Resultats de la cerca

Fou jugador del Palau de Cultura, el Ribagorçana i l’AC Josepets El 1964 s’inicià en tasques d’entrenador a l’APSI El 1970 fitxà per entrenar el juvenil del FC Barcelona, amb el qual assolí un Campionat d’Espanya 1973 El 1976 dirigí el primer equip del Club Balonmano Granollers i posteriorment esdevingué secretari tècnic de l’entitat El 1985 retornà al FC Barcelona com a directiu Publicà articles tècnics en la revista especialitzada Rebote El 1999 fou nomenat Històric del Bàsquet Català

Jugà com a migcampista al CE Júpiter 1972-73 i al FC Barcelona 1973-74, on alternà el primer equip amb el filial Fou cedit a l’Hèrcules durant dues temporades 1974-76 i retornà al Barça 1976-78 Posteriorment jugà al Burgos 1978-80, a l’Espanyol 1980-82, una altra vegada a l’Hèrcules 1982-84 i acabà la seva carrera al Lorca 1984-89 Disputà 155 partits a primera divisió i formà part de la plantilla blaugrana que guanyà la Lliga 1974

Retorna als valors tradicionals de la pintura però donant als personatges i objectes una situació inhabitual Hom li donà el nom de pintura metafísica precisament alludint al significat diferent que té cada objecte o personatge fora del seu àmbit habitual G De Chirico fou el primer artista que practicà aquest tipus de pintura, i la seva obra és un precedent del dadaisme i del surrealisme Altres artistes d’aquest moviment són CCarrà, que en fou el teòric, G Morandi, M Tozzi i A Savinio

Es formà a l’Atlètic Terrassa Hockey Club, amb el qual guanyà dos Campionats de Catalunya 2006, 2011, una Copa del Rei 2006 i sis Lligues 2006, 2007, 2008, 2011, 2012, 2017 Les temporades 2009-11 jugà a l’Oranje Zwart holandès i la temporada 2011-12 retornà al Atlètic Terrassa Hockey Club Amb la selecció espanyola, obtingué diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016 i fou medalla de plata al Campionat d’Europa del 2019

El 1972 abandonà els Estats Units i fitxà per l’Hispano Francès, on jugà a les ordres de Jean Marc Buchel i dirigí l’equip junior Vestí la samarreta de l’Hispano durant la temporada 1972-73 i es proclamà campió de Lliga A les acaballes de la temporada també actuà com a entrenador provisional del primer equip L’any següent fitxà pel Futbol Club Barcelona, equip que abandonà el 1975, any que retornà al seu país Fou internacional amb la selecció dels EUA

En edat júnior fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el primer equip del qual debutà el 1989 i fou subcampió de la Copa de la CERS 1990 La temporada 1993-94 jugà en el Cerdanyola i la següent retornà al FC Barcelona, amb el qual el 1995 guanyà la Lliga Catalana i la Copa de les Nacions de Montreux Després jugà al Club Hoquei Mataró, una altra vegada en el Cerdanyola i el Club Patí Vilaseca, en el qual es retirà l’any 2000

Destacà com a defensa lateral amb projecció atacant a la Unió Esportiva Figueres 1970-78 Fitxà pel València 1978-81 i debutà a primera divisió el 1978, en què jugà en 18 partits Guanyà la Copa del Rei 1979 i la Recopa d’Europa 1980 Fou cedit al Castelló a la meitat de la temporada 1980-81, amb el qual aconseguí l’ascens a primera Després retornà al Figueres 1981-86, jugà una temporada cedit al Banyoles, i es retirà al Roses, l’any 1987

Sergent de l’exèrcit, tingué un paper decisiu en el cop d’estat del 1933 Fou elegit president el 1940 En unes eleccions lliures 1944 hagué d’abandonar el poder el 1952 hi retornà gràcies a un cop d’estat Governà com a dictador L’1 de gener de 1959 fou obligat a abandonar el poder per l’acord de les forces d’oposició, gràcies a la victòria de les quals pujà al poder Fidel Castro És autor de Cuba Betrayed ‘Cuba traïda’, 1962

Participà en la revolta del 1831 i, més tard, fou desterrat dels Estats Pontificis 1843 Amnistiat per Pius IX 1847, hi retornà, i fou nomenat secretari general del ministeri d’estat 1848 En dimitir el govern 1849, fou exiliat a Torí, on collaborà amb Cavour, dirigí “Il Risorgimento”, fou ministre d’educació 1851-52 i de l’interior 1860-61, comissari a Mòdena 1859 i primer ministre 1862-63 Escriví en els diaris oficials La seva obra principal és Lo Stato Romano dal 1815 al 1850 1850

A partir del 1925 fou professor a la Universitat d’Hamburg, però el 1937 se n'anà als EUA El 1958 retornà a la Universitat d’Hamburg És un dels principals exponents de la moderna escola alemanya i els seus treballs han obert noves vies de recerca en tots els camps de l’àlgebra moderna, principalment en teoria dels nombres i en geometria algèbrica Les seves publicacions més importants són Theorie der Gammafunktion 1931, Galois theory 1942, Geometric algebra 1957 i Field Theory 1961