Resultats de la cerca
Es mostren 1123 resultats
45 entitats catalanistes envien un missatge referent a Creta al rei Jordi I de Grècia
Missatge de 45 entitats catalanistes al rei Jordi I de Grècia, promogut per Antoni Rubió i Lluch i redactat per Enric Prat de la Riba, amb motiu del conflicte nacionalista de Creta "La Renaixença" és suspesa per ordre governativa i Prat de la Riba és processat
gaudinisme
Art
Valoració o interpretació de l’obra d’Antoni Gaudí.
Hom hi pot distingir tres actituds fonamentals la dels qui l’entenen com un mestratge més religiós que arquitectònic o artístic és representada pels continuadors de la Sagrada Família, la dels qui la valoren principalment com la creació d’un estil i d’una teoria de l’arquitectura personals que culmina la història de l’arquitectura ha estat elaborada teòricament per Joan Rubió i Bellvé i ha estat seguida per Cèsar Martinell , i té com a exemples pràctics més qualificats l’obra del jove JMJujol i del primer Rubió, i la dels qui la valoren bàsicament, tot reconeixent-ne la importància, pels…
Calendari Català

El Calendari Català del 1865
Biblioteca de Catalunya
Publicacions periòdiques
Publicació anual (1864-81), fundada i dirigida per Francesc Pelagi Briz, una de les més reeixides i representatives de les inquietuds del moviment de la Renaixença.
Les seccions principals de què constava eren el santoral i la crònica Bons records , sobre la vida literària de l’any transcorregut La resta eren collaboracions literàries en vers i en prosa Hi collaboraren, entre altres, Jacint Verdaguer, Tomàs Aguiló, Teodor Llorente, Francesc Bartrina, Milà i Fontanals i Rubió i Ors
Revista de Cataluña
Publicacions periòdiques
Publicació quinzenal editada a Barcelona el 1862 per Salvador Manero; publicava articles d’història, ciències, arts, i especialment de literatura, molts d’ells en català.
Entre els seus collaboradors hom pot esmentar Pers i Ramona, Milà i Fontanals, Rubió i Ors, J Puiggarí que hi publicà un interessant estudi sobre Marià Fortuny i publicà poesies de molts dels autors del moment A partir de l’agost del mateix any aparegué setmanalment, totalment redactada en castellà
Mauro Rossi
Ball esportiu
Ballarí esportiu.
Fou campió d’Espanya 2001, 2005 i de Catalunya 2005 en la modalitat de ball llatí, fent parella amb Karina Rubio S’imposà al Campionat d’Espanya professional, també en llatí, amb la seva parella Olha Karieva 2008, 2009 Com a professor de ball, ha impartit classes a l’escola Swing Manresa
baronia de Manuel
Història
Jurisdicció senyorial sobre el lloc de Manuel (Ribera Alta) que el 1517 fou vinculada, amb una prèvia facultat reial, per Joan Tallada, que havia comprat (1496) la senyoria als Ferrer, a les senyories de Roseta i Rafalet.
La vinculació, amb caràcter agnatici, la feu en favor del seu net Lluís Joan Francesc Tallada i Belfuí En morir sense fills el seu net sisè, Rafael Maria Joan Tallada i Pastor, novè baró, passà, per sentència, a Antònia Duran i Rubio de Salinas, muller de Vicent de Castellví i de Montsoriu, comte del Castellar i de Carlet, i als seus descendents
La Tradició Catalana
Publicacions periòdiques
Revista ideològica, de la qual aparegueren vint-i-un números entre el 1893 i el 1894.
Partí del “Círcol de Sant Jordi”, entitat integrista de Barcelona A la segona etapa fou dirigida pel clergue Gaietà Soler i inspirada per Fèlix Sardà i Salvany Es proposà la lluita antiliberal i la infiltració dins el catalanisme Hi collaboraren, entre altres, Rubió i Lluch, Jaume Collell i Salvador Bové s’hi negaren Prat de la Riba i Josep Torras i Bages
ducat de Pinohermoso
Història
Títol concedit el 1907 a Enriqueta Roca de Togores i Corradini, quarta comtessa de Pinohermoso i vuitena de Villaleal.
El comtat de Pinohermoso fou atorgat el 1790, amb grandesa d’Espanya honorària, a Joan Roca de Togores i Scorcia mort el 1794, senyor de Riudoms, Daia Vella, Benejússer i Pozo Rubio La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1797 al seu fill i segon comte Lluís Manuel Roca de Togores i Valcárcel, casat amb María Francisca Carrasco, comtessa de Villaleal
puig de Sant Miquel
Muntanya
Muntanya de 734 m d’alt. situada al S del municipi de Rubió (Anoia).
Sota el cim, hi ha les restes del castell d’Ardesa i de l’església de Sant Pere d'Ardesa
Pedrafita
Església
Casa i església (Santa Anna) del municipi de Rubió (Anoia), al sud del poble.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina