans i andalusos de la segona generació del s XVII Cal destacar, per la qualitat, els quadres de Valdés Leal per a l’Hospital de la Caridad de Sevilla 1672 i el magnífic Somni del cavaller de Pereda 1655, Academia de San Fernando, Madrid
lliure albir
Filosofia
Facultat de la voluntat per a decidir lliurement.
El lliure albir es distingeix de la llibertat en el fet que aquesta és orientada al bé, mentre que el lliure albir és la capacitat de decidir independentment dels valors de la cosa elegida lliure albir d’indiferència , raó per la qual Agustí afirmà que l’home és lliure segons l’ús bo o dolent que faci del lliure albir, i Tomàs d’Aquino l’identificà amb la voluntat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina