Resultats de la cerca

De família d’escultors, fou deixeble, a València 1874, de Modest Pastor i de l’Escola de Sant Carles 1877-83 Conreà un realisme anecdòtic, aplicat a vegades a temes historicistes en aquest sentit sobresurt la seva estàtua de Jaume I 1896, a Castelló de la Plana Sobresortí també com a retratista, i al Museu de Belles Arts de València hi ha el seu retrat del pintor Jacint Capuz 1886 Entre els seus deixebles figura, destacat, Josep Ortells Participà amb èxit a exposicions oficials i fou premiat a Chicago 1893

Cofundador del grup La Jeune Belgique, la seva poesia palesa una evolució des d’un realisme cap a un simbolisme, i reflecteix en certs moments un esperit turmentat i delirant, fruit d’una greu crisi de la seva salut De la seva producció cal destacar Les débâcles 1888, Les villages illusoires 1895, Les rythmes souverains 1910, Les heures claires 1896, d’un to més intimista, i Toute la Flandre 1910, exaltació dels homes i les terres del seu país Ha conreat també el teatre, la narració i la crítica literària i d’art

Presoner dels turcs després de la desfeta grega del 1922 a l’Àsia Menor, plasmà aquesta dolorosa experiència en l’obra autobiogràfica Matrícula número 31328 , escrita amb un dur i lúcid realisme Traslladat a Grècia, el record de la pàtria perduda ha presidit gairebé la totalitat de la seva creació posterior Egea 1941, Oceà 1956, Èxode 1950, anàlisi esfereïdora de la guerra i de l’ocupació alemanya de Grècia i, sobretot, Terra d’Eòlia 1943, admirable cant de record de les costes perdudes, amb uns tons lírics, nostàlgics i poètics insuperables

Es formà a la Cooper Union Art School i a la Fine Arts University de Nova York Ha exposat a París, Londres, Munic, Brusselles, Lisboa, Nova York, Barcelona, Madrid, etc El 1956 rebé la beca Fulbright per a estudiar a Munic En el seu realisme, altament simbòlic, situa una forta càrrega social i existencial Aquest contrast és la clau de la seva poètica, mig cruel, mig tendra, que tant representa personatges de la història i Venus primaverals com escenes bèlliques o símbols de la mort En ocasions el collage reforça el sentit de les imatges

Professor del Bernard College de Nova York, estudià la relació de la consciència amb el cos i, en general, del psíquic amb el físic Oposat a la interpretació behaviorista de la consciència i al realisme físic, adoptà una forma de neorealisme capaç d’oferir-li un mètode, mitjançant el qual elaborà una metafísica que qualificà de materialisme animista, caracteritzada pel fet d’ésser un espiritualisme expressable en categories físiques És autor de Time and the Fourth Dimension 1925, The Ways of Knowing or the Methods of Philosophy 1944 i Great Vision of Philosophy 1950

Començà la seva creació dins el neoimpressionisme, i després s’interessà pel fauvisme, fins que el 1908 s’afilià al cubisme i començà a preocupar-se pels problemes de la geometria dels colors Juntament amb AGleizes publicà Du cubisme 1912, primer estudi sobre aquest moviment El 1912 participà en l’Exposició d’Art Cubista de les Galeries Dalmau, de Barcelona Modulà i descompongué en formes geomètriques la seva pintura de tons suaus Dona de cara i de perfil 1917, Musée National d’Art Moderne, París Posteriorment conreà un realisme reposat

La seva obra, d’inspiració romàntica, es nodreix d’un pòsit de tradició, llegendari i popular, teixit de realisme i fantasia i impregnat d’una ferma creença en el poder del bé i d’un deix de moralisme Premi Nobel de literatura del 1909 Es donà a conèixer amb la novella La saga de Gösta Berling 1891 Entre les seves obres hi ha Jerusalem 1901-02, Nils Holgersson underbara resa genom Sverige ‘El viatge fabulós de Nils Holgerssons per Suècia’, 1906-07 i Troll och Männskor ‘Follets i homes’, 1915-21

La seva obra és encara poc coneguda Fou company, a Roma, de Valentin de Boulogne El 1632 es traslladà a Tolosa, al Llenguadoc, on s’establí, i es dedicà a pintar esglésies i convents d’aquella ciutat i els voltants Els seus quadres, la majoria dels quals de temes religiosos i sovint d’una mida considerable, en els quals emprava el clarobscur, són d’un realisme contingut i sobri Davallament, L’enterrament de Crist i La Mare de Déu i l’Infant Museu dels Agustins, Tolosa de Llenguadoc

Llicenciat en lletres, es dedicà alguns anys a l’ensenyament La seva poesia, de fortes arrels hermètiques, tendeix, no obstant això, al realisme De la seva producció cal destacar Frontiera 1941, Diario d’Algeria 1947, que recull la seva experiència d’oficial d’infanteria a Grècia i Sicília, presoner el 1945, en el tercer recull, Gli strumenti umani 1965 el seu compromís moral i civil es fa encara més palès Després d’un llarg silenci publicà Un posto in vaccanza 1971, poema de la crisi de qui reconeix el pas del temps

Es formà a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i a l’escola de Llotja de Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba Visqué amb Salvador Alarma a París 1892-95, on fou deixeble d’A W Bourguereau, B Constant i JP Laurens Com a illustrador Album Salón , 1898-1904 es feu ressò de l’estil modernista d’A Mucha Establert novament a París i també a Tolosa de Llenguadoc, es dedicà al cartellisme, gènere en el qual excellí Com a pintor conreà un realisme anecdòtic, sovint proper a l’art pompier